Negociació contra rellotge per salvar la cara de l’Acord de París
Els països pobres es rebel·len en una cimera que no assumeix la urgència del repte climàtic
Barcelona“Ens rebel·lem contra l’extinció i ens rebel·lem contra aquestes negociacions”, deia ahir l’expresident de les Maldives, Mohamed Nasheed, a la COP24, la cimera de l’ONU contra el canvi climàtic de Polònia. Parlava en nom de les petites illes estat en procés de desenvolupament que són “a la primera línia” de l’impacte del canvi climàtic i seran engolides per la pujada del nivell del mar. Juntament amb altres països pobres, ha creat “la coalició de l’emergència”, que es va presentar ahir per fer pressió i reclamar més ambició en els acords que en l’últim dia de cimera continuaven en l’aire. Al tancament d’aquesta edició s’havia convocat el plenari de la cimera per avui a les 3 de la matinada. Es prorrogaven les negociacions per intentar aprovar un reglament d’aplicació de l’Acord de París i per alinear els 196 estats presents amb una estratègia que permeti evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.
El pessimisme per la mala marxa del procés ha fet ressorgir a la COP24 l’anomenada Coalició per l’Alta Ambició, nascuda a París el 2015 agrupant molts dels països pobres i més vulnerables amb aliats poderosos com la UE. Aliances estratègiques que fan de lobi en aquestes cimeres anuals de l’ONU i que aquest cop s’enfrontaven a una coalició nova que molts han batejat informalment com “l’eix del mal”: els EUA, Rússia, l’Aràbia Saudita i Kuwait, que el cap de setmana passat es van unir per evitar que la declaració de la COP24 assumís com a pròpies les conclusions de l’últim informe de l’IPCC -grup de científics de l’ONU- que alerta que superar 1,5º tindrà conseqüències devastadores. “És indignant com s’ha tractat la ciència en aquesta COP, l’informe de l’IPCC té al darrere els millors científics del món i la millor ciència disponible; els estats van encarregar l’informe i després l’ignoren com si no existís”, deia per telèfon des de Polònia el director de la Càtedra Unesco de Canvi Climàtic de l’ESCI-UPF, Pere Fullana.
Mentre el món s’encamina a una pujada de més de 3º, les quatre potències petrolieres bloquegen els intents d’imposar un ritme més ràpid (dràstic, de fet, diuen els científics) en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per a les petites illes i els països pobres que ja pateixen sequeres i inundacions constants, “elevar l’ambició” en les retallades de CO 2 era l’objectiu principal de la COP24. Però tot semblava indicar que no ho aconseguiran. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ja ha convocat una nova cimera al setembre del 2019 per continuar intentant-ho.
“Aquestes negociacions no estan a l’altura que es demana des de fora. Durant molt de temps les negociacions climàtiques tiraven endavant el procés, però després de París és la política la que comença a frenar respecte a la realitat” de la transformació energètica, deia des de Polònia el responsable de mitigació de l’Oficina del Canvi Climàtic de Cataluya, Iñaki Gili.
Amb tot, hi havia hagut progressos en la negociació del reglament de l’Acord de París. L’últim esborrany havia depurat una bona part del text i havia desbloquejat punts conflictius com la transparència (en les emissions i la seva reducció) gràcies a una cessió de la Xina. S’estableixen dues velocitats i es dona una mica més de temps als països en desenvolupament per posar-se al dia. La Xina és tècnicament encara en aquest grup, tot i ser ja el primer emissor de CO 2 mundial, però el negociador xinès va obrir la porta fins i tot a “assumir voluntàriament estàndards uniformes” amb els països desenvolupats. Tot un canvi que cal veure com es concretarà.
La principal dificultat en la negociació del reglament era ahir l’article sobre els mecanismes que regularan el mercat d’emissions de carboni, que cal actualitzar respecte als que va establir el Protocol de Kioto. No es posaven d’acord sobre la manera d’integrar la venda de drets d’emissió en els plans estatals de reducció que s’han de presentar a l’ONU cada cinc anys. Els països pobres feien servir aquest punt com a eina de pressió per aconseguir un compromís més gran dels rics en l’apartat de finançament: els 100.000 milions de dòlars anuals que a partir del 2020 els països rics han d’aportar per ajudar els més vulnerables a afrontar l’impacte del canvi climàtic.
Per a la codirectora del Grup sobre el Canvi Climàtic de la UPF, Olga Alcaraz, els documents que surten de Polònia “estan desdibuixant molt els principis d’equitat i justícia climàtica” de què parla l’Acord de París. “A París hi havia un equilibri entre la justícia i l’equitat internacional i el que s’havia de fer a escala estatal, però ara està guanyant molt més pes la segona part”: les voluntats estatals. “I els més vulnerables i pobres són els que perden”, afirma.