Si no vols ser nazi posa’t la mascareta
Enviada especial a LeipzigFa dues setmanes Leipzig va protagonitzar titulars perquè 20.000 persones van omplir el centre de la ciutat sense mascareta i la manifestació va acabar amb aldarulls. Dimecres, a Berlín, uns quants milers es van manifestar contra l’aprovació de la llei d’infeccions, que blinda legalment les mesures anticovid, i la policia hi va respondre amb canons d’aigua. El denominador comú entre les dues concentracions era el rebuig a les decisions del govern de la cancellera Angela Merkel, perquè, en opinió dels manifestants, vulneren drets fonamentals. Però les dues protestes també tenien en comú el fet que hi havia gent pròxima a l’extrema dreta. El discurs estès entre els mitjans alemanys és que qui es manifesta contra les mesures anticovid és d’ultradreta. Però al carrer, igual que a les escoles o a les associacions de veïns, el perfil de gent que critica les decisions governamentals és més divers.
Com que almenys fins a finals de novembre, i previsiblament fins poc abans de Nadal, està prohibit allotjar-se en un hotel, em desplaço a Leipzig i m’allotjo a casa de l’amiga d’un conegut. “Vaig ser fa dues setmanes a la manifestació de Leipzig i dimecres a la de Berlín. Quan després vaig mirar la premsa no entenia res del que ens atribuïen: no som neonazis!”, diu Sylvie Freund, decebuda. Està acostumada que els antifeixistes li retreguin que qui accepta que al seu costat es manifesti un nazi vol dir que ell mateix també ho és. La Sylvie i els companys amb qui fa setmanes que es manifesta són una barreja de vegans i vegetarians, pacifistes, gent d’esquerres i alemanys de l’Est que la tardor del 1989 van participar en les manifestacions antisistema dels dilluns a Leipzig que van ser l’origen del moviment ciutadà que va acabar provocant la caiguda del Mur de Berlín. Ahir es va tornar a manifestar: aquest cop amb una cadena d’espelmes i cantant cançons de pau. “Ens estan prenent les llibertats, i els problemes psicològics i econòmics derivats de les mesures per prevenir el contagi són molt més greus que la pandèmia”, continua.
“Fa dues setmanes va arribar un punt en què ens era impossible manifestar-nos guardant les distàncies de seguretat perquè darrere del cordó policial hi havia milers d’antifeixistes que creaven un tap i la policia no els va obligar a anar més enrere: el resultat va ser que estàvem frec a frec i ens van acusar d’infringir la normativa”, narra Steffen Queißner, que sempre ha sigut votant d’esquerres i que no nega l’existència del covid-19 però sí que critica que les mesures s’apliquin de manera generalitzada i estàndard. “Eliminen el sentit crític i la capacitat de decisió individual”, denuncia.
Tres manifestacions
A diferència d’aquell dia, ahir les manifestacions a Leipzig van ser més disperses i van quedar diferenciades. La més multitudinària va ser la dels antifeixistes, que omplien amb milers de persones la plaça central que el 7 de novembre havia quedat desbordada. Tots portaven mascareta i eren joves i adolescents, una part de la població que els mitjans han criticat acusant-los de no seguir les normes i de celebrar festes descontrolades. Aquest cop la policia va anar ampliant el perímetre de la manifestació per poder garantir les distàncies de seguretat i evitar que es repetissin les aglomeracions i els enfrontaments.
“Posa’t la mascareta o ets un nazi!”, “Porteu cartells amb forma de cor, però amb aquesta manera de fer mateu molta gent”, criden els antifeixistes quan, arribat un moment, es troben, primer, amb la cadena pacífica anticovid i, després, amb una altra de les manifestacions multitudinàries d’ahir: la dels de perfil neonazi. En aquesta hi domina el vestuari de marques d’extrema dreta i hi onegen banderes del temps del kàiser, un símbol d’ultradreta. Reclamen llibertat i acusen el govern de dictadura. Els que ja estan fitxats desapareixen en un moment donat escortats discretament per la policia. Saxònia, el land al qual pertany Leipzig, es considera un dels bastions de l’extrema dreta més radical.
Desacord polític
La tensió al carrer es viu també a nivell institucional: cinc hores de reunió entre Merkel i els presidents regionals aquesta setmana van acabar sense cap acord per a noves mesures anticovid. El partit ultra Alternativa per a Alemanya és qui per ara mira d’embutxacar-se vots d’entre els que es manifesten contra les restriccions. Segons les enquestes, més del 60% dels alemanys estan satisfets amb la política de la cancellera, una xifra inferior a la de fa uns mesos. D’aquí menys d’un any hi ha eleccions parlamentàries: Merkel no s’hi presentarà i per ara no hi ha cap candidat favorit clar.