Nazarbàiev, el khan kazakh de l’urani
Aquesta setmana el govern francès ha donat l’ordre d’extradir Mukhtar Abliazov a Rússia. Es tracta d’una de les cares més visibles de l’oposició política al Kazakhstan i fa anys que ha anat buscant refugi en diversos estats europeus sense gaire èxit. La justícia kazakh i russa acusen aquest exoligarca kazakh de malversació de fons, una acusació que les organitzacions de defensa dels drets humans creuen que és només una cortina de fum per eliminar un personatge incòmode per al règim. En qualsevol cas, no deixa de sorprendre que França, tradicional terra d’asil, hagi pogut cedir a les pressions russes i kazakhs, si no fos pels obscurs interessos econòmics que podrien amagar-se rere l’ordre d’extradició.
Amb una superfície semblant a la de tot Europa Occidental, el Kazakhstan és la potència econòmica més important de tot l’Àsia central. El seu subsòl amaga algunes de les reserves més importants del món de gas i petroli, entre d’altres, però també urani i terres rares. Des de la seva independència, el país ha estat governat per un règim autoritari encarnat en el president Nursultan Nazarbàiev, el khan dels kazakhs del segle XXI. A les eleccions de l’abril passat va ser reelegit amb el 97% dels vots, mentre l’oposició agonitza. El seu principal dirigent, el periodista Vladímir Kozlov, és a la presó des de fa tres anys i els oligarques que han gosat desafiar l’autoritat del president n’han patit les conseqüències. Abliazov n’és un.
El llinatge familiar
L’11 de setembre el règim va commemorar el 550 aniversari de la fundació de l’antic khanat kazakh, precursor de l’actual estat independent. Enmig de les celebracions, el president va anunciar el nomenament de la seva filla gran, Dariga Nazarbàieva, com a nova vice primera ministra, un gest que indica el llinatge familiar com a factor determinant en la successió. Dariga, però, ha hagut de patir un calvari personal per saciar la seva pròpia ambició de poder. El seu marit fins fa vuit anys era l’oligarca Rakhat Aliev, que quan va provar de desafiar políticament el sogre, va veure’s forçat a fugir del país. Nazarbàiev va obligar la seva filla a repudiar el marit. Aliev es va refugiar a Àustria però les demandes d’extradició i una estranya acusació d’assassinat el van portar finalment a la presó de Viena a l’espera de judici. Fa un any i mig va aparèixer penjat a la seva cel·la i les circumstàncies de la seva mort continuen sent un misteri.
Avui Abliazov espera en una presó francesa un incert destí. Molts pensen que el fet que el Kazakhstan sigui el principal productor d’urani del món ha tingut molt a veure amb la decisió de París. Actualment, la companyia estatal Kazatomprom controla el mercat mundial de l’urani i França depèn d’aquest combustible per fer funcionar les seves centrals nuclears, que generen el 80 per cent del consum elèctric domèstic.
Areva, la gran multinacional francesa dedicada a l’energia nuclear, no en té prou amb l’urani del Níger per abastir les centrals atòmiques, motiu pel qual ha acordat amb Nazarbàiev, el nou khan de l’urani al món, explotar les reserves kazakhs. Els defensors dels drets humans creuen que Abliazov ha estat una víctima col·lateral d’aquest joc d’interessos de París a l’estepa del Kazakhstan. No fos cas que el khan s’ofengués.