MÓN ÀRAB
Internacional10/03/2017

Nawal el Saadawi: “Totes les religions oprimeixen les dones”

L’escriptora publica en català l’aclamat llibre ‘Dona al punt zero’

Anna Moyà
i Anna Moyà

BarcelonaEl 10 de febrer del 2011, quan la revolució egípcia tot just s’alçava i el règim de Hosni Mubàrak començava a trontollar, Nawal el Saadawi explicava per telèfon a l’ARA els motius que empenyien les protestes de Tahrir: “Lluitem per un nou govern, que respecti tots els ciutadans per igual, sense discriminacions de gènere, ni d’origen, ni de condició social ni de creença religiosa. Volem un país on tothom tingui els mateixos drets. Per això lluitem”. La històrica dissident egípcia condensava amb aquestes paraules un anhel propi, forjat en els seus llibres, en els seus clams feministes, que deien allò que ningú abans al món àrab s’havia atrevit a dir. El Saadawi abraçava amb entusiasme el somni egipci.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Ahir, sis anys després d’aquella conversa telefònica, l’escriptora i metgessa va oferir una conferència al Palau Macaya de Barcelona; les entrades es van exhaurir en poc menys d’una setmana. La visita a la ciutat coincideix amb la publicació en català del seu aclamat llibre Dona al punt zero. El seu Egipte i la seva revolta han fracassat. Els Germans Musulmans -partit que rebutja pel seu marcat islamisme- van guanyar les primeres eleccions democràtiques. I després, el 2013, un cop d’estat conduït pel mariscal Al-Sissi va imposar un nou règim dictatorial. Avui els ciutadans viuen ofegats per les retallades econòmiques. El Saadawi reconeixia ahir que li han aixafat les il·lusions, però assegurava que la lluita continua: “Els pobles no perden mai l’esperança”.

Cargando
No hay anuncios

És una afirmació que diu molt del seu tarannà. Tot i que té 85 anys, i els acusa, no ha abaixat els braços. El seu discurs és combatiu, les seves paraules roents. “Egipte és un país ric, explotat pels països europeus. Per tant, els egipcis que venen a Europa només ho fan per recuperar els seus diners”, denuncia amb un somriure. “Està a les vostres mans canviar la situació d’abús del nord cap al sud. Heu de lluitar contra l’opressió dels vostres països i nosaltres treballarem pel nostre país”, clama davant una audiència de periodistes.

Amb tot, les seves denúncies més sentides són amb motiu de l’opressió que pateixen les dones arreu del món. Una opressió “de classe, física, religiosa, social, vestida de matrimoni, de prostitució...”, explica, i recorda que “totes les religions oprimeixen les dones”, no només l’islam. El feminisme està al cor del seu activisme. Les noves edicions de Dona al punt zero, publicada per Angle Editorial en català i per Capital Swing en castellà, inclouen un pròleg inèdit on narra la gènesi de la novel·la, protagonitzada per Fridaus, una dona real que va entrevistar a la presó dies abans que l’executessin per haver mort l’home que l’explotava sexualment.

Cargando
No hay anuncios

Al pròleg, El Saadawi recorda Fridaus -un nom fictici- com una dona que era conscient que li quedava poc temps de vida i que havia d’explicar la seva història: “Era intel·ligent, sensible i creativa, no podia acontentar-se amb rentar i cuinar [...]. Tenia un do innat per captar el que les ments constretes per un sistema educatiu, religiós i polític despòtic i opressiu no solen captar”. L’escriptora reconeix que aquella història va canviar la seva vida per sempre i va ser un fet determinant per al seu activisme. “És un relat únic. Una història senzilla que s’ha traduït a més de 40 llengües perquè, a vegades, el més local és el més universal”, diu. El cas és que després d’escriure la novel·la “van començar els problemes”, assegura: El Saadawi ha viscut a l’exili, ha sigut empresonada, amenaçada i destituïda de càrrecs públics.

Va escriure el llibre el 1973. Fa 44 anys. Des de llavors, reconeix que les dones egípcies han guanyat batalles com l’aprovació de la llei que prohibeix la mutilació genital femenina -que ella mateixa va patir quan era petita- i la que permet als fills fer servir el cognom de la mare, però avisa que queda “un llarg camí per recòrrer”.