Navegant pel Mediterrani sense permís per poder desembarcar

A bord de l’‘Open Arms’Després d’haver rescatat 218 refugiats en aigües internacionals i de patir les amenaces dels guardacostes libis, l’ Open Arms va navegar ahir durant 24 hores sense destí. A dos nusos, uns 3,7 km/hora, la mínima velocitat per no quedar a la deriva, l’embarcació de l’ONG badalonina esperava les instruccions del centre de Roma que coordina l’operatiu europeu -el mateix que havia autoritzat els rescats de dijous- per saber on havia de portar els nàufrags.

Esgotats després del tràngol d’haver passat tota una nit en una pastera davant les costes de Líbia, els refugiats encara van haver de passar tot un dia i dues nits embolcallats amb mantes per protegir-se del fred a la coberta de l’Open Arms. Deshidratats, amb hipotèrmia, descalços, però sabent-se en un lloc segur per primer cop des de fa molts anys, es recuperaven. Feia mala mar, les onades colpejaven el vell remolcador i entrava aigua a la coberta. La tripulació feia tot el que podia per alleujar l’espera: preparaven menjar calent (puré i arròs) i repartien aigua. Al pont de comandament no van parar de fer trucades per resoldre l’embolic burocràtic. A l’oficina d’Open Arms a Badalona es van moure tots els fils oficials i extraoficials a Espanya, a Brussel·les i a Itàlia per desbloquejar la situació. A l’altre costat del telèfon o de la ràdio ningú semblava que tingués gaire pressa. El món al revés: en lloc de facilitar la feina als voluntaris que salven vides al mar, els estats els castiguen. Líbia els amenaça de mort si no lliuren els refugiats. I Europa els posa bastons a les rodes: Roma demana un requeriment a Madrid, Madrid diu que demanin permís per desembarcar a Malta i les hores van passant. Almenys 4.200 morts l’any passat al Mediterrani, són només una xifra. Val més mirar cap a una altra banda.

“Aquesta nena està malament, hem de demanar una evacuació ja”, diu a mig matí Begoña Motriko, metge de l’ Open Arms. La Selioum, una nena de tres mesos, pateix desnutrició severa i deshidratació. “Plora sense llàgrimes”, diu la doctora. A més està infestada de sarna de cap a peus i té una infecció al cap. No té forces per mamar ni per prendre el biberó que li han preparat. La seva mare, Zenaout, va fugir d’Eritrea fa dos anys. “Vaig tenir problemes amb els soldats”, explica. Des de fa uns anys, la dictadura eritrea, un dels règims més opacs del món, obliga per llei tots els joves -homes i dones- a fer el servei militar obligatori, que té una durada indefinida. La dona explica que es va quedar embarassada al Sudan, i quan li preguntem què va passar abaixa la mirada.

Dones violades

La majoria de dones subsaharianes que viatgen soles han patit violacions en el trajecte fins a Europa. Els traficants la van retenir a Líbia fins que va aconseguir pagar-los 6.600 dòlars per fer el salt al buit del Mediterrani central. Tampoc no vol explicar com va aconseguir cancel·lar el deute. La mare no ha pensat en cap país destí a Europa. “Només vull arribar a un lloc segur per a mi i la meva filla”, diu.

Decideixen demanar una evacuació mèdica urgent per a la nena i la seva mare. L’Open Arms està a prop de Malta i sol·liciten el rescat. Fa mala mar, però a Malta pretenen que els portin en una de les llanxes de salvament de l’ONG. Unes hores més tard entenen que és massa arriscat i envien una llanxa ràpida: el seu personal va enfundat en vestits blancs, amb mascaretes i ulleres de seguretat que clarament dificulten els seus moviments a la barca. Amb més de dos anys d’experiència i contacte directe amb els refugiats, cap voluntari d’Open Arms ni de les altres ONG -que no vesteixen cap indumentària especial de protecció- ha patit cap contagi. Els uniformes imposen. La Zenaout i la seva filla passen a la barca maltesa. Ella no les té totes. Diu que vol anar a Itàlia. Que no sap on és Malta, però entén que la seva filla necessita anar a un hospital.

Cap a quarts de vuit del vespre Roma acaba trucant a l’ Open Arms per autoritzar-los a desembarcar al port de Pozzallo, al sud de Sicília, dissabte al matí. Mentrestant, a la zona de rescat davant les costes de Líbia ha quedat un sol vaixell de rescat, el de l’ONG alemanya Seefuchs.