El dissident Navalni no podrà ser candidat al Kremlin a les eleccions del 2018

MoscouRússia ja ha començat el compte enrere per les eleccions presidencials del març del 2018. Ahir un tribunal de la ciutat de Kírov ha condemnat a una pena de cinc anys de presó en suspens per malversació de fons públics per Aleksei Navalni, la cara opositora més coneguda que ja havia començat a fer campanya pels comicis.

“Hi ha persones interessades a apartar-me de la vida política per les denúncies del meu Fons de lluita contra la corrupció”, ha declarat Navalni durant una pausa de la lectura de la sentència. Durant tot el judici, l’opositor ha defensat que és innocent i que es tracta “d’un procés motivat políticament”.

El tribunal de Kírov dictamina que Navalni és culpable d’haver robat més de 10.000 metres cúbics de fusta per un valor d’uns 250.000 euros de l’empresa estatal Kírovles i condemna a cinc anys de presó en suspens i a una multa de 500.000 rubles [7.900 euros]. Els fets van tenir lloc quan Navalni era assessor del governador de la regió de Kírov, Nikita Belikh. La sentència diu que Navalni va organitzar el robatori “a través d’un pla criminal” i amb la col·laboració de l’empresari Piotr Ofitserov, que també ha estat condemnat a una pena de quatre anys de presó en suspens.

D’acord amb la llei electoral russa, la sentència implica que els propers 10 anys Navalni no es pot presentar a unes eleccions presidencials, a no ser que s’anul·li la condemna, i per tant el 2018 no podrà competir amb Vladímir Putin, de qui ningú dubta que s’hi tornarà a presentar tot i que ell encara no ho hagi dit obertament.

De seguida que es va conèixer el càstig, Navalni ha piulat al seu Twitter: “Això és un telegrama del Kremlin, ens tenen por. No reconeixem la sentència, serà anul·lada, jo continuaré participant a la campanya”.

A Kírov ha passat el que s’esperava que passés, ja que el judici a l’opositor i al seu col·laborador Piotr Ofitserov era una repetició d’un judici del 2013 en què se’ls va considerar culpables pel mateix delicte. L’anterior condemna, però, va ser anul·lada l’any passat pel Tribunal Suprem després que el Tribunal Europeu dels Drets Humans denunciés que hi havia hagut moltes irregularitats en el procés.

El cap del servei jurídic del Fons de lluita contra la corrupció, Ivan Zhdanov, durant la lectura de la sentència va fer aquest comentari per Twitter: “Estic tota l’estona esperant que algú salti amb un crit “això es una innocentada!”, però el surrealisme continua, llegeixen la mateixa sentència que va ser anul·lada”.

Líder de les revoltes

Navalni va ser un dels líders de les protestes opositores dels anys 2011-2012, les més multitudinàries de la Rússia post-soviètica i va protagonitzar una gran sorpresa quan va obtenir un terç dels vots a les eleccions a l’alcaldia de Moscou del 2013 que va guanyar l’oficialista Serguei Sobianin.

El politòleg Stanislav Belkovski ha declarat a l’emissora Ekho de Moscou que “la justícia i el Kremlin deixaran Navalni en un estat com en suspens, com demostra el càstig poc contundent, per si necessiten utilitzar-lo més endavant per a què participi a les eleccions”. L’analista Serguei Markov, que està convençut que la victòria de Putin el 2018 és indiscutible, lamenta que Navalni no es pugui presentar perquè “la cursa electoral de l’opositor reforçaria la legitimitat dels comicis”. De tota manera, segons Markov, la justícia no podia ignorar les maquinacions corruptes de l’opositor que es ven com el lluitador contra la corrupció.

Per Mikhaïl Kassiànov, líder de l'opositor PARNAS –el partit de l’assassinat Borís Nemtsov, “la sentència contra Navalni que el deixa fora de la cursa electoral té per objectiu impedir que l’opositor i les seves denúncies contra la corrupció arribin a les pantalles de les televisions estatals”. La premsa russa especula que si Navalni queda definitivament apartat de la cursa al Kremlin podria ser Kassiànov qui s’erigís com l’únic candidat de l’oposició liberal.

Què se n'ha fet dels antics candidats i opositors a Putin?

Mikhaïl Khodorkovski

L’exmagnat del petroli va caure en desgràcia quan va gosar criticar Putin i va emprendre projectes per la democratització del país. Va passar deu anys a la presó acusat de frau fiscal fins que va ser amnistiat per un gest humanitari de Putin però, sembla ser, que amb la condició que visqués fora de Rússia. Ara viu a Suïssa i està sota ordre de captura internacional acusat d’haver participat en diversos assassinats.

Borís Nemtsov

L’exviceprimer ministre i líder opositor molt crític amb Putin va ser assassinat a trets la nit del 27 de febrer del 2015 quan anava caminant amb una noia ucraïnesa per un pont a la vora del Kremlin. Aquell cap de setmana estava previst que participés en una protesta opositora contra la participació russa a la guerra d’Ucraïna. El seu entorn assegura que alts càrrecs txetxens estan implicats en l’assassinat.

Garri Kaspàrov

L’excampió mundial d’escacs també va ser un dels líders de les protestes contra Putin. Tot i que assegura que no té por d’un extinent coronel del KGB, va emigrar a Nova York el 2013 on l’any passat va publicar el llibre “L’hivern està arribant. Per què Vladímir Putin i els enemics del món lliure han de ser aturats”. Té un portal d’informació política que a Rússia està bloquejat. Fa uns dies Kaspàrov va criticar durament Donald Trump per les seves divergències sobre Putin.