L'elecció de l'alcalde de Moscou el 7 de setembre es perfila cada cop més com un moment clau en la confrontació de l'oposició democràtica amb el règim de Putin. Un punt d'inflexió, també, en els jocs d'equilibris i equidistàncies entre els diferents grups que conviuen dins el putinisme.
Que al candidat opositor Alexei Navalni -destacat blogaire, advocat i condemnat amb sentència ferma- no se li hagi impedit, de moment, ser candidat a l'alcaldia anuncia que alguna cosa es mou i fins i tot grinyola entre els poderosos aplegats al voltant del Kremlin. I més tenint en compte que la fiscalia va suspendre la condemna a 5 anys de presó per a Navalni poques hores després de la sentència pels recursos presentats, però també va adduir que l'empresonament d'un candidat podria "conculcar els drets dels electors".
Sembla, doncs, que l'elit moscovita més liberal no estava disposada a anar a unes eleccions sentint-se deslegitimada: Serguei Sobianin, l'alcalde que es presenta a la reelecció sota l'empara del Kremlin, ha defugit un escenari electoral sense Navalni. Sobianin sap que el seu triomf cantat quedaria coix amb el seu adversari més jove i mediàtic empresonat, comptant així amb només la benedicció del seu desprestigiat partit Rússia Unida, i havent de competir amb una oposició domesticada: els comunistes, l'extrema dreta de Jirinovski i els socialdemòcrates de Rússia Justa.
Que Navalni no arribés a trepitjar la presó expressa alhora la determinació de Sobianin i la divisió de l'elit russa, que actualment basteix les estructures del putinisme. Una divisió tal que a Moscou es diu que ni Putin mateix sap què fer per tapar les escletxes que li surten al règim.
En temps de Stalin la solució eren les purgues, les deportacions i els assassinats, uns mètodes que ara es presenten gairebé impossibles d'aplicar. De fet, la sacsejada que provoca el grup de l'alcalde Sobianin és el resultat de la diguem-ne "gran decepció" que va afectar una part de la classe dirigent i de la societat russa el 20 de setembre del 2011, quan el president Dmitri Medvédev va anunciar que no seria candidat a la reelecció perquè ho tornaria a ser Vladímir Putin.
Els esperançats i ingenus liberals, que durant quatre anys havien valorat el tàndem Medvédev-Putin com una mena d'interregne cap a la successió definitiva, es van sentir estafats. I més encara: van veure com el seu territori, tant en l'aparell econòmic com al partit Rússia Unida, quedava amenaçat pels silovikí , exkagebistes esdevinguts magnats, la gent que va enfilar Putin al poder el 1999. De fet, els autèntics artífexs del règim i guanyadors de la batalla del tàndem.
Demoscòpia en contra
Les escletxes o la gran esquerda que comença a detectar-se en el putinisme podrien estar prefigurant el procés d'intrigues i de lluites internes que caracteritza tot procés de fallida de qualsevol règim autoritari. A Moscou els estudiosos del putinisme no dubten a assegurar que s'està arribant a punts de no retorn. Els percentatges de suport al règim o a Putin no paren de minvar mentre pugen les xifres que n'expressen el rebuig. Segons el centre Levada, el 44% dels russos diuen que a Navalni li van fabricar un procés de corrupció per treure'l del mig, i un 13% està segur que l'objectiu era impedir-li ser candidat. Aquests percentatges segueixen ritmes encara més contundents dels detectats durant el judici a les Pussy Riot, que van ser els primers que van palesar que Putin estava perdent la majoria.