Navalni, condemnat a arrest per les protestes antigovernamentals

MoscouUn jutjat de Moscou ha condemnat aquest dilluns al líder opositor rus Aleksei Navalni a un arrest de 15 dies de presó per desobediència a la policia i també l'ha sentenciat a una multa de 20 mil rubles (uns 330 euros) per organitzar les manifestacions no autoritzades contra la corrupció de diumenge que, segons dades de mitjans independents, arreu del país van aplegar unes 70.000 persones.

Les manifestacions opositores contra la corrupció dels funcionaris estatals i concretament contra les possessions no declarades del primer ministre Dmitri Medvédev es van saldar amb més d’un miler de detinguts arreu de Rússia i van ser les més multitudinàries dels darrers 5 anys. La Unió Europea ha condemant amb un comunicat que la policia “impedís l’acompliment de les principals llibertats, la d’expressar l’opinió i la de reunir-se pacíficament” i ha fet una crida a alliberar ràpidament els detinguts.

Capacitat de mobilització

Navalni ha anunciat que es vol presentar als comicis presidencials del 2018 i competir amb Vladímir Putin i l’èxit de la convocatòria de diumenge arreu del país indica que ja ha arrencat la campanya i que ha sabut arribar a molts racons de Rússia. El politòleg Dmitri Oreixkin, en una entrevista a Open Russia, valorava així els esdeveniments de diumenge: “Tot això indica que ja es pot considerar Navalni com un polític de nivell federal, és difícil trobar a Rússia almenys cinc persones que siguin capaces de mobilitzar al seu favor aquesta quantitat de partidaris per tot el país”.

Sobre Navalni pesa una condemna de cinc anys de llibertat condicional per apropiació indeguda de béns en un cas que els seus partidaris consideren motivat políticament. Ara l’interrogant que plana sobre la seva candidatura presidencial és el de com la justícia russa interpretarà la llei electoral que diu que una persona condemnada a penes de privació de llibertat no es pot presentar a uns comicis durant 10 anys.

Abans de les marxes d’aquest cap de setmana hi havia politòlegs que creien que potser el Kremlin permetria a Navalni presentar-se a les eleccions presidencials del 2018 per a què semblessin més legítimes. Ara Oreixkin està convençut que el Kremlin “intentarà neutralitzar Navalni, treure’l del terreny de joc polític” perquè al 2018 interessa celebrar una votació de tipus plebiscitària en què la pregunta sigui “Estàs a favor de Rússia i de Putin?”

Les televisions federals russes no es van fer ressò de les protestes mentre que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, les va qualificar de “provocació” i va assegurar que el poder respecta “el dret dels ciutadans de celebrar mítings sempre i quan tinguin un format legal”. A més, Peskov va acusar els organitzadors de les marxes de manipular els joves i els menors d’edat i de posar-los en perill fent-los participar en marxes no sancionades.

Per la seva banda Navalni, després del judici, ha volgut donar les gràcies especialment als escolars i estudiants universitaris que es van manifestar: “Això és magnífic, estic molt content de què al país hagi aparegut una generació que no està disposada a aguantar aquesta actitud del poder sinó que es vol sentir ciutadana”.

Manifestants adolescents

La sortida al carrer diumenge de milers de joves d’entre 14 i 20 anys és una de les novetats de les protestes de diumenge. Es tracta d’una generació que sempre ha viscut amb un home fort al seu país, Vladímir Putin, i que per edat no va participar a les protestes opositores dels anys 2011 i 2012. Per les xarxes socials russes circulava l’exemple d’un adolescent de 12 anys de la ciutat siberiana de Tomsk que va agafar el micròfon durant el míting per queixar-se que no era normal que el suspenguessin si feia un dibuix contra el poder i que així no es respectaven les llibertats constitucionals. Kirill Martinov, redactor de Política del diari 'Nóvaia Gazeta', ha alertat que a partir d’ara es podria reforçar la repressió i el control del patriotisme a les escoles.