Naufragi en directe a la costa de Líbia
Una barcassa s’enfonsa amb 600 persones que volien entrar a Europa per Itàlia
BarcelonaCinc persones mortes com a mínim i 567 més de rescatades al Mediterrani. Un nou naufragi ahir davant de les costes de Líbia va tornar a tenyir de negre les aigües d’un mar que s’ha convertit en la ruta de fugida de centenars de milers d’individus i en un cementiri gegantí. El dramàtic incident va ser captat per un fotògraf de la marina italiana, que anava al rescat de la gran barca de fusta plena a vessar de persones que havien salpat de territori libi en direcció a les illes italianes. En la seqüència d’imatges s’endevina com la barca perd l’equilibri i llança literalment al mar tots els passatgers, alguns dels quals aconsegueixen pujar al buc de la nau, mentre que molts neden desesperadament. Dos vaixells de la marina i guardacostes italians van aconseguir rescatar de les aigües el gruix dels refugiats, es desconeix el nombre de desapareguts, així com la nacionalitat de les víctimes, entre les quals hi havia molts nens i adolescents.
El naufragi no fa res més que constatar que els que fugen de les guerres de Síria i l’Àfrica han buscat alternatives a la ruta de les illes gregues. Tancada la via dels Balcans, la de Líbia cap a Itàlia tornarà a ser una de les més transitades aquest estiu, segons vaticina l’agència de l’ONU per als refugiats. L’Organització Internacional per a les Migracions estima que en aquest país del nord de l’Àfrica hi viuen 771.000 immigrants. Itàlia fa mesos que alerta que l’arribada del bon temps i la rapidesa de les màfies líbies poden ser dos dels factors clau en el repunt de la ruta.
Un acord amb Líbia?
Un cop en marxa l’acord amb Turquia, que controla les costes per evitar la sortida de més refugiats en direcció a Grècia a canvi de diners i visats, els Vint-i-vuit posen ara en el seu focus un acord amb el feble govern d’unitat de Líbia, presidit per Mohamad Fayez al-Sarraj. L’analista Sergio Maydeu assenyala que Brussel·les pretén fer de Líbia “una mini-Turquia”, en referència al fet que sigui capaç de posar ordre a les seves fronteres marítimes. Però els dos països tenen poc en comú. Líbia és un estat fallit i dividit des de fa anys que ara intenta provar l’eficàcia i capacitat d’assemblatge de Mohamad Fayez al-Sarraj, el nou president del govern d’unitat designat per l’ONU, després de diversos intents que no han arribat a bon port. De moment, la UE veu amb molt bons ulls la petició d’ajut de l’executiu per formar els guardacostes locals amb l’objectiu d’acabar amb les màfies d’éssers humans i d’armes. El problema és que, subratlla Maydeu, ara per ara el govern de l’ONU “no controla les aigües” i es troba enmig d’una antiga pugna tribal. “L’OTAN podria fer el paper de Turquia però només pot actuar a les aigües líbies amb el vistiplau del Consell de Seguretat de l’ONU, on topa amb les reticències de Rússia”, assenyala l’analista. Les dades ho diuen tot. Només dilluns i dimarts d’aquesta setmana els guardacostes italians van rescatar 5.600 nàufrags davant de Líbia.