Nàstia Timoixenko, testimoni des d'Ucraïna: "El món ha de saber la veritat. Els russos diuen que només ataquen objectius militars, però menteixen"

BarcelonaUna noia ucraïnesa de 14 anys, Nàstia Timoixenko, que havia passat dos estius a Viladecavalls en cases d'acollida, ha fet arribar als seus coneguts i amics de Catalunya un missatge en català explicant quina és la situació a la seva ciutat, Ivànkiv, a mig camí entre Txernòbil i Kíev. Descriu com l'exèrcit rus ha destrossat diversos edificis de la seva localitat, i això ha provocat que no puguin sortir de casa i s'hagin d'amagar al soterrani. Després de diversos dies observant la realitat de la guerra, la Nàstia afirma que Rússia està mentint: "El món ha de saber la veritat. Els russos diuen que només ataquen objectius militars, però menteixen. Estan disparant contra cases i edificis on viuen ciutadans pacífics". No perden, però, l'esperança: "La misèria ens uneix".

"24 de febrer. Sempre recordaré aquest dia. Em vaig despertar perquè la meva germana petita estava plorant. Em va dir que no aniríem a l’escola perquè la guerra havia començat. Les nostres vides es van omplir de perill, patiment i llàgrimes. Quan ens vam assabentar que les tropes russes no estaven només a l’est, no ens ho podíem creure. Eren per tot Ucraïna.

Des de llavors, els ucraïnesos no podem sortir de casa tenint la certesa que estem segurs i que ningú no ens dispararà. No podem fer coses normals. Només mirem les notícies i els discursos del president, plens de por però amb esperança. Estem sempre preparats per anar als soterranis i amagar-nos-hi de les bombes i els tirotejos. El món ha de saber la veritat. Els russos diuen que només ataquen objectius militars, però menteixen. Estan disparant contra cases i edificis on viuen ciutadans pacífics. Molts pobles i ciutats d’Ucraïna estan en flames.

Una gran quantitat de tropes i tancs russos van arribar a Ucraïna des de Bielorússia. Fa tres dies van capturar la central nuclear de Txernòbil. El meu poble és a prop de Txernòbil, així que les tropes russes hi van arribar el 25 de febrer. L’exèrcit rus ha destrossat totalment el museu i la farmàcia del meu poble. També han fet malbé els mercats i les carreteres. Però el més terrorífic és que molta gent ja no té casa, perquè els russos han bombardejat edificis residencials. També han destrossat tots els cotxes de les carreteres al voltant del meu poble. L'exèrcit rus està matant molta gent per tota Ucraïna. No només soldats, també han mort dones i nens, i els hospitals estan plens de ferits.

A més, tots estem cansats d’estar tancats als soterranis, però no tenim cap alternativa. La situació a Ucraïna ens trenca el cor. Però no perdem l’esperança, la misèria ens uneix! El ucraïnesos som fort i valents, i resistirem fins al final! De fet, aquesta guerra està demostrant com en som, de resistents. Molts països del món ens estan donant suport, i és molt important i valuós per a nosaltres. Veiem les vostres manifestacions, les vostres pancartes, i sentim els vostres crits. Em vaig emocionar molt quan vaig sentir com uns manifestants cantaven l’himne ucraïnès a La Haia! Moltes gràcies a tots pel vostre suport! Reseu perquè hi hagi pau a Ucraïna i a tot el món! Junts som més forts! Slava Ukraini - Heroyam Slava! (Glòria a Ucraïna – Glòria als herois!)".