Els nacionalistes aconsegueixen la majoria a Còrsega
El govern d’Emmanuel Macron opta de moment per no pronunciar-se sobre els resultats
ParísLa llista Pè a Corsica, liderada per l’autonomista Gilles Simeoni, va obtenir ahir la majoria absoluta en les eleccions territorials de Còrsega amb un 56,46% dels vots, cosa que significa entre 40 i 42 escons dels 63 que té la cambra. Simeoni, que comparteix llista amb els independentistes de Jean-Guy Talamoni, va millorar així l’àmplia victòria de la primera volta, malgrat la poca participació (52,63%). Les butlletes que fa dos diumenges van anar a parar a una altra llista d’independentistes -la de Paul-Félix Benedetti, que no va arribar al percentatge mínim exigit (7%) per optar a la segona volta d’ahir- se les va endur probablement ahir la llista de Simeoni.
Les altres absències remarcables són les de l’esquerra i el Front Nacional. Ni el partit ultradretà de Marine Le Pen ni la llista constituïda per La Còrsega Insubmisa, el Partit Comunista i Manca Alternativa/Ensemble tindran representació a l’Assemblea. L’esquerra, que ni tan sols estava representada per una llista socialista, haurà de renunciar als 12 consellers que tenia en l’última legislatura. La mateixa sort que correran els 4 representants del Front Nacional.
La feble oposició de la nova assemblea de Còrsega la formaran la dreta regionalista de Jean-Martin Mondoloni, que va obtenir el 18,29% dels vots; la de la República en Marxa, de Jean-Charles Orsucci, amb un 12,67%, i la dels Republicans de Valérie Bozzi, amb el 12,57%. Però el més esperat d’ahir no eren els resultats, sinó la reacció de París, que de moment ha optat pel silenci.
Just després de la primera volta, el partit que va portar al poder Emmanuel Macron, la República en Marxa, va publicar un comunicat en què reconeixia “una pèrdua de confiança de Còrsega amb l’estat central”. Per la seva banda, el portaveu del govern, Benjamin Griveaux, amb una clara intenció de minimitzar el pes del vot nacionalista, va assegurar que l’estat “treballarà amb l’executiu elegit pels electors corsos, de la mateixa manera que treballa amb els executius que són al capdavant d’altres regions franceses”.
Les pistes de la política corsa del president Macron les donava ell mateix en un míting de campanya quan era candidat a l’abril. Malgrat el reconeixement d’altres llengües, “el francès és la llengua de la República, està inscrit a la nostra Constitució i no ha de canviar”, va afirmar Macron aleshores. Sembla, doncs, que pinten bastos per a la cooficialitat de la llengua corsa que demanen des de Pè a Corsica. Per contra, Macron semblava més aviat disposat a l’autonomia. “Vull donar a Còrsega els mitjans per prendre el seu propi camí de desenvolupament econòmic, social i cultural, i donar-li els mitjans per aconseguir-ho”, va dir llavors. Falta veure ara els matisos que hi ha entre el Macron candidat i el Macron president.
Punt d’inflexió
Còrsega esdevindrà al gener la primera regió metropolitana que fusionarà els seus dos departaments (Còrsega del Sud i Alta Còrsega) amb la col·lectivitat territorial, esdevenint una col·lectivitat única. Una institució inèdita a França, que estarà gestionada pels 63 consellers de l’Assemblea que ahir van votar els corsos.
Des del 2014, l’onada nacionalista -que inclou autonomistes i independentistes- s’ha anat fent gran a Còrsega. Elegit alcalde de Bastia la primavera del 2014, Simeoni va obtenir un altre triomf -aquest històric- en les eleccions regionals del 2015. Era la primera vegada que un partit nacionalista cors guanyava aquests comicis. Talamoni, soci de llista, va ser investit president de l’Assemblea insular. Es convertia en el primer president independentista de la cambra. La majoria absoluta d’ahir ratifica aquesta gran onada liderada a Còrsega per Simeoni, que Macron no podrà pas esquivar.