El museu dels tresors mil·lenaris perduts

MossulL'entrada al Museu de Mossul provoca una sensació d’excitació i alhora de sobresalt pel so de les explosions dels morters, que cauen cada vegada més a prop. El front se situa a mig quilòmetre, darrere de l’hotel Ashur, i els jihadistes bombardegen amb ferocitat les posicions de la Policia Federal iraquiana. “Aquest matí han caigut dos morters, un gairebé ha impactat a la teulada. Aneu amb compte”, alerta un policia de la unitat de resposta ràpida que és responsable de la protecció de l’edifici. La porta principal està tancada, de manera que per entrar a l’edifici cal pujar per entre la runa i les muntanyes de ferro i després ajupir-se per accedir-hi per una finestreta. Com que tots aquests moviments cal fer-los escudat amb armilla antibales i casc, és un exercici d’equilibri. Resulta estremidor veure la destrucció que va causar l’Estat Islàmic en el que va ser el segon museu més important de l’Iraq, que va arribar a albergar diversos milers de peces de l’antiga civilització assíria. A les seves sales ara només s’exposen munts de runa de pedres mil·lenàries d’un valor històric incalculable.

El militar ensenya primer la sala on el febrer del 2015 un grup de bàrbars ignorants van destruir amb maces i martells pneumàtics estàtues mil·lenàries i peces preislàmiques. Afortunadament, moltes eren rèpliques, i les originals havien sigut traslladades a Bagdad perquè s’havien de fer obres de renovació, explica per telèfon a ARA l’arqueòloga Laila Saleh, excomissària del Museu de Mossul. “Del total de les 2.200 peces arqueològiques de la col·lecció, 1.700 són a Bagdad”, puntualitza Saleh, que té l’inventari complet de totes les peces arqueològiques que han desaparegut al museu perquè han sigut destruïdes o venudes al mercat negre d’antiguitats.

Relíquies perdudes

Quan els jihadistes van saquejar el museu només hi quedaven unes 300 relíquies. Alguns d’aquests tresors daten del segle VII aC i s’han perdut per sempre. Com la parella de sentinelles lamassus, dos esfinxs de dos metres d’alçada i de quatre tones de pes, amb cos de lleó o bou alat i cap humà, que protegien les ciutats assíries de l’antiga Mesopotàmia.

Al costat d’una muntanya de runa en una de les sales d’exposició del museu es distingeix una peülla i les restes d’una ala del mitològic lamassu. És tot el que queda dels mil·lenaris guardians del Museu de Mossul. “Totes les peces petites de gran valor han sigut venudes a col·leccionistes d’art importants mitjançant xarxes de traficants a Turquia i Bagdad”, denuncia Saleh.

Les úniques relíquies que van sobreviure al vandalisme i el saqueig són dos sepulcres de fusta massissa de color negre amb inscripcions de l’Alcorà en àrab que daten de finals del segle XI, en l’ocàs del califat abbàssida a l’Iraq.

En una altra sala hi ha exposats, sobre una llarga taula improvisada feta amb un tauló de fusta i subjecta per dos cavallets, trossos de pergamins amb inventaris de les excavacions als llocs assiris de l’Iraq, pàgines de llibres antics d’arqueologia que no van ser consumides per les flames de l’infern del Daeix (acrònim en àrab de l’Estat Islàmic).

Al soterrani hi havia els arxius amb milers de documents, diapositives i mapes antics sobre la història de l’antiga Mesopotàmia i de les antigues civilitzacions que es van assentar en el terreny entre els rius Tigris i Eufrates: sumeris, assiris i babilonis. Les imatges són desoladores. Parets ennegrides, muntanyes de cendra i prestatgeries metàl·liques buides tirades per terra. Allà s’arxivaven els inventaris del museu, treballs de l’equip d’investigadors del centre i altres documents importants sobre el patrimoni històric de l’Iraq.

Per a Saleh i l’equip d’investigadors del Museu de Mossul, salvar els tresors arqueològics de la segona ciutat de l’Iraq s’ha convertit en una cursa contra rellotge a mesura que s’intensifica la batalla per alliberar la ciutat de Mossul.

Galeria de túnels

L’Estat Islàmic va dinamitar el juliol del 2014 la tomba del profeta Jonàs, que era a la part oriental de la ciutat i que en el passat havia rebut milers de visitants. Sota el turó que alberga el santuari, els jihadistes van cavar una xarxa de túnels per “buscar objectes antics per destruir-los o vendre’ls, i sense tenir coneixement històric de les excavacions van poder descobrir el palau del rei assiri Assarhaddon, primogènit del rei Sennàquerib, que va governar entre el 681 i el 669 aC, fins que, víctima d’una conspiració, els seus germans li van arrabassar el tron i van assassinar el seu progenitor.

Quan l’exèrcit iraquià va alliberar la part oriental de Mossul, el gener passat, va descobrir el laberint de túnels subterranis que condueixen a les ruïnes assíries. Ara tots els accessos estan tancats. “No es pot visitar la tomba perquè hi ha perill d’ensorraments”, indica un soldat que custodia una de les entrades al complex funerari. “Els arqueòlegs iraquians sabien que a la zona hi havia un altre dels palaus del rei Sennàquerib, però el Daeix ens ha portat fins a la porta mateixa d’aquest palau”, explica Saleh, que diu que els dos lamassus, amb cos de toro alat, estan intactes sota el terra de la tomba del profeta.

Entre els tresors descoberts hi ha baixos relleus amb inscripcions en escriptura cuneïforme i dues escultures murals de quatre cares de dones de perfil que els jihadistes no van extreure per por d’un ensorrament de terra. Però altres peces que es podien treure més fàcilment, com la ceràmica, sens dubte van ser saquejades, apunta l’experta. “La zona és molt inestable. Es tracta de túnels excavats en terra argilosa, per la qual cosa en qualsevol moment podrien esfondrar-se i sepultar els vestigis arqueològics”, alerta Saleh.