El múscul militar de la Xina que preocupa a l'OTAN

PequínLa batalla dialèctica dels últims dies demostra que el tauler internacional es mou. La Xina ha passat de ser, en pocs anys, el soci comercial desitjat, i fins i tot lloat per defensar el multilateralisme, a convertir-se en un perill. Dilluns, a la cimera de l'OTAN a Brussel·les, l'organisme subratllava un missatge per sobre dels altres: declarava que Pequín és una “amenaça sistèmica” per a l'ordre internacional i el govern xinès responia, ràpidament i contundentment, que no es deixarà intimidar i acusava l'Aliança Atlàntica d'exagerar. El que queda clar és que, a ulls d'Occident, el gegant asiàtic ja no és només una amenaça comercial: també el seu poder militar i la seva influència generen preocupació. Perquè Xi Jinping ha començat a exercir sense complexos de potència internacional.

És el primer cop que una cimera de l'OTAN, que reuneix trenta països europeus i nord-americans, assenyala oficialment la Xina com una amenaça militar. El comunicat final de la cimera de dilluns va ser clar i advertia sobre “l'opaca” modernització de l'exèrcit xinès, l'augment del seu arsenal nuclear i la perillosa cooperació militar amb Rússia. Mostrava neguit per la falta de transparència de Pequín i la utilització d'armes de desinformació. I deixava un missatge polític nítid: “Ens preocupen aquestes polítiques coercitives que contrasten amb els valors fonamentals consagrats al tractat”. Malgrat això, deixava la porta oberta a la cooperació en matèries com el canvi climàtic i optava per “fomentar” la confiança.

La resposta xinesa no es va fer esperar, amb una combinació de desqualificacions i d'indignació. Els diplomàtics xinesos han denunciat que els Estats Units i la Unió Europea intenten crear una aliança contra la Xina recuperant estratègies de la Guerra Freda. Han insistit en el seu argument que la modernització de l’Exèrcit Popular d’Alliberament només té motivacions defensives i han recorregut a l'orgull nacional per advertir, en paraules del portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, que “el poble xinès s'ha aixecat” i no té por de les amenaces.

La Xina no és un perill militar directe per als països de l'OTAN, però sí que pot desestabilitzar la regió de l'Àsia-Pacífic amb les seves reclamacions al mar de la Xina Meridional, la reunificació de Taiwan i els enfrontaments amb el Japó i Corea del Sud. Els acords de defensa signats amb alguns països poden arrossegar els Estats Units en cas d'una escalada militar. L'OTAN també tem desacords a l'Àrtic o que el gran desplegament econòmic, social i cultural xinès a l'Àfrica es tradueixi també en cooperació militar. De moment, Pequín ja té una base en terres africanes, a Djibouti, un dels territoris més estratègics del món. També preocupa la xarxa d'aliances amb països de l'Europa de l'Est que poden anar acompanyades de venda d'armes. La iniciativa coneguda com la Nova Ruta de la Seda ha permès a Pequín controlar ports comercials al Mediterrani, on també podran tenir-hi accés els seus vaixells militars.

Despesa militar i armes nuclears

És cert que els advertiments del secretari general de l'OTAN, Jens Stolberg, sobre la despesa militar de la Xina no són una novetat. El Pentàgon publica des de l'any 2000 informes anuals sobre la capacitat de l'exèrcit xinès en què destaquen un gran desenvolupament. El 2020 ja reconeixien que la Xina superava els Estats Units en la mida de la flota. Aquesta primavera els militars nord-americans alertaven que la Xina aconseguiria la capacitat militar per envair Taiwan en sis anys.El pressupost militar que ha presentat la Xina enguany preveu un increment del 6,8%, fins a arribar als 209.000 milions de dòlars. L'any 2020, marcat pel covid-19, l'increment respecte al 2019 havia sigut del 6,6%. Però el que preocupa és la vaguetat de les xifres i que moltes partides relacionades amb l'exèrcit no s'inclouen al pressupost oficial. Per exemple, el cos de guardacostes. També hi ha opacitat en els conglomerats público-privats que desenvolupen tecnologia i armament.

L'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm (SIPRI) va calcular que el 2019 la despesa real del ministeri de Defensa xinès superava en un 40% el pressupost oficial. El 2020 el pressupost militar xinès es convertia en el segon més alt del món, amb 252.000 milions de dòlars.

L'armament nuclear també és una altra font de conflictes. La República Popular, segons dades del SIPRI, disposa de 350 ogives nuclears, una xifra molt allunyada de les 5.550 dels Estats Units i les 6.255 de Rússia, però ja és el tercer país en armes atòmiques. Un informe d'intel·ligència publicat als Estats Units a l'abril preveia que la Xina duplicaria almenys l'arsenal nuclear durant la dècada vinent i que desplegaria míssils balístics intercontinentals, bombarders amb armes nuclears i submarins capaços de disparar míssils balístics. El president Xi Jinping, de fet, ha impulsat la reforma de l'exèrcit amb l'objectiu d'aconseguir-ne la modernització total el 2035 i convertir-lo en unes forces armades de primer nivell el 2049. Per aconseguir-ho no s'estalvia mitjans. L'exèrcit xinès és considerat un pilar en la construcció de la República Popular, però fins ara en els seus enfrontaments fora de les seves fronteres, com la invasió del Vietnam el 1979, havia estat derrotat.

Ciberseguretat

L'altre gran tema és la ciberseguretat, que s'ha convertit en una nova arma de guerra i la Xina, en aquest camp, ja disposa d'un gran avantatge. La Universitat de Harvard situa actualment la Xina en segon lloc en poder cibernètic. Els Estats Units fa anys que denuncien els atacs de hackers xinesos a institucions i organismes, davant els quals Pequín sempre ha negat qualsevol responsabilitat. Al març, Microsoft va denunciar un atac especialment agressiu que posava en perill centenars d'organitzacions i no va dubtar a assenyalar la Xina. També s'han denunciat interferències en les campanyes electorals des de l'era Obama, i la Unió Europea ha advertit Xi Jinping per atacs relacionats amb informació sobre vacunes. El problema per a l'OTAN és que la Xina pugui atacar la seguretat d'instal·lacions militars o fins i tot d'armament nuclear.

I, tot plegat, mentre Pequín pot presumir d'haver desenvolupat amb èxit un programa espacial que li permet competir amb les primeres potències mundials. Aquesta setmana la Shenzhou-12, amb tres tripulants, ha arribat a l'estació espacial xinesa en construcció, on els astronautes passaran tres mesos. El govern xinès reitera, orgullós, que està desenvolupant la seva pròpia estació espacial. Un dels motius de fons? Els Estats Units, per por del robatori de tecnologia, no va permetre que el gegant asiàtic col·laborés amb l'Estació Espacial Internacional, al costat de Rússia, el Canadà, Europa i el Japó.