El mur de la vergonya de Trump

Ciutat De MèxicL’última vegada es va perdre tres dies al desert de Nogales esperant la pitjor sentència que pot dictar l’erma naturalesa del sud dels Estats Units. Tot i així, Brayner, un mexicà de 36 anys, intentarà travessar la frontera per sisena vegada per reunir-se amb el seu fill de sis anys a Carolina del Nord. “Veure’l i abraçar-lo és un somni, és el meu desig”, diu per telèfon des de Tijuana, on explica que aquests dies la comunitat de sensepapers viu amb inquietud els primers dies de Donald Trump a la Casa Blanca: “Molts estan estressats i se senten impotents, la majoria tenen fills a l’altre costat o fins i tot han crescut allà i ja no poden tornar. Jo estava ansiós però ara estic en pau, sé que un dia estaré amb els meus”.

La construcció d’un mur al llarg dels 3.144 quilòmetres de frontera amb Mèxic, o en els 2.000 que encara no estan tancats, no serà una promesa immediata que pugui executar Donald Trump. Primer necessitarà l’aprovació del Congrés, que controlen els republicans, destinar una partida pressupostària que podria oscil·lar entre els 10.000 i els 25.000 milions de dòlars i engegar la licitació pública per escollir les constructores que l’edificaran. I després dissenyar-lo. Es calcula que aquesta construcció megalòmana trigaria fins a quatre anys a acabar-se, i requeriria 339 milions de metres cúbics de ciment i 2,3 milions de tones d’acer reforçat, més gairebé 40.000 treballadors a l’any.

Però Mèxic pagarà per aquesta humiliació? L’escalada de desavinences entre la nova administració Trump i la del president mexicà, Enrique Peña Nieto, va començar aquesta setmana amb la cancel·lació de la visita diplomàtica que el mandatari mexicà havia de fer als Estats Units. “Si no volen pagar el mur, millor que no vinguin”, va tuitejar Trump, en una cita cabdal on s’havia de renegociar el Tractat de Lliure Comerç (TLCAN).

L’amenaça de més aranzels

Sean Price, portaveu de la Casa Blanca, va declarar que el mur es finançarà a través d’un impost del 20% a les importacions procedents de Mèxic. Aquesta decisió seria catastròfica per a l’economia mexicana i generaria conflictes socials, ja que el 80% de les seves exportacions són al país veí.

Davant l’inexorable enduriment de la línia fronterera, Brayner explica que la seva família i amics l’ajudaran amb una cooperació econòmica perquè pugui “ brincar ”. Un viatge que pot costar de 1.500 dòlars a 15.000. “Una part la fas caminant pel desert i l’altra, clavat en un cotxe”, explica. Admet que no tindria problemes a creuar com a mulero amb 8 o 9 quilos de marihuana o d’opi a l’esquena. “Són rutes amb una suposada garantia d’arribada, ja que el narcotràfic les té controlades, però també amb el risc de defalliment per la dura travessia”, comenta.

La preocupació a Mèxic no només és el mur sinó què passarà amb tots els deportats que ha promès expulsar Trump, un total de 3 milions. Rubén Figueroa, activista del Moviment Immigrant Mesoamericà, calcula que un 70% tornaran a intentar travessar malgrat el mur o altres amenaces, com la figura jurídica del removal, que qualifica de criminals els immigrants que siguin detinguts per segona vegada, i els veta de per vida qualsevol possibilitat d’estada legal. Per això n’hi ha que pensen en el retorn voluntari. Però per a molts hondurenys, guatemalencs, salvadorencs i nicaragüencs, tornar a la seva terra natal és pitjor que els riscos que poden trobar en l’escabrós camí cap al Somni Americà.

Mèxic, frontera sud

Des del 2008 fins ara, el nombre de mexicans que intentaven entrar als Estats Units ha baixat un 50%. En canvi, ha pujat exponencialment la població centreamericana, que fuig de la regió més perillosa d’Amèrica Llatina, sacsejada encara per conflictes armats inacabats, l’espoli dels recursos naturals, el narcotràfic, la corrupció i el fenomen violent de les bandes de maras.

Davant d’aquest nou flux migratori, Mèxic va implantar el programa Frontera Sur el 2014. Una política que per a molts defensors dels drets humans ha suposat fer la feina bruta als Estats Units, deportant centreamericans des de la frontera de Chiapas amb Guatemala. Només el 2016 Mèxic va deportar més de 9.000 menors salvadorencs no acompanyats, la majoria dels quals viatjaven per motius de reunificació familiar, mentre que als Estats Units van ser 277.

La política Frontera Sur ha suposat que els centreamericans no tinguin un passatge segur fins al nord de Mèxic, i que els immigrants triïn camins solitaris i perillosos, on estan a la mercè del crim organitzat, de les extorsions policials o del tràfic de blanques. A més, ha portat molts clandestins a travessar pel desert d’Altar a Sonora, una estepa àrida i inhòspita que actua com a mur en si mateixa. Entre la violència i el desert, més de 120.000 immigrants han desaparegut en l’última dècada a Mèxic, segons informes de diverses organitzacions no governamentals.

Malgrat aquesta situació d’inferioritat que viu Mèxic davant una economia que és vint vegades més forta, el govern de Peña Nieto podrà fer servir com a moneda de canvi el pla Frontera Sur. O, com ja han apuntat diversos intel·lectuals, un boicot als productes made in USA, ja que Mèxic és el seu tercer comprador global.