Els multimilionaris de Los Angeles van buscar bombers privats per apagar el foc a casa seva
Els veïns que no disposaven de prou recursos van haver de fugir, perquè els equips públics estaven desbordats
Los AngelesLes cendres encara suren a l’aire a Malibú i embolcallen una zona on el luxe conviu amb el risc constant dels elements. A la llunyania, les siluetes de mansions devastades pels incendis emergeixen com esquelets de somnis cremats. Pacific Palisades i Malibú, coneguts com a paradisos per a les estrelles de Hollywood i les fortunes més prominents de Califòrnia, han viscut un infern que ha fet agenollar fins i tot els més privilegiats.
El cel gris pel fum i les flames semblava haver engolit el sol. Els vents de Santa Ana bufaven amb força devastadora, escampant el foc de manera impredictible i imparable. Els bombers públics, desbordats per les emergències, treballaven sense descans per evitar que el foc travessés carreteres clau i arribés a les zones habitades. Però no tothom es va encomanar als serveis públics.
En aquestes zones, on el cost de les propietats pot superar fàcilment els 20 milions de dòlars, alguns veïns van recórrer a una opció que per a molts és impensable: contractar bombers privats. "Un parell de bombers privats amb un petit vehicle pot costar 3.000 dòlars al dia, mentre que un equip més gran de 20 bombers amb quatre camions pot ascendir als 10.000 dòlars diaris", explicava un operador d’una empresa privada de bombers en declaracions al diari ARA.
Aquestes xifres, inassolibles per a la majoria, han generat polèmica. Mentre alguns podien pagar per protegir les seves propietats amb recursos privats, altres depenien únicament dels serveis públics, molts dels quals eren redirigits per protegir infraestructures crítiques i zones amb alt risc de propagació.
![Un bomber lluita contra el foc en un punt de Los Angeles.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4819 3213"%3E%3C/svg%3E)
L'actor, director i productor Mel Gibson, propietari d’una finca a Malibú que va ser destruïda per les flames, va expressar el seu dolor en diverses entrevistes amb mitjans locals, i va criticar la gestió del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, per la seva "manca de preparació" davant dels incendis forestals.
Paris Hilton, que va haver d’evacuar casa seva, va compartir la seva experiència amb la revista People. "Asseguda amb la meva família, mirant les notícies i veient la nostra casa a Malibú cremant fins als fonaments en directe per televisió. És una cosa que ningú hauria d'experimentar", va dir.
La tensió es palpava a l’ambient mentre helicòpters i camions cisterna lluitaven per contenir un foc que no feia distincions. Mentre alguns residents decidien fugir, altres es van quedar, jugant-se la vida per defensar les seves propietats amb mànegues de jardí i sistemes d’aigua improvisats. A Brentwood, un altre barri proper al gran incendi batejat com Palisades, una família va utilitzar l’aigua de la seva piscina per crear una barrera, i així va evitar per poc que el foc destruís casa seva.
Aquestes imatges han generat un debat sobre l’ús de recursos públics i privats davant d’emergències. És just que alguns puguin protegir casa seva amb equips privats mentre altres ho perden tot? Les desigualtats són evidents fins i tot en el pitjor dels moments.
Les autoritats han defensat les seves decisions operatives, i han destacat que les prioritats dels bombers són evitar la pèrdua de vides i protegir zones amb risc comunitari elevat. Però per a molts residents de Malibú i Pacific Palisades, l’experiència d’haver vist com les flames arrasaven el que havien construït durant tota una vida ha estat un recordatori cruel que, davant la natura, ningú està completament segur.
Aquest incendi ha estat un dels pitjors en la història recent de Los Angeles. Amb més de 40.000 hectàrees cremades i milers de cases destruïdes, el foc ha deixat una empremta difícil d’oblidar en una zona que sovint es veu com un lloc d’escapada i pau. Però més enllà de les pèrdues materials, també ha posat sobre la taula un dilema incòmode: els desastres naturals poden afectar tothom, però les eines per combatre’ls no estan distribuïdes equitativament.
Crisi climàtica
Quan el fum escampi del tot i el paisatge carbonitzat comenci a recuperar-se, quedarà la pregunta de com es poden equilibrar els recursos i garantir que, en un futur, ningú quedi desprotegit davant l’inexorable poder del foc. A més a més, neix el debat sobre el paper del canvi climàtic en l’escalada d’aquests desastres. Científics de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) assenyalen que la combinació de sequeres prolongades, temperatures més altes i vents cada cop més intensos crea les condicions perfectes perquè els incendis es converteixin en catàstrofes incontrolables a l’estat californià. Però, malgrat aquestes advertències, la prevenció i la preparació continuen sent desiguals.
Molts residents, conscients del risc, opten per invertir en mesures preventives com sistemes d'aspersió avançats o material ignífug per a les seves cases. Però aquestes opcions estan fora de l'abast de moltes comunitats. Això planteja una qüestió crítica: qui té dret a sentir-se segur davant d’una emergència que afecta tothom? Les flames, imparables i cegues, no discriminen, però les eines per combatre-les encara sí.
