Orient Mitjà

Un multimilionari membre de l'elit dirigent, nou primer ministre del Líban

Najib Mikati ja havia ocupat el càrrec uns mesos el 2005 i en un segon terme entre el 2011 i el 2014

Najib Mikati, nou primer ministre del Líban des d'aquest dilluns
26/07/2021
3 min

BeirutA proposta del president libanès, Michel Aoun, el Parlament del país ha escollit aquest dilluns com a nou primer ministre el multimilionari Najib Mikati, de 65 anys, que substitueix el dimissionari Saad Hariri. És el tercer període en què Mikati —que ha rebut el suport de 72 parlamentaris, mentre que 42 s’han abstingut— ocuparà el càrrec, després d’haver-lo exercit breument entre l’abril i el juliol del 2005 i en una segona etapa, des del juny del 2011 fins al febrer del 2014. Les presses per a l'elecció responen a la necessitat de mostrar certa estabilitat en un país que s'enfonsa, de cara a la pròxima conferència internacional de donants per al Líban, que se celebrarà el 4 d'agost, coincidint amb el primer aniversari de l'explosió en el port de Beirut.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

I és que Mikati és el tercer primer ministre que rep l’encàrrec de formar govern després de la devastadora explosió del port, que va causar més de 207 morts. Mustafa Adib, exambaixador del Líban a Alemanya, va ser designat primerament, arran d’una iniciativa diplomàtica francesa destinada a convèncer la classe política libanesa que formés un govern d’unitat amb l'objectiu d’implementar un pla per rescatar l’economia i iniciar negociacions amb el Fons Monetari Internacional. Després del seu fracàs, però, la pilota va tornar l'octubre del 2020 al camp de Saad Hariri, considerat el líder més legítim de la comunitat sunnita. Però Saad Hariri, que ja va dimitir sota la pressió de les protestes populars l’octubre del 2019, va tornar a tirar la tovallola el 15 de juliol passat.

Que el millor candidat a cap de govern representi més que ningú la vella guàrdia —ja ha sigut dues vegades primer ministre anteriorment i té un llarg historial de casos de corrupció pels que mai ha sigut processat— diu molt de la situació de paràlisi que pateix el Líban.

El nou primer ministre i el seu germà, Taha, són considerades les persones més riques del Líban, amb un patrimoni net de 2.700 milions de dòlars. Gaudeixen d’un estil de vida de superluxe, amb l’ús freqüent de jets privats i amb propietats a Londres, Nova York i Mònaco. Només el seu enorme iot, que té el nom de Chopi Chopi, està valorat en més de cent milions de dòlars. En bona part ha fet la seva fortuna amb les seves activitats de telefonia mòbil a la Síria del dictador Al-Assad. El seu grup, ara d’àmbit internacional, tot just l'ha portat a invertir a Birmània per substituir l’operador noruec, que es va retirar després del cop militar del febrer. Mikati, que també està acusat, tot i que ho nega, d'haver-se beneficiat de préstecs per a habitatges subvencionats pel Banc Central, encarna la continuïtat del sistema de poder libanès.

La seva elecció, doncs, no compleix gens ni amb les expectatives del president francès, Emanuel Macron, ni de molt amb les de tots els libanesos que van sortir als carrers el novembre del 2019 exigint la fi de la corrupció política i d’una elit que ha dut el país a la fallida. El redreçament de la situació era una condició de Macron per impulsar l’ajuda internacional. Però, més que un rescat, el Líban necessita un miracle per poder acabar amb l'espiral de crisi financera, política, social i energètica i la depreciació sense fi de la moneda.

Hiperinflació

El sistema de subsidis ha fallat a mesura que han minvat les reserves de divises del Banc Central, fet que ha provocat tota mena d’escassetat de béns bàsics, no només d’aliments, sinó també de combustible i medicaments. A hores d’ara la inflació és superior al 200%, fet que suposa que la factura de la compra setmanal en un supermercat per a una família de classe mitjana, que abans era de 100.000 lliures libaneses (aproximadament uns 56 euros), no baixa del milió de lliures (560 euros).

Amb aquesta hiperinflació, els libanesos són cada dia més pobres. I, en alguns casos, com ha passat aquest mateix dilluns a Trípoli, la ciutat més gran del nord del país, on Mitaki va néixer el 1955, la desesperació ha conduït una persona a suïcidar-se a l’estil bonze mentre els diputats votaven per designar el nou cap de govern.

La molt fràgil estabilitat política que suposa la designació d’un nou primer ministre després del fracàs dels dos anteriors ha fet que la lliura libanesa cotitzés una mica més alta que en dies anteriors. Així, aquest dilluns un dòlar equivalia a 18.000 lliures, enfront de les 24.000 amb què es comprava la setmana passada, després de la dimissió de Hariri. Amb tot, si Mikati no aconsegueix que el seu govern sigui ratificat abans del pròxim dia 8, es tornarà a la casella de sortida mentre el país i el 99% dels seus gairebé set milions d’habitants s’enfonsen en la misèria.  

stats