Mujahidins, talibans, Al-Qaida i l'Estat Islàmic: la galàxia islamista de l'Afganistan

TunisLa complexa realitat de la societat afganesa fa que, fins i tot dins el camp de l'islamisme polític, hi hagi una gran diversitat de grups i moviments. Abans que els talibans apareguessin i dominessin l'escena política a mitjans dels anys 90, aquesta l'ocupaven els anomenats mujahidins, és a dir, les milícies populars que van combatre i expulsar les tropes soviètiques del país el 1989. Per la seva arrel, la paraula fa referència a "aquells fan la jihad" o guerra santa. Per això, al món islàmic s'utilitza per definir combatents amb unes fortes conviccions religioses. Tot i que no només se sol associar a l'Afganistan.

Mujahidins

Segons l'historiador Ali Olomi, els inicis dels mujahidins afganesos es troben als anys 70, quan es va generar un moviment de resistència en algunes zones rurals davant la política de reformes del president socialista Dawud Khan, especialment la reforma agrària. Com que eren un conjunt de milícies locals més que no pas un moviment polític organitzat i centralitzat, incloïa una gran diversitat ideològica. Però un component molt important era l'islamisme.

Per exemple, Gulbuddin Hekmatyar, que avui forma part, juntament amb l'expresident Hamid Karzai, de la delegació que negocia un nou govern de transició amb els talibans, era un fervent seguidor de Sayid Qtub, el més radical dels líders dels Germans Musulmans a Egipte. Altres caps del moviment no tenien una ideologia tan definida, però molts tenien uns valors profundament conservadors. Un cop derrotats els soviètics i caigut el govern al qual donaven suport el 1992, va començar una cruenta guerra civil entre les diverses faccions dels mujahidins que va provocar una gran destrucció al país.

Talibans

És en aquest context de caos que l'imam d'un poble del sud del país, el mul·là Omar, va crear els talibans el 1994. Havent estudiat ell mateix en les madrasses deobandis, de perfil ultraconservador, va ser entre els estudiants d'aquestes que va reclutar els seus primers seguidors. Molts d'ells eren orfes o desplaçats després de tants anys de guerra. El seu creixement va ser espectacular, i s'explica perquè molts combatents mujahidins islamistes i de l'ètnia paixtu, la mateixa que Omar, desenganyats amb el comportament i la corrupció dels seus líders, van allistar-se als talibans. El traspàs semblava fins i tot natural, ja que la ideologia dels uns i els altres no era tan diferent.

Els talibans van passar llavors a ser una milícia més en aquesta guerra de tots contra tots. Però les seves conquestes al camp de batalla van ser molt ràpides, i van arribar a controlar bona part del país en un parell d'anys. Al nord, però, va resistir fins a la invasió dels Estats Units un grup de mujahidins o senyors de la guerra, l'anomenada Aliança del Nord, liderada pel carismàtic Ahmed Xa Massud, assassinat pocs dies abans de l'11 de setembre del 2001 en un atac suïcida d'Al-Qaida. Quan els Estats Units van començar la intervenció a l'Afganistan l'octubre del 2001, en resposta als atemptats d'Al-Qaida de l'11 de Setembre, van bombardejar el país i van delegar la invasió terrestre a aquesta facció de mujahidins, també islamistes radicals, als quals van armar i finançar.

Al-Qaida

Al-Qaida té un vincle íntim amb l'Afganistan, ja que va ser el país on va néixer. Un grup de voluntaris àrabs que havien arribat a l'Afganistan per fer la jihad contra els soviètics va decidir, cap al final del conflicte, crear una organització que mobilitzés milicians jihadistes per lluitar en altres conflictes, com el de Palestina o el del Caixmir. A principis dels 90, l'organització es va instal·lar al Sudan, convidada pel seu govern, que el 1996 els va expulsar. Llavors, amb els talibans ja controlant bona part de l'Afganistan, van decidir tornar-hi, i va començar així una relació simbiòtica amb aquest grup gràcies a la seva afinitat ideològica. Per començar, els van ajudar en la seva guerra contra part dels mujahidins.

Estat Islàmic

La relació entre els talibans i Al-Qaida ha sigut tan estreta històricament que, quan els líders d'Al-Qaida a l'Iraq es van escindir per crear l'Estat Islàmic, els talibans van mantenir-se fidels als seus aliats i van combatre la nova marca jihadista. Per això, l'EI té una presència marginal a l'Afganistan. Els talibans el consideren un enemic i hi ha hagut enfrontaments violents entre els seus respectius militants. Creat fa sis anys per talibans pakistanesos desafectes, l'Estat Islàmic de la província de Khorasan, conegut com a ISIS-K, ha perpetrat desenes d'atacs a l'Afganistan aquest any. Segons un informe recent de l'ONU, tindria entre 1.500 i 2.000 combatents, la meitat dels que havia arribat a tenir el 2016. Des del juny del 2020, però, el seu nou líder, Xahab al-Muhajir, està intentant recompondre el grup i la retirada nord-americana, pactada amb els talibans, pot donar-li un nou alè.