Moviments tectònics, solucions radicals
A Colòmbia, la mobilització social continua. Els fets són aclaparadors: actuacions delictives dels esquadrons antidisturbis; crisi rampant dins el govern, inacabada; una popularitat baixíssima del president; un dur comunicat del Tribunal Interamericà de Drets Humans, que exigeix fer una visita d’inspecció al país; crítiques de molts estats, fins i tot dels EUA. En paral·lel, empitjora la situació de seguretat: ja hi ha hagut 34 líders socials assassinats el primer trimestre de l’any (dades de la Defensoria) i 25 excombatents morts en cinc mesos.
Les converses entre parts continuen però el govern llegeix malament la situació: no n’hi ha prou amb regatejar per acordar concessions materials concretes. No, a Colòmbia -i aviat en més llocs- veiem moviments tectònics de fons, amb una enorme mobilització de la joventut que empeny altres sectors. Un crit profund, cultural i polític, que reclama reconeixement, dignitat, inclusió i dret a una vida digna. No serviran solucions lampedusianes, que tot canviï perquè no canviï res. El moviment sorgeix de les arrels i exigeix, en coherència, solucions radicals, estructurals.
