El Moviment del 68 a Mèxic: una protesta reprimida que va alterar la història del país

Ciutat de MèxicLa Plaza de las Tres Culturas, a la Ciutat de Mèxic, al barri de Tlatelolco, estava plena d'estudiants quan van començar a sentir-se els trets ara fa 50 anys. L'exèrcit va reprimir amb una matança el fort moviment estudiantil, però no va poder evitar que canviés la història del país.

No hi ha dubte que el 2 d'octubre del 1968 a Tlatelolco "va marcar un despertar a la realitat que vivia Mèxic", com explica a l'agència de notícies Efe Íñigo Fernández, historiador de la Universidad Panamericana. La matança va demostrar que a Mèxic "no es vivia en pau" i que "la llibertat era molt relativa". Com a conseqüència d'aquest fet, "l'oposició es va començar a fer forta i el govern es va veure obligat a impulsar reformes electorals".

El moviment "va ajudar el país a començar-se a democratitzar i que, més endavant, hi hagués una alternativa política", que es va concretar l'any 2000, amb la primera derrota presidencial de l'hegemònic Partit Revolucionari Institucional (PRI).

ARANWS20180422_0030ESPECIAL ARA DIUMENGE: Mèxic, la gran matança

Despertar contra el govern

Però el moviment estudiantil del 1968 va molt més enllà de Tlatelolco. Malgrat l'estabilitat econòmica del país, entre els anys 50 i 60 moviments de professors, telefonistes i metges es van enfrontar al govern per qüestions laborals. L'historiador explica que l'estat "silenciava amb violència" les protestes, ja que "el govern tenia una visió tirànica del poder".

El president Gustavo Díaz Ordaz, en el poder des del 1964 fins al 1970, no va ser cap excepció. Va prometre governar amb mà dura, i ho va complir. Félix Hernández Gamundi, líder estudiantil de l'època, el recorda. "Quan hi havia esdeveniments importants, com visites de líders internacionals, el govern detenia a mode de prevenció líders polítics i socials", explica.

El 12 d'octubre del 1968, per exemple, es van inaugurar els Jocs Olímpics a Mèxic i el govern "volia tenir la granja en pau", afegeix. Això explica, doncs, que a finals de juliol d'aquell any una baralla entre estudiants de batxillerat al centre de Ciutat de Mèxic fos dissolta violentament per antidisturbis.

Com a conseqüència, es van organitzar una sèrie de manifestacions estudiantils. L'exèrcit hi va respondre detenint alumnes i ocupant el 30 de juliol l'Antiguo Colegio de San Ildefonso. Javier Barros, rector de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), la més important del país, va condemnar els fets i va encapçalar una històrica manifestació universitària per exigir la llibertat dels presos.

Els universitaris mexicans, que havien seguit amb gran interès la revolució cubana, la mort del Che Guevara, la Primavera de Praga i els grans moviments estudiantils europeus, es van organitzar ràpidament.

Organització i mobilitzacions

El 2 d'agost van crear el Consell Nacional de Vaga (CNH) per coordinar una vaga als principals centres acadèmics del país i organitzar manifestacions i concentracions a la capital. Hernández, de fet, recorda que "no hi havia ni una demanda estudiantil" entre les exigències al govern. Totes demanaven acabar amb la repressió.

Els estudiants ocupaven de nit les universitats i organitzaven assemblees, a les quals es van anar sumant familiars i veïns. "Això era com una revetlla diària", recorda Hernández. Però van cometre un "error irreversible".

Durant el míting del 27 d'agost al Zócalo de la Ciutat de Mèxic van acordar improvisadament ocupar la plaça i esperar l'1 de setembre, data en la qual Díaz Ordaz havia de presentar el seu informe presidencial. Els estudiants van tornar a ser desallotjats a cops per l'exèrcit.

El govern va reprendre així el clima repressiu i els militars van ocupar la UNAM mentre bona part de la premsa exigia duresa contra els joves. Sense deixar de mobilitzar-se, els estudiants van optar per establir un diàleg amb l'executiu. El 2 d'octubre del 1968 representants estudiantils es van reunir amb emissaris del president i van convocar una reunió per al matí següent. Però aquesta trobada mai arribaria.

Aquella mateixa tarda l'exèrcit i els paramilitars van dissoldre a boca de canó un míting pacífic a Tlatelolco, on van morir centenars d'estudiants, segons testimonis, i milers van ser detinguts. Va ser el cop de gràcia al Moviment del 68.

El llegat del 68

"Ningú s'imaginava una cosa tan desmesurada, però ja arribaven els reporters estrangers per als Jocs Olímpics i el govern havia d'acabar amb això", explica Íñigo Fernández. Félix Hernández, que va ser detingut aquell dia, torturat i empresonat, admet que el moviment va ser "aixafat" però va servir per "desemmascarar el règim autoritari del PRI".

El 68 es va convertir en un "referent ideològic i moral" que va inspirar des de la candidatura esquerrana de Cuauhtémoc Cárdenas el 1988 fins a la victòria d'Andrés Manuel López Obrador d'aquest any, passant per la recerca dels 43 estudiants de Ayotzinapa.

Després de mig segle, en qualsevol manifestació de Mèxic encara es pot llegir: "El Dos d'Octubre no s'oblida".