Moscou posposa el referèndum d'annexió als territoris ocupats al sud d'Ucraïna

Barcelona / Brussel·lesEn plena contraofensiva ucraïnesa, les autoritats d’ocupació russes a la regió de Kherson, al sud del país –que el Kremlin va envair el març passat–, han anunciat que posposaven els plans per convocar un referèndum d’annexió a Rússia. Segons ha declarat Kirill Stremousov a la televisió, la decisió s’ha pres per motius de seguretat. "Havíem preparat la votació i volíem fer-la en un futur pròxim, però amb els últims esdeveniments crec que ara per ara farem una pausa. No ens podem precipitar i ara el nostre principal objectiu és alimentar la població i mantenir-la segura", ha afirmat en unes declaracions recollides per l’agència Tass. També ha respost a la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuc, que havia dit que els residents que participessin en els referèndums s'exposaven a penes de 12 anys de presó.

Precisament aquest dilluns el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha publicat una fotografia de tres soldats hissant una bandera ucraïnesa en una ciutat suposadament d'aquesta regió. Zelenski assegura que les seves tropes han capturat dues localitats just al nord de Kherson i una altra a la zona est, tot i que no ha especificat quines eren. La informació que ofereix Kíiv sobre la seva contraofensiva al sud és molt escassa per mirar de preservar, diuen, la sorpresa tàctica de les seves accions militars.

Zelenski ha parlat aquest dilluns per telèfon amb el president francès, Emmanuel Macron, segons ha anunciat ell mateix a Twitter. Els dos mandataris han debatut la situació al front i els resultats de la missió de l'OIEA a Zaporíjia per avaluar la situació de la central nuclear ocupada per tropes russes.

Al mateix temps, la Comissió Europea ha signat aquest dilluns un acord amb Ucraïna en què es compromet a donar a Kíiv 500 milions d'euros en ajudes per garantir l'habitatge i l'educació dels desplaçats interns i per donar suport al seu sector agrícola. "No necessiten aplaudiments ni paraules boniques, necessiten suport", ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, després de reunir-se per primera vegada des de l'inici de la guerra amb el primer ministre ucraïnès, Denis Xmihal, a Brussel·les. En la mateixa línia, Borrell ha promès que Ucraïna continuarà rebent ajudes de la Unió Europea en tots els àmbits: financer, militar i polític. I que, malgrat que Brussel·les vol que "la guerra s'acabi tan aviat com sigui possible", els donarà suport "tot el temps que faci falta" independentment de les amenaces del Kremlin. Al seu torn, Xmihal ha remarcat que el futur del seu país "és dins la UE".

Premsa silenciada

Mentrestant, a Moscou continua la repressió contra els mitjans crítics amb la guerra. La justícia russa ha retirat la llicència per publicar l'edició en paper del diari independent Nóvaia Gazeta, dirigit pel periodista Dimitri Muratov, guardonat amb el premi Nobel de la pau l'any passat. El diari ja s'havia deixat de publicar a finals de març, tant en paper com a internet, quan el Kremlin el va forçar a retirar de la seva web informació sobre la invasió russa a Ucraïna, en aplicació de les noves lleis que preveien penes de presó per als que critiquessin el que Moscou defineix encara com una "operació militar especial".

L'argumentació judicial per tancar Nóvaia Gazeta ha estat, de fet, un defecte administratiu: el diari no va lliurar els documents necessaris per acreditar el seu canvi de propietaris l'any 2006. Una explicació que el Nobel de la pau creu que amaga una motivació clarament política en contra d'un dels pocs diaris russos especialitzat en periodisme d'investigació i que havia destapat uns quants casos de corrupció. Diversos periodistes d'aquest mitjà han estat assassinats, entre ells Anna Politkóvskaia el 2006, per atrevir-se a criticar els crims del règim de Vladímir Putin a Txetxènia o la corrupció a Rússia.

Nóvaia Gazeta va néixer el 1993 amb el suport financer de l'expresident Mikhaïl Gorbatxov. L'any 2006 hi va entrar com a propietari Aleksander Lebedev, un oligarca rus, exagent del KGB i propietari també d'algunes capçaleres britàniques juntament amb el seu fill, Eugeni Lebedev. Durant molts anys, Aleksander Lebedev va ser crític amb el govern de Vladímir Putin, però des de la invasió de Crimea del 2014 s'havia tornat a situar a la seva òrbita. Després que el Canadà l'inclogués en la llista de sancionats com a resposta a la invasió d'Ucraïna, Aleksander Lebedev va tallar la seva relació amb el diari britànic The Independent. El seu fill Eugeni, que viu a Londres, té títol de lord i manté una relació estreta i polèmica amb Boris Johnson, va ser un dels pocs oligarques russos que s'ha mostrat crític amb la invasió russa d'Ucraïna des del primer moment.

Safronov, condemnat a 22 anys de presó

L'Oficina dels Drets Humans de l'ONU ha criticat el tancament de Nóvaia Gazeta com "un altre atac als mitjans independents de Rússia" i ha exigit al Kremlin que aturi la persecució a la llibertat de premsa. Però la repressió mediàtica a Rússia encara ha tingut un nou capítol aquest mateix dilluns amb la condemna a 22 anys de presó a l'experiodista Ivan Safronov, declarat culpable de traïció. Tot i que la detenció es va produir el 2020 quan era assessor del cap de l'agència espacial russa, els seus defensors diuen que el cas obert contra ell es deu als seus articles com a periodista especialitzat en defensa als diaris Kommersant i Vedomosti, en què va donar detalls dels contractes internacionals de compravenda d'armament de Rússia.

Un tribunal rus l'ha declarat culpable d'haver revelat informació classificada i l'ha condemnat a 22 anys de presó, una sentència més alta fins i tot del que s'acostuma a imposar per assassinat, segons Reuters, i que s'ha interpretat com un nou intent del Kremlin d'afegir pressió sobre tota la premsa del país. "L'Ivan mai va enviar cap informació secreta a cap lloc, per diners o gratis. Només era un periodista normal, que feia la feina de manera honesta", defensava el seu advocat en un comunicat.