Més de cent morts i centenars de desapareguts a les inundacions a Alemanya, que també afecten Bèlgica

Düsseldorf, Alemanya“Clar que estem acostumats a les inundacions: cada gener o febrer passa el mateix i el Rin creix. El que ens agafa per sorpresa és que sigui en ple estiu i amb les vores del riu plenes de xiringuitos i atraccions, quan sabem que el cabal pot pujar fins a vuit metres“. Aquestes són algunes de les converses que es copsen a la vora del riu Rin al seu pas per Düsseldorf a causa de la depressió Bernd. Passavolants treuen els mòbils i fotografien troncs i arbres sencers que són arrossegats amb una immensa força riu avall. Segons l'últim balanç d'aquest divendres al migdia, en poques hores han mort almenys 103 persones per culpa de les inundacions a l’oest d’Alemanya, que s’han concentrat en poc temps i de manera intensa. Al voltant de 1.300 persones continuarien desaparegudes al districte d'Ahrweiler, al sud de Colònia, segons ha informat en un missatge a Facebook el govern del districte. Les xarxes de telefonia mòbil han caigut en algunes de les regions afectades per les inundacions, fet que provoca que familiars i amics dels desapareguts no puguin rastrejar-los.

A Bèlgica hi ha hagut com a mínim 23 morts, i també hi ha algunes regions dels Països Baixos, Suïssa i Luxemburg greument afectades. “Els han enxampat pràcticament al llit“, explicava el ministre de l’Interior de Renània-Palatinat, Roger Lewentz (SPD). Els veïns que viuen a uns 200 metres del Rin a Düsseldorf comparteixen el mateix destí: els soterranis de les cases han quedat inundats.

“No és que a la regió del Rin del Nord - Westfàlia hi hagi plogut tant, però el Rin arrossega tota la devastació que ha fet a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat“, explica un altre. Mentrestant, els responsables d'un cinema a la fresca a peu de riu que havia esperat mesos per obrir a causa del coronavirus desmunten part de l’estructura i, resignats, anuncien que la jornada estrena es farà una setmana més tard. “És un desastre, això del canvi climàtic!“, es queixa una de les responsables de màrqueting.

Però aquests danys no són res, comparat amb poblacions d’aquesta part del país que han quedat del tot aïllades o, directament, colgades per l’aigua, com per exemple Schuld (Renània-Palatinat), on 600 persones han perdut casa seva, el 40% de les llars han quedat danyades i 70 veïns es donen per desapareguts. Segons l’empresa d’energia Eon, unes 114.000 llars estaven sense electricitat a l’oest d‘Alemanya aquest divendres al matí. En algunes zones han caigut entre 60 i 100 litres per metre quadrat; els rècords s'han registrat en punts de la Selva Negra i a la serralada d'Eifel, a la frontera amb Bèlgica, on han arribat a caure fins a 200 litres per metre quadrat. Aquestes inundacions extraordinàries es deuen, segons els meteoròlegs, a la situació climàtica excepcional que viu el país, amb temperatures de més de 30 graus a la costa del mar Bàltic i temperatures que amb prou feines arriben als 20 graus a l’oest i el sud-oest. Els extrems provoquen aquestes depressions, amb pluges abundants a les regions que estan entremig.

A la cancellera alemanya, Angela Merkel, les pluges i inundacions l’han enxampada en la seva última gira pels Estats Units abans que deixi el seu càrrec aquesta tardor. Des de la Universitat John Hopkins de Baltimore, on ha rebut el títol de doctora honorària, ha fet referència a les creixents situacions climatològiques extremes a què estan fent front, no només a Alemanya, sinó també a Califòrnia amb els incendis i temperatures històricament altes. “Sempre hi ha hagut tempestes i inundacions, però el que ens preocupa és que cada cop són més freqüents, i això ens obliga a actuar“, conclou Merkel. Un portaveu de les Nacions Unides (ONU) ha fet arribar el condol a les famílies afectades i ha subratllat que la catàstrofe de les inundacions “és una gran tendència lligada al canvi climàtic, que porta a situacions climatològiques extremes“.

A les portes de les eleccions

Alemanya celebra eleccions parlamentàries el 26 de setembre. Les inundacions arriben quan la campanya electoral fa setmanes que gira, en part, al voltant de la batalla contra el canvi climàtic. Els Verds han perdut força a les enquestes en part per la campanya mediàtica de desprestigi en contra de la seva candidata Annalena Baerbock: se situen segons, amb un 22%, darrere de la CDU-CSU de Merkel, que obtindria un 29% amb el seu candidat Armin Laschet, president de la regió del Rin del Nord - Westfàlia, una de les afectades pel temporal Bernd. A Laschet li van ploure les crítiques perquè, malgrat les inundacions i la situació catastròfica a la seva regió, seguia fent campanya dimecres al sud del país. Finalment va interrompre la gira i va desplaçar-se a la zona afectada.

Baerbock i el tercer candidat amb opcions a formar part d’una coalició o, com a mínim, a ser el tercer partit més votat, el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), han interromput les vacances per les inundacions. “No només les regions han de fer-hi front, sinó també el govern federal", anunciava Scholz, que actualment és el ministre de Finances a la Gran Coalició que lidera Merkel (CDU/CSU-SPD). L’SPD segueix la sagnia de vots dels últims comicis regionals i federals: aconsegueix per ara mantenir la tercera posició a les enquestes (17% segons un sondeig del setmanari Der Spiegel). Els liberals de l'FDP, que segueixen creixent als sondejos (12%) i tenen opcions de ser un dels partits a debat per a coalicions de govern, ja s’han afanyat a anunciar que si el Parlament alemany proposés un paquet d’ajudes excepcional com el de les inundacions del 2013 que van afectar Alemanya greument hi donaria suport plenament. Alemanya fa front a un desastre climàtic amb la gran incògnita electoral post-Merkel com a mar de fons.