50.000 o 62.000 morts al Regne Unit? Ball de xifres, l'altre símptoma del covid-19

LondresAl Regne Unit hi ha hagut 50.000 o potser 62.000 morts des de l'inici de la pandèmia. Però la dada és impossible de saber amb certesa. Del que sí que es té constància és que, en relació amb les xifres oficials que cada dia facilita el govern a través del ministeri de Sanitat –aquest dimarts eren 39.369 morts–, la diferència grosso modo és de 10.000 o 22.000, en funció del criteri que s'utilitzi. Si es fa servir només el certificat de defunció serien 50.000 morts, segons les oficines nacionals d'estadística. Però, si es mesura el nombre de defuncions del 2020 en comparació amb la mitjana que hi ha hagut a les illes britàniques entre finals de març i finals de maig dels anys anteriors, surten fins a 62.000 morts. Sigui com sigui, les dades són, de lluny, les pitjors d'Europa.

El Regne Unit ha començat aquesta setmana una tímida obertura a les quatre nacions que l'integren. Es nota per l'augment de gent al carrer i de grups de fins a sis o vuit persones als parcs, per l'obertura dels mercats a l'aire lliure, pel retorn –no exempt de polèmica– dels diputats al Parlament de Westminster des d'aquest mateix dimarts i, fins i tot, per la recuperació de les carreres de cavalls a Anglaterra, encara que sense públic. D'altra banda, els alumnes de preescolar, i de primer i sisè de primària, encara que només a Anglaterra, han tornat a les aules.

Però el que no ha canviat gens des que el primer ministre, Boris Johnson, va instar al confinament, el ja llunyà 24 de març, és el ball de dades i la informació errònia que surt de Downing Street quant al nombre de tests que es fan cada dia, segons ha denunciat, també aquest dimarts, l'organisme que vetlla per la fiabilitat de les estadístiques oficials.

En qualsevol cas, si només es tenen presents les dades de les diferents oficines nacionals d'estadística (ONS) –d'Anglaterra i Gal·les per una banda, d'Escòcia per una altra i finalment d'Irlanda del Nord–, en què el covid-19 s'esmenta al certificat de defunció com a causa de la mort –o com a causa probable en el cas en què no s'hagi pogut demostrar amb una anàlisi–, hi ha hagut 50.032 defuncions per coronavirus. De fet, per sobre de les 10.000 morts de diferència abans esmentades: per ser exactes, 10.663.

La realitat, però, pot ser encara molt més dura. El 19 de maig, i també a partir de les dades dels diferents serveis estadístics del país, s'informava que el nombre de defuncions per damunt de la mitjana que hi havia hagut a les illes britàniques s'acostava ja aleshores a les 55.000. En concret, la xifra era de 54.449 morts, 49.647 dels quals a Anglaterra i Gal·les, 4.096 a Escòcia i 706 a Irlanda del Nord. En les quasi dues setmanes que han transcorregut des de llavors, però, i també d'acord amb les dades oficials, les anomenades morts en excés –les que les estadístiques mesuren durant un període de temps idèntic en relació amb la mitjana dels cinc anys anteriors– han arribat ja a les 62.000.

A prop de les previsions

Una xifra que, de fet, l'Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de Seattle ja va predir a primers d'abril, quan va preveure que el Regne Unit registraria al voltant de 66.000 morts a principis d'agost.

Només a l'abril, el mes en què l'afectació del virus va assolir el pic, amb 972 morts el dia 8, va ser especialment devastador. Un altre paquet de dades de l'ONS d'Anglaterra i Gal·les, publicades aquest dimarts, han mostrat que el nombre provisional de morts registrades aquell mes va ser de 88.153, el doble que el 2019 i un augment de 38.430 morts en comparació amb el mes de març.

Les víctimes s'han registrat entre dues i tres vegades més en la població negra i de minories asiàtiques que entre els blancs, d'acord amb un informe oficial publicat també aquest dimarts, que confirma els primers indicis d'estudis parcials.

Altres dades bàsiques de l'anàlisi indiquen que els majors de 80 anys tenen 70 vegades més probabilitats de morir de coronavirus que els menors de 40. A més, han mort el doble d'homes que de dones en edat de treballar diagnosticats amb covid-19.