El mort que continua ben viu

Els historiadors s’han posat d’acord: a la finca de Chinameca, a l’estat mexicà de Morelos, Emiliano Zapata va ser assassinat el 10 d’abril del 1919, moment en què va deixar de ser un home per convertir-se en un símbol. Ara hi ha debats sobre en quin lloc exacte d’aquesta finca, bastant gran, Zapata va caure sota una pluja de bales. La major part de mexicans han decidit que seria sota un vell arc que, de fet, és ple de forats de bales, tot i que alguns experts consideren que la mort del revolucionari va ser en una altra entrada d’aquest edifici.

Zapata va ser un heroi per a milions de mexicans, que van decidir que li aixecarien un altar pagà sota aquest arc de pedra: s’hi ha construït una estàtua de dubtós gust de color daurat on apareix a dalt del cavall, amb un fusell a la mà. A Mèxic la relació amb la mort és ben particular, i tal com Zapata va ser exposat, tot cosit a bales, com si fos Jesús baixat de la creu, avui en dia encara molts mexicans posen la seva imatge al seu altar el Dia dels Morts. Zapata no ha mort, i només cal anar a Chinameca per veure-ho. La gent deixa flors i ofrenes als peus de l’estàtua i després travessa aquest arc de pedra per veure els forats de bala, al darrere. Se suposa que aquestes bales són les que van acabar amb un dels grans herois de la revolució mexicana.

Zapata va néixer a mitja horeta per carretera de la finca on va morir, a Anenecuilco, a l’estat de Morelos. Allà es poden visitar els fonaments de la casa natal d’un home que va convertir-se en un dels líders dels camperols. El 1911, Zapata va sortir de Morelos per portar la seva revolució a tot el país des del sud. Demanava una reforma agrària radical mentre des del nord Pancho Villa també ajudava a fer caure el govern. Zapata, que va arribar a entrar triomfant a la capital, on es trobaria amb Villa, va tornar a Morelos per portar a la pràctica les seves idees, i hi va crear una comuna basada en una idea clara: la terra és de qui la treballa. El 1919, finalment, va ser assassinat per ordres del nou president, Venustiano Carranza, que va utilitzar un militar, Jesús Guajardo, per enganyar el líder camperol. Guajardo li va dir que volia abandonar l’exèrcit per unir-se al seu moviment, però Zapata no ho veia clar. Per demostrar que no mentia, Guajardo va executar 50 militars, i així va convèncer Zapata, a qui va citar el 10 d’abril del 1919 a la finca de Chinameca. Aquí el va matar.

Una trampa

La finca, coneguda per molts com a hacienda del hospital, no encaixa en la imatge que tindríem d’una hacienda mexicana. No és cap finca colonial bonica amb porxos, patis i estables, no. Sembla una fàbrica i, de fet, ho va ser, de pigments, que va contaminar un riu de la zona i l’aire. Per això no és estrany que molts veïns la volguessin enderrocar. Finalment es va salvar i la van convertir en un museu dedicat a Zapata i l’agrarisme.

L’abril vinent se celebrarà el centenari del dia en què Zapata i els seus homes van travessar la primera porta de la finca i van entrar a un pati interior on van veure, en alçar la vista, una desena de rifles que els apuntaven. Zapata va entendre que era una trampa i que no tenia temps per fugir. Com si fos una metàfora de la història, el líder dels camperols moria sota xemeneies en un món cada cop més industrial en què els camperols mexicans han d’emigrar a les ciutats.

Dues tombes

De cara al centenari, les autoritats de Morelos -un estat presidit ara mateix per un exfutbolista, Cuauhtémoc Blanco- preparen una renovació d’aquesta finca i exposicions on es podran veure fotografies de l’època, com aquelles del cos de Zapata exposat al Palau Municipal de Cuautla, a pocs quilòmetres de la finca, on va ser enterrat al cementiri. Amb tot, la població preferia que el cos de Zapata fos en un lloc més cèntric, per això el van traslladar a la plaça principal, sota una estàtua. A Mèxic, els morts continuen vius si la gent els recorda. Com recorden Zapata quan s’acosta el centenari de la mort sota les bales a la finca de Chinameca.