La mort de Berta Cáceres, sense justícia completa cinc anys després

“La Berta va ser assassinada per desafiar el masclisme amb què operen aquests projectes extractivistes", deia el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH) durant una vista judicial aquest mateix dilluns. El tribunal que jutja encara el cas de Berta Cáceres, l'activista mediambiental assassinada avui fa just cinc anys, va rebutjar en aquella vista afegir la perspectiva de gènere com a agreujant, tal com demanava l'acusació particular. Cinc anys després d'aquell 3 de març en què tres homes armats van irrompre a casa seva i li van disparar sis trets, la mort de Berta Cáceres encara sacseja consciències i s'erigeix en símbol de la lluita mediambiental, la lluita indígena i també la lluita de les dones.

A Cáceres la van matar per haver liderat la protesta que va aconseguir aturar el projecte hidroelèctric Agua Zarca al nord-oest d'Hondures, en territori de la seva comunitat indígena, el poble lenca. Guardonada just un any abans de morir amb el Premi Goldman, considerat com el Nobel de l'ecologia, Cáceres era una defensora indígena i mediambiental molt coneguda i respectada, i la seva mort va tenir ressò internacional. Però és només la punta de l'iceberg: els assassinats d'activistes mediambientals va arribar el 2019 al seu rècord amb 212 morts, la majoria a l'Amèrica Llatina, segons l'últim informe de Global Witness, que encara no té les dades del 2020. Colòmbia va ser aquell any el país amb més assassinats (64), seguida de les Filipines (43), però Hondures, el país de Berta Cáceres, encapçalava el rànquing de morts per càpita, és a dir, d'assassinats en relació proporcional a la població total.

"Lamentablement l'Amèrica Llatina continua sent la regió més afectada per aquest tipus de violència", explica a aquest diari la representant de Global Witness en aquella regió, Francisca Stuardo, però destaca també que les eines de "resistència" en aquells països són també més fortes que en altres regions, perquè té "una societat civil forta" i una lluita indígena "d'arrels històriques profundes vinculades al colonialisme". Al contrari que l'Àsia o l'Àfrica, aquesta regió compta amb el Tribunal Interamericà de Drets Humans, assenyala Stuardo. Però aquest tribunal tenia mesures cautelars dictades per protegir Cáceres, que havia patit amenaces de mort, que no van aconseguir evitar el seu assassinat.

I cinc anys després continua "sense haver-hi justícia completa", diu Stuardo. Set persones van ser condemnades el 2018: els tres sicaris que van disparar contra Cáceres, dos exmilitars involucrats i dos treballadors de l'empresa responsable del projecte hidroelèctric, Desarrollos Energéticos S.A. (DESA). I aquest any, finalment, el president executiu de DESA, David Castillo, s'asseurà al banc dels acusats com a presumpte cap intel·lectual de l'assassinat. Castillo va ser detingut justament un 2 de març, la data de la mort de Cáceres en horari d'Honduras, però del 2018. Han passat ja dos anys i el procés s'ha hagut de suspendre fins a 11 vegades, però finalment serà jutjat entre el 6 i el 30 d'abril.

Però Stuardo creu que fins i tot una condemna al màxim responsable de DESA no acabaria de fer justícia a una mort que va ser planificada i impulsada "per tot un entramat de poder que es perpetua" per tirar endavant "projectes extractivistes basats en un model de desenvolupament que no és sostenible", diu la representant de Global Witness. "Quants assassinats més calen perquè la comunitat internacional s'involucri i aturi aquest model de desenvolupament?", es pregunta Stuardo.

De fet, en el projecte hidroelèctric al qual s'oposava Cáceres hi havia "inversió de bancs europeus, com un de finlandès i un d'holandès, amb maquinària alemanya, i accions de l'estat espanyol al Banc Centreamericà", denuncia Jordi Rubió, activista d'Entrepobles, organització que forma part del moviment internacional que reclama justícia per a l'assassinat de la líder indígena hondurenya. "La Berta Cáceres era una líder política d'una claredat immensa i el moviment [sorgit de la seva mort] agafa el seu llegat i multiplica la paraula de la Berta i de totes les Bertes", diu Rubió com a resum d'aquests cinc anys.

També dona suport a la denúncia de la COPINH sobre un component masclista en el crim. L'estratègia de criminalització contra Berta Cáceres que va fer sevir l'empresa DESA, explica, es basava en bona part en acusacions personals sobre suposades relacions emocionals "que no s'haurien fet servir com a argument si hagués sigut un home". Segons Rubió, "va patir una doble discriminació, pel fet de ser activista però també pel fet de ser dona".