Mòria, una presó per a immigrants

Lesbos"Volem llibertat! No a la deportació a Turquia", cridaven amb les mans alçades, flanquejats per agents antidisturbis. Un centenar d'homes protesten a Mòria, el centre de detenció on està tancat tothom que ha arribat en pastera a l'illa grega de Lesbos des del 20 de març. A l'altre costat de la tanca, una desena de periodistes seguim la protesta de tan a prop com ens permetia la policia grega.

De cop, un dels detinguts ens ha llançat un paquet: un 'brick' de suc que contenia algunes pedres i un paper embolicat en un plàstic. Al paper s'hi llegia: "Estem protestant sense haver fet res il·legal. Els policies han pegat una dona afganesa. Ens tracten com a animals. No hi entenen, de drets humans. La policia ha entrat a les nostres tendes de dia i de nit i ens en fan fora quan volen. Ens enganyen amb l'asil" Són denúncies greus que no podem verificar perquè la premsa no té accés al centre que fa setmanes va deixar de funcionar com a punt de registre per convertir-se en una presó. L'escrit acaba amb dos punts: "1. Acceptem morir però no el retorn i 2. Ens suïcidarem si ens deporten".

En virtut de l'acord entre la UE i el govern turc, tots els que no tinguin els papers al dia seran deportats a Turquia, inclosos els refugiats sirians, iraquians i afganesos. Al centre, les condicions són cada dia més difícils: hi malviuen ja 3.300 persones en uns barracots amb capacitat per a 2.000. Metges Sense Fronteres, que té accés al centre, ha denunciat que les condicions sanitàries són deplorables.

Els detinguts a Mòria no han comès cap delicte i sabem que la majoria ha sol·licitat asil. Però s'han de comunicar amb la premsa a través d'una nota llançada per sobre una tanca. Seran deportats a Turquia, un país que la UE considera segur per als migrants i refugiats, malgrat les evidents vulneracions de drets humans denunciades per les ONG i la premsa local i estrangera.

L'amuntegament i la incertesa pel futur immediat fan créixer la tensió entre els detinguts de Mòria, on segons va explicar Save The Children hi ha un miler de menors.

Només uns quants han tingut la sort de ser traslladats per raons humanitàries al camp de refugiats de Karatepé, que gestiona l’Ajuntament de Lesbos, on un centenar de refugiats, la majoria sirians, arribats abans de l’acord amb Turquia, esperen que es tramiti la seva sol·licitud d’asil.

D’Alep a Mòria amb 4 criatures

És el cas d’una dona d’Alep, que té por de dir el seu nom, que va arribar a l’illa en una pastera el 20 de març, el dia que la UE tancava la porta. La van traslladar diumenge amb els seus quatre fills d’entre sis anys i un any i mig. “Mòria és horrible. Tot està molt brut. Hi ha moltíssima gent. No hi ha calefacció i s’ha de fer molta cua per esperar el menjar. Les quatre criatures es van posar malaltes”, diu la mare. La Mouna, de quatre anys, té una forta inflamació en un ull. El pare de les criatures va patir una crisi cardíaca durant el perillós trajecte a l’Egeu i, tot i que el van reanimar, va acabar morint a l’hospital. “La policia ens va venir a buscar a l’hospital i ens va enviar a Mòria amb les criatures. Va ser un infern”, recorda. Ara la mare vol demanar asil i diu que si cal es quedarà a Grècia: “Vam venir per salvar els fills de la guerra i donar-los un futur digne, i ara jo continuaré lluitant per ells, tota sola”.

Només algunes ONG han pogut visitar el centre de detenció. “A l’hora de dinar el menjar que prepara l’exèrcit s’ha acabat i una ONG ha hagut de començar a repartir racions d’arròs”, explicava després de visitar el centre Jonas Hagensen, portaveu de Metges Sense Fronteres. “Les condicions higièniques són molt dolentes: les dutxes estan inundades. I a més hem comprovat que no es dóna prou informació als retinguts sobre els seus drets ni el procediment de sol·licitud d’asil”.

Els detinguts a Mòria no han comès cap delicte i la majoria ha demanat protecció internacional o té intenció de fer-ho. Però s’han de comunicar amb la premsa a través d’una nota llançada per sobre una tanca. Seran deportats a Turquia, un país que la UE considera segur per als immigrants i refugiats, malgrat les evidents vulneracions de drets humans denunciades per les ONG i la premsa local i estrangera. Una Turquia que ja acull gairebé tres milions de refugiats sirians, el triple que tota la UE.

Més deportacions

El govern d'Ankara han anunciat que divendres dues-centes persones més seran deportades a Turquia. Després de l’expulsió dilluns de 202 persones des de Lesbos i Quios, aquest dimarts hi ha hagut una pausa, aparentment perquè era un dia festiu a Turquia. Els ferris turcs en què es van traslladar els primers expulsats continuaven amarrats al port de Mitilene. Guàrdies civils espanyols i policies francesos patrullaven la zona al matí, en el marc del dispositiu de Frontex, l’agència europea de protecció de fronteres.

Dilluns Frontex va admetre que les primeres expulsions eren “casos fàcils”, perquè no havien demanat asil o s’havien resignat al retorn. Però la situació és cada dia més insostenible, com demostren les protestes a Mòria i Quios, on ahir la policia va perdre la pista d’un centenar d’immigrants que havien d’haver sigut retornats en els pròxims dies.

Fins ara, el govern de Syriza, que primer va acatar les noves retallades en el marc del tercer rescat i ara s’ha convertit en policia de les fronteres europees, ha volgut evitar l’ús de la força contra els nouvinguts, però ahir va ordenar reforçar la presència policial a les illes. Les pasteres continuen arribant i més de 52.000 immigrants estan atrapats a Grècia. No poden anar endavant i no volen tornar enrere.