Mória, el forat negre de l’Europa fortalesa

Enviats especials a LesbosA la falda d’un turó, en un terreny agrícola envoltat de tanques i filat espinós s’acumulen les tendes de campanya on malviuen els demandants d’asil confinats al centre de detenció de Mória, a l’illa grega de Lesbos, on aquest divendres a la matinada s'ha produït un incendi i han mort una dona i el seu nét.

Es tracta d'un autèntic forat negre del blindatge de les fronteres europees. És el que en l’argot de Brussel·les anomenen 'hotspots': els punts calents on es reclouen els migrants que els guardacostes o els vaixells de guerra de l’OTAN han interceptat en les pasteres que els porten des de Turquia a la fortalesa europea en aquest racó de l’Egeu. La gent que hi està retinguda no ha comès cap delicte, i es troba atrapada en la lentitud del sistema d’asil grec i la manca de compromís d’acollida de la resta de països de la UE.

Una dona i el seu nét moren en un incendi a Mória"A la nit fa molt de fred a les tendes i sempre hi ha baralles", explica la Shaad, una noia de 17 anys que fa fugir de la violència de Bagdad amb la seva mare, un germà i una tieta. El seu pare, que treballava de taxista, i una altra germana els esperen a Leipzig (Alemanya). "Fa un any que vam marxar de casa i ens vam quedar a Turquia, fins que se’ns van acabar els diners. Després el meu pare va demanar un préstec per pagar els traficants: 400 euros cadascú. Ens van dir que ens portarien fins a Alemanya però ens van abandonar a Grècia", explica la jove iraquiana.

Ja fa tres mesos que s’esperen a Mória i la situació se’ls fa insostenible. El centre de detenció s’ha convertit en una olla a pressió. "Sempre hi ha baralles i la policia no fa res. Ahir mateix li van trencar la cara a un noi i ni es van moure", relata. A l'espera de concretar els danys del foc que cremava aquesta matinada, encara són visibles les restes d'un altre incendi que va tenir lloc a finals de setembre. La Shaad hi va perdre el passaport, la roba i els pocs diners que li quedaven. "Els africans volien fer una vaga de fam per reclamar llibertat i els afganesos no ho van acceptar i van començar els aldarulls. Va venir la policia a pegar-los i de sobte es va escampar el foc", recorda.

Les autoritats gregues no permeten a la premsa accedir al camp, tot i que la gent que hi ha reclosa són demandants d’asil. L’ARA només hi ha pogut entrar d’amagat durant 20 minuts i hem hagut de fer les fotografies amb un telèfon mòbil. Prou per comprovar que les condicions higièniques són penoses: l’aigua de les dutxes està freda, els lavabos inundats i l’atenció mèdica mínima. Molts dels atrapats al camp es queixen que el menjar és de mala qualitat i s’estimen més comprar una mica de menjar al poble i cuinar-se’l ells mateixos. Alguns han començat a fer foc per escalfar-se i no costa d’imaginar-se què passarà les properes setmanes, quan arribi el fred de l’hivern.

Però el pitjor és la manca de llibertat i d’expectatives. Els primers 25 dies, els migrants no poden sortir del recinte: després reben un permís per moure’s només per l’illa. No és fins que el lent procediment burocràtic avança que, els casos amb problemàtiques humanitàries, obtenen un document que els permet anar a Atenes.

El Mussa, un noi de Mali, s’espera a la cantina que una família grega va instal·lar ja fa mesos davant la porta principal del centre. Té 22 anys i fa un mes que va arribar a l’illa des de Turquia. La guerra entre el govern de Bamako, els grups jihadistes i els moviments separatistes el van empènyer a marxar. Es va passar un any treballant en tallers tèxtils turcs fins que va reunir els diners per pagar-se un lloc a la pastera, amb una quarantena de persones més, per navegar a les fosques fins a l’illa: "A Turquia hi guanyava entre 150 i 200 euros per treballar onze hores al dia, de dilluns a dissabte, cosint texans", relata.

Quan li preguntem què creu que li passarà arronsa les espatlles: "Aquí només deixen passar els àrabs, els africans no els vol ningú". Fora del camp, un grup de nois de Bangladesh mata les hores jugant a volei a l’esplanada on un grup de voluntaris havia muntat l’any passat un camp d’acollida que van batejar amb el nom de 'Better days for Moria'.

Acollida bloquejada

La pressió sobre Lesbos no deixa d’augmentar, perquè hi continuen arribant més refugiats dels que marxen. Dels 160.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia que els socis europeus s’han compromès a repartir-se, només 7.627 han estat reubicats. Fins a 222 persones arribades a les illes gregues, la majoria pakistanesos, van ser deportades el mes d’octubre a Turquia, en virtut de l’acord amb la UE per subcontractar a Ankara la vigilància de les seves fronteres.

Però tot i que el flux és ara molt menor, a l’illa hi han arribat gairebé 2.000 persones en els últims tres mesos. A Mória ja no hi ha espai: els nouvinguts han hagut d’instal·lar les seves tendes als carrers que separen les diferents parcel·les.