Un incendi engoleix Mória, el camp de refugiats més gran d'Europa

BarcelonaUn incendi ha engolit Mória, el camp de refugiats més gran de Grècia i també d'Europa i on prop de 13.000 persones feia anys que hi malvivien, privades de creuar qualsevol frontera de la Unió Europea malgrat que la majoria fugen de conflictes tan crus com el de Síria o el de l'Afganistan. El foc va començar dimarts a la nit i, durant la matinada de dimecres i avivat pel fort vent que bufava a la zona –però també per la deixadesa administrativa reflex de la falta d'una política migratòria europea comú–, va acabar devorant tot el campament, aixecat majoritàriament a base de precàries tendes de campanya i lones de plàstic construïdes pels mateixos refugiats. Per ser més concrets: tendes amuntegades les unes sobre les altres, sense cap tipus de sistema sanitari –també ara enmig de la pandèmia–, sense llum, sense aigua corrent, que s'inundaven quan plovia i que es convertien en calderes asfixiants quan la calor apretava. Menys de 24 hores després, la tarda de dimecres, les flames han tornat a prendre per cremar el poc que quedava en peu i per sorprendre un altre cop els residents que intentaven recuperar alguna de les seves pertinences.

Moltes organitzacions internacionals feia temps que denunciaven les condicions "inhumanes" de Mória i advertien d'una probable catàstrofe. La catàstrofe ha arribat, i els crits d'alerta premonitoris s'entenen millor amb una dada: la capacitat oficial del campament quan es va construir era de 2.500 persones, i ara n'hi vivien 13.000, gairebé cinc vegades més.

Interrogants oberts

La causa del foc encara no és clara i s'haurà d'investigar. La versió oficial, explicada per les autoritats locals, diu que les flames van començar dimarts ben entrada la nit quan un grup de persones que havien donat positiu per covid-19 es van negar a ser traslladades a un centre d'aïllament. Els aldarulls dels refugiats haurien desencadenat l'incendi. Però a la zona, plana la sospita que les flames van ser causades per residents de Lesbos o, més concretament, per membres de grups d'extrema dreta que rebutgen la presència dels refugiats a Mória. No seria el primer cop, de fet, que el campament rep atacs de xenòfobs radicals: el 10 d'agost ja van provocar un petit incendi als camps d'oliveres del voltant.

L'escena que ha quedat després del foc és desoladora. Però el resultat més pertorbador de les flames és que els 13.000 refugiats que hi malvivien –el 40% dels quals, infants– no tenen ara cap sostre sota el qual dormir i han perdut les poques coses que conservaven. Fugint del foc, els refugiats s'han escampat pels voltants del campament i moltes famílies ja van passar la nit de dimarts a dimecres dormint sobre l'asfalt de les carreteres del voltant. Ara es pregunten on passaran les nits vinents.

Després de reunions, trucades i uns quants estira i arronsa, el govern grec ha començat a donar-los alguna resposta. En primer lloc, ha decidit habilitar un ferri i dos transbordadors de l’armada per allotjar gairebé un miler de refugiats, els més vulnerables. El ferri estava previst que arribés aquesta nit, i els altres dos vaixells aquest dijous. Mentrestant, UNICEF ha utilitzat les seves instal·lacions a la zona per allotjar 150 infants no acompanyats, dels 407 que habitaven el camp. La resta de menors no acompanyats seran evacuats en les properes hores a hotels del nord de Grècia, segons ha informat el ministre de Migració, Notis Mitarakis. D’altra banda, l’executiu ha començat a distribuir tendes i carpes per acollir la resta, però tot apunta –tal com subratllen els mitjans locals– que no seran suficients i que molts dels refugiats que habitaven Mória hauran de dormir al ras i sense cap tipus d'aixopluc almenys durant els primers dies.

Però el que sí que ha tingut clar el govern grec des de primera hora del matí ha sigut centrar tots els esforços en barrar el pas dels refugiats cap a les localitats veïnes, sobretot a la capital de l'illa, Mitilene, a uns sis quilòmetres de Mória. Grècia no vol que els refugiats es moguin lliurement perquè temen que puguin propagar el covid-19, perquè el campament estava en quarantena arran de l'increment de casos dels últims dies. A les carreteres del voltant s'hi han desplaçat forces antiavalots i també veïns voluntaris per evitar que els refugiats s'escapessin.

En aquest sentit, i després de la reunió del primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, amb alguns dels seus ministres, s'ha anunciat la declaració de l'estat d'emergència a tota l'illa de Lesbos i s'hi han enviat reforços policials.

Una situació agreujada per la pandèmia

I és que la pandèmia no havia fet sinó agreujar una situació que feia anys que era insostenible. Des del principi de la crisi del covid-19, les ONG presents al campament s'han cansat d'exigir al govern el desmantellament de Mória i el trasllat dels interns a instal·lacions o camps més petits i més ben preparats per fer front a una emergència sanitària d'aquest nivell.

No ha sigut cap secret que al camp de Mória, conegut per molts dels refugiats que hi habiten com "l'infern", no hi havia ni aigua ni prou sabó per a tothom, i mantenir la distància de seguretat sonava a utopia. De fet, només hi havia un lavabo per cada 160 persones, una dutxa per cada 500 i les tendes de campanya allotjaven, de mitjana, entre 15 i 20 refugiats.

La setmana passada el govern grec va decretar una estricta quarantena al campament després de detectar el primer cas de coronavirus, el d'un noi procedent de Somàlia que havia anat a Atenes a buscar feina i que, sense èxit en la recerca laboral, hi havia tornat poc després. "Hem vist un gran deteriorament en la situació mental d'aquestes persones, especialment durant el confinament en unes condicions tan dura. I aquesta nova quarantena, sense un pla clar i sense una explicació transparent, ha estat la gota que ha fet vessar el got", assegurava dimecres Dora Vangi, portaveu de Metges Sense Fronteres.