Mor l'expresident de la República italiana Oscar Luigi Scalfaro als 93 anys
El mandatari va viure l'ofensiva de la màfia siciliana amb els atemptats als jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Scalfaro va governar durant la 'Tangentopoli', l'extensa xarxa de corrupció que va implicar a tots els grups polítics del moment
RomaL'expresident de la República italiana, Oscar Luigi Scalfaro, que va ocupar el càrrec durant set anys (1992-1999) ha mort a Roma aquest diumenge als 93 anys.
Durant el seu govern va viure l'ofensiva de la Cosa Nostra, la màfia siciliana, amb els atemptats als jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino (1992).
També va viure els anys més intensos de "Tangentopoli", l'extensa xarxa de corrupció que va implicar a tots els grups polítics del moment, sobretot el Partit Socialista.
L'articulista d'El Corriere della Sera Paolo Franchi ha destacat com Scalfaro va ser un exponent de la part més conservadora de la Democràcia Cristiana (DC) però la seva defensa acèrrima del Parlament i de la Constitució el va convertir en un rival del primer govern de Berlusconi (1994) i posteriorment en un fidel aliat dels Executius de centreesquerra com el de Massimo D'Alema o Romano Prodi.
També se l'ha qualificat com un "defensor rigorós de la moral catòlica" i s'ha recordat com l'any 1950 va denunciar a una dona vestida amb una camiseta de tirants per considerar que vestia de manera "ofensiva i indigna".
Trajectòria política
En la seva carrera política destaca que l'any 1954 va ser subsecretari del Ministeri de Treball i del 1954 al 1955, subsecretari de la presidència del Consell de Ministres i fins el 1958 va ocupar la subsecretaria de Ministeri de Justícia.
El 1968, durant el tercer govern d'Aldo Moro, Scalfaro va ocupar la cartera de Transports i Aviació Civil, cartera que va renovar amb Giovanni Leone i, posteriorment, amb el primer govern de Giulio Andreotti, qui el 1972 li va encarregar la cartera d'Instrucció Pública.
El 24 d'abril de 1992 va ser escollit president de la Cambra de Diputats, però a l'endemà el cap d'Estat, Francesco Cossiga, va anunciar la seva dimissió i el 25 de maig va ser escollit president de la República, superant la majoria absoluta amb el suport del Partit Demòcrata d'Esquerres i el Partit Socialista Italià.
