Mor el rei de Tailàndia, Bhumibol Adulyadej

BangkokLa mort aquest dijous del rei de Tailàndia, Bhumibol Adulyadej, als 88 anys, posa fi a un llarg regnat de 70 anys i deixa commocionat el país asiàtic, on la majoria de la població veu en el monarca un ésser gairebé diví i la personificació mateixa de la unitat nacional. Però alhora el decés obre un període d'enorme incertesa davant d'una successió on hi ha en joc la posició de poder i privilegi de les elits que han governat el destí del país les últimes dècades, una disputa que ha estat al rerefons de la profunda crisi política que Tailàndia arrossega des de fa deu anys.

L'anunci de la mort no ha agafat ningú per sorpresa. Amb una salut declinant des de 2007, el rei s'ha passat la major part dels últims set anys ingressat a l'hospital Siriraj de Bangkok, d'on n'ha sortit en ocasions cada vegada més comptades. L'última va ser el gener, quan va fer una breu visita al palau, i des d'aleshores només se n'ha sabut el que en deien els metges que el tractaven en comunicats cada cop més pessimistes. Els dos últims, que qualificaven l'estat del rei d'«inestable», van ser rebuts amb caigudes en picat de la borsa de Bangkok i amb les pregàries de centenars de tailandesos que des de dilluns s'havien anat concentrant davant de l'hospital.

Amb la mort de Bhumibol s'acaba un regnat de durada excepcional que ha vist com Tailàndia transformava una societat rural en una economia de390.000 milions de dòlars, la segona del Sud-est d'Àsia. Però també un període de set dècades que ha permès resituar la corona com la institució central i dominant de la vida política, social i econòmica del país. Desprestigiada, empobrida i reduïda a un rol cerimonial després del cop d'estat que el 1932 va posar fi a l'absolutisme, amb l'ascens al tron de Bhumibol el 1946 la corona va posar en marxa una operació per restituir el caràcter sagrat i inviolable de la monarquia.

Monarquia blindada

L'escola, els mitjans de comunicació i una llei de lesa majestat que castiga amb severitat qualsevol crítica van posar-se al servei d'una campanya d'imatge, intensificada els anys 1960 per contrarestar l'avanç del comunisme, per convertir aquell jove de 18 anys en un exemple de virtut, font d'estabilitat i treballador infatigable al servei del desenvolupament rural. El resultat va ser el que l'historiador Thongchai Winichakul ha descrit com "hiper-monarquisme", una exacerbació de les mostres de monarquisme en l'espai públic basades en un "monarca carismàtic, sagrat, just, que vetlla pel seu poble i és indispensable per a Tailànida".

L'operació no hauria tingut èxit sense l'aliança amb l'exèrcit que ha dut Bhumibol -oficialment, al marge de la política- a donar suport a vuit cops d'estat i diversos règims militars, inclòs el que governa el país des de 2014. Una altra clau ha estat l'Oficina de Patrimoni de la Corona, que gestiona una cartera estimada de més de 30.000 milions de dòlars, i que ha permès alimentar la "xarxa monàrquica", definida per Duncan McCargo com l'entremat d'interessos articulat al voltant del rei, que agrupa generals, empresaris i buròcrates, i que estén el seu control a tots els racons de poder del país.

Aquesta xarxa és la que, segons diversos observadors, veuria amb recel l'ascens al tron del nou monarca, Vajiralongkorn -l'únic fill de quatre germans que Bhumibol va tenir amb la reina Sirikit-, de qui temen que iniciï una purga a palau per fer espai a subordinats lleials. Enemistat amb gran part de l'elit monàrquica, el seu caràcter imprevisible i una vida privada plena d'escàndols el priva de l'autoritat moral que legitima el règim que va germinar sota l'aura de benevolència del seu pare. Tampoc l'ha ajudat a calmar els detractors el seu passat de bones relacions amb l'exprimer ministre, Thaksin Shinawatra, líder del moviment polític que ha guanyat totes les eleccions des de 2001 però que ha vist com cinc dels seus governs eren apartats del poder en cops militars o judicials en mig de protestes sovint violentes.

La majoria d'analistes coincideix a atribuir l'última intervenció militar a un intent de l'establishment per evitar interferències en un procés de successió que els últims anys ha estat font d'una angoixa creixent amb rumors de conspiracions per evitar que Vajiralongkorn es converteixi en Rama X, fent regent la seva germana, la popular Sirindhorn.

Amb la mort de Bhumibol, Tailàndia inicia un període de dol, genuïnament sentit per la majoria de la població que segueix de reüll i amb inquietud els esdeveniments a palau. Al record dels últims anys marcats per la violència política no hi ajuda una vella profecia que pronostica que l'actual dinastia duraria nou generacions abans de caure en mans d'un rei dèspota.