Mor en combat el president del Txad

BarcelonaEra habitual veure Idriss Déby, president del Txad, vestit amb l'uniforme militar. També era habitual que viatgés per encapçalar personalment les tropes del seu exèrcit en diverses ofensives, a primera línia de front. Soldat de carrera i amb una llarga trajectòria militar, Déby, que va arribar al poder d'aquest país del Sahel el 1990 arran d'un cop d'estat, presumia sovint dels seus dots com a estrateg militar i fins i tot es feia anomenar "guerrer". I ara, com un guerrer ha marxat. Aquest dimarts, just després de ser reelegit per a un sisè mandat, s'ha comunicat la seva mort: el mandatari, que estava visitant les tropes que combaten els rebels al nord del país, va ser ferit en un atac i ha acabat perdent la vida com a conseqüència de les ferides, segons la versió oficial.

"El president de la República, cap d'estat, cap suprem dels exèrcits, Idriss Déby Itno, acaba de morir defensant la integritat territorial del Txad al camp de batalla", ha anunciat el general Azem Bermandoa Agouna, portaveu de l'exèrcit, en una compareixença a la televisió nacional. No feia ni vint-i-quatre hores que s'havia donat a conèixer la victòria del president, de 68 anys, en les eleccions celebrades l'11 d'abril, amb un 79'32% dels vots.

La mort de Déby –encara amb incògnites– obre una pàgina d'incertesa sobre el futur immediat del Txad, gran aliat d'Occident a l'Àfrica –i especialment de França, antiga potència colonial– en la lluita contra els grups jihadistes que els últims anys han incrementat la seva presència al Sahel, vinculats especialment a Boko Haram i a Al-Qaida. De moment, l'exèrcit ha anunciat que tant el govern com el Parlament queden dissolts, la Constitució queda suspesa i un consell militar, dirigit per un dels fills del president, el general Mahamat Idriss Déby, agafarà les regnes del país almenys durant els pròxims 18 mesos. Un cop passi aquest període se celebraran eleccions "lliures, democràtiques i transparents", segons paraules dels nous dirigents, que han decretat també 14 dies de dol oficial i el toc de queda.

Segons la versió dels militars –l'única que hi ha–, l'atac en què va morir Déby s'atribueix al Front per a l'Alternança i la Concòrdia del Txad (FACT, en les sigles en francès), un grup rebel que opera a la frontera amb Líbia i que en els últims mesos havia estat l'amenaça més seriosa per al poder absolut del president, a causa de les freqüents rebel·lions que han protagonitzat al nord i a l'oest del país.

Peça clau de la regió

Consagrat com un dels líders africans que portava més temps al càrrec, Déby havia anat acaparant cada cop més i més poder gràcies al seu marcat perfil autoritari i a la persecució de qualsevol forma de dissidència. De fet, en els recents comicis que van certificar-li el sisè mandat, tres dels principals líders opositors havien decidit retirar la seva candidatura com a protesta pel boicot que havien patit els seus actes de campanya i també per la dura repressió contra les manifestacions que reclamaven una alternança pacífica i més democràcia. Les veus crítiques també l'acusaven d'estar esquitxat per diversos casos de corrupció, o d'aprofitar la seva posició per col·locar familiars i amics seus en càrrecs clau del govern, l'exèrcit o l'economia. O, més recentment, d'estar preparant una reforma constitucional per allargar, encara més, el seu mandat. Tot plegat, en un dels països més pobres del món, amb un 60% dels seus 16 milions d'habitants vivint amb menys d'un dòlar al dia, segons dades d'Oxfam.

"Evidentment ara hi ha una mica d'incertesa sobre el que passarà, però en principi no es preveuen grans canvis", assegura Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau i expert en l'Àfrica Subsahariana. "L'exèrcit ha reaccionat molt ràpid per ocupar l'espai de poder que deixa la mort i, per tant, per perpetuar el règim. Tampoc les potències internacionals amb interessos a la zona, com França, volen un canvi: prefereixen un règim fort, clau per mantenir el control al país i evitar més inestabilitat a la regió", afegeix.

Segons Royo, les potències consideren que una situació de fragilitat política al Txad podria afavorir l'expansió dels conflictes i de la violència jihadista que tenen lloc en diversos països fronterers: des de Líbia fins al nord de Nigèria o del Camerún. "Tal com ha anat, fins i tot sembla un cop d'estat. En cap cas els militars han facilitat que els mecanismes civils prenguin el control de la situació", conclou l'investigador.

En aquest sentit, des de París, el govern d'Emmanuel Macron ja ha demanat que es garanteixi una transició del poder pacífica. En un comunicat, França també ha lamentat que "perd un amic valent, un gran soldat i un president que va treballar sense descans per la seguretat del país i l'estabilitat de la regió durant tres dècades".