Mor Madeleine Albright, primera dona a ser secretària d'Estat dels EUA

WashingtonMadeleine Albright, pionera als Estats Units per haver sigut la primera dona a arribar al càrrec de secretària d'Estat del país (1997-2001), ha mort de càncer als 84 anys, segons ha informat la seva família en un comunicat a través de la xarxa social Twitter.

Nascuda a Txecoslovàquia, no va ser fins a la dècada dels 90 que va descobrir el seu passat com a exiliada del nazisme. Fins llavors creia haver nascut en una família cristiana, de pare diplomàtic, que l'havia dut al Regne Unit primer i als EUA després a estudiar a grans escoles. La realitat, però, és que tenia orígens jueus, i que els seus pares van decidir abandonar el judaisme i començar un periple de gairebé una dècada fugint de la persecució nazi per evitar una mort segura.

Albright era una de les veus diplomàtiques més respectades del món i estava considerada una de les ments més brillants de la seva generació. Amb tot, va formar part d'una administració Clinton que va cometre dos errors que fins al final, segons ella mateixa va reconèixer, va "lamentar profundament": el dubte, la inacció i la nul·la participació dels EUA en l'intent d'evitar els genocidis a Ruanda i a Bòsnia a la dècada dels 90, uns Estats Units que tenien por de viure un altre Vietnam. Aquests fracassos la van perseguir des de llavors i van fer possible, anys més tard, el 1999, la participació activa dels EUA (també de l'OTAN) en els bombardejos a Kosovo per evitar l'extermini d'albanesos.

Considerada una diplomàtica pragmàtica i atreta per la política personal, va ser una ferma defensora del control i reducció de les armes nuclears. En aquest sentit, l'any 2000 va viatjar a Pyongyang per trobar-se amb el llavors líder nord-coreà Kim Jong-il i persuadir-lo, sense èxit, que aturés el seu programa nuclear.

Quan ja havia abandonat tot càrrec públic, les seves anàlisis continuaven sent tingudes en compte, i alts càrrecs i presidents buscaven els consells que oferia des de la seva empresa de consultoria estratègia i geopolítica. El pas del temps també la va convertir en una figura molt popular, amb les característiques agulles de pit brillants que sempre duia, i fins i tot en una icona del feminisme, especialment inspiradora en l'àmbit del respecte professional. "Hi ha un lloc especial a l'infern per a les dones que no s'ajuden les unes a les altres", va dir, en el seu habitual llenguatge sense filtres, quan era ambaixadora davant les Nacions Unides (1993-1997), una frase que va fer fortuna i que es va convertir en viral a les xarxes entre les noves generacions després que la repetís en un acte de campanya de la llavors candidata presidencial demòcrata Hillary Clinton.

Veu respectada fins al final dels seus dies, va esdevenir una escriptora prolífica. En el seu últim llibre, sobre el feixisme, publicat el 2018, va situar el llavors president Donald Trump entre els autòcrates del planeta.

No va deixar de donar la seva opinió fins al final. En l'últim article que va escriure per al New York Times havia advertit a Vladímir Putin, amb qui es va reunir per primera vegada l'any 2000, que no envaís Ucraïna, que seria una "errada històrica" que aïllaria Rússia i faria que el país quedés "vulnerable" davant la unitat de l'aliança occidental. El text es va publicar el 23 de febrer. L'endemà començava l'agressió russa a territori ucraïnès.