Mor l'escriptora egípcia i referent feminista Nawal el Saadawi

BarcelonaL'escriptora egípcia Nawal el Saadawi, un dels referents de la lluita feminista al món àrab i eterna aspirant al premi Nobel de literatura, ha mort als 89 anys. Sempre combativa amb el patriarcat, la pensadora més destacada del segle passat a Egipte marxa després d'una prolífica carrera literària –mig centenar d'obres traduïdes a 40 idiomes– i també de lluita incansable pels drets de les dones, que la van portar a la presó i a l'exili. En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci. La premsa del país nord-africà confirmava aquest diumenge la seva mort, arran d'una malaltia que no ha estat precisada, en un hospital de la capital.

El Saadawi va néixer el 1931 en el si d'una família acomodada a la petita localitat de Kafr Tahla, al delta del Nil, on va començar a escriure els seus primers textos feministes al veure la discriminació entre nens i nenes a l'escola. Segons explica en la seva biografia, ho plasmava en un diari que guardava sota el llit. Des de llavors, ja no va abandonar més la ploma. Ni la presó ni l'exili, de fet, la van apartar de l'escriptura. El 1981, sota el govern d'Anwar al-Sadat, va passar diversos mesos a la presó per haver criticat el règim, tot i que va aprofitar l'estada per escriure les seves memòries (La caiguda de l'imam) en un rotllo de paper higiènic amb un llapis que havia aconseguit de contraban. El llibre, sobretot, denunciava com els homes utilitzen la religió, la política i la moral per controlar les dones.

Graduada en medicina a la dècada dels 50, El Saadawi havia fet de metge al seu poble, on va ser testimoni del patiment de les nenes per la mutilació genital, de manera que gran part de la seva carrera la va dedicar a ajudar víctimes d'aquesta pràctica en zones rurals d'Egipte. Es va especialitzar en psiquiatria i va arribar a ser directora general d'aquest departament al ministeri de Salut egipci. El seu primer llibre, titulat La dona i el sexe, va ser un dels més controvertits, ja que va abordar la "por" de la societat pel cos de les dones i l'intent continu de controlar-lo sota pretextos religiosos o polítics. Aquesta obra va ser censurada a Egipte, l'escriptora va ser acomiadada de la feina i l'Associació de Cultura Sanitària que va fundar va ser clausurada: "Tot això per haver gosat escriure sobre les desgràcies privades i públiques, corporals i intel·lectuals de les dones", segons explicava en un dels seus llibres.

Retorn a Egipte

Després d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels radicals islamistes, va tornar per la revolta pro democràcia que es va acabar el 2011 amb el règim de Hosni Mubàrak. “Lluitem per un nou govern, que respecti tots els ciutadans com a iguals, sense discriminacions de gènere, ni d’origen, ni de condició social, ni de creença religiosa. Volem un país on tothom tingui els mateixos drets. Per això lluitem”, deia a l'ARA el 2011, enmig d'aquells dies de revolució. Un cop fracassada la revolta el 2013, amb el nou règim fruit del cop d’estat conduït pel mariscal Al-Sissi, El Saadawi no es donava per vençuda: “Els pobles no perden mai l’esperança”.

Durant els seus últims anys de vida sempre es mostrava en públic sense maquillatge i sense tenyir-se els cabells blancs per reivindicar el paper de la dona en la seva forma natural, i criticava obertament i sense embuts tant el sistema patriarcal com el capitalista. "He dedicat tota la meva vida a l'escriptura. Malgrat tots els obstacles, he seguit escrivint", declarava a l'agència France Press el 2017.