Mor Essebsi, el primer president democràtic de Tunísia

TunisLa transició tunisiana viu un dels seus moments més delicats després de la mort del seu president, Béji Caïd Essebsi. L'oficina del cap d'estat ha anunciat aquest matí de dijous la notícia, però no ha oferir cap informació sobre la causa del decés. Essebsi, de 92 anys, era el president més longeu del món i ja va ser hospitalitzat en “estat crític” fa unes tres setmanes. La mort del president arriba en plena crisi constitucional a causa d'un conflicte entre la mateixa presidència i el Parlament per la llei electoral. I tot això quan només falten, en teoria, tres mesos per l'inici d'un cicle electoral clau per a la culminació de la transició.

"Dijous al matí ha mort el president de la República en un hospital militar de Tunis... El funeral serà anunciat més tard", ha informat en un comunicat públic la presidència. D'acord amb la Constitució, el president del Parlament, Mohamed Ennaceur, ha estat ja investit avui mateix com a president interí del país per un període màxim de 90 dies. La Junta Electoral haurà de decidir si avançar les eleccions presidencials, que estaven previstes per al 17 de novembre, un mes després de les legislatives.

L'escena política tunisiana ha estat marcada durant les últimes setmanes per la incertesa i la tensió, i no només per la delicada salut del president, gestionada amb una total opacitat per part de les autoritats. El mes de juny passat el Parlament va aprovar diverses esmenes a la llei electoral que, entre altres coses, prohibeixen de manera retroactiva que els partits polítics puguin dur a terme accions caritatives o aprofitar-se de la publicitat dels mitjans de comunicació. Les organitzacions de la societat civil, molt potent a Tunísia, han criticat amb duresa que es canviïn les regles del joc només algunes setmanes abans que s'obri el període d'inscripció de les candidatures.

Les esmenes són fetes a mida per excloure dels comicis el magnat Nabil Karoui, propietari de la principal televisió del país i considerat per molts analistes l'encarnació a Tunísia de l'onada populista que recorre bona part de les democràcies al món sencer. D'acord amb totes les enquestes, Karoui és el gran favorit per guanyar les eleccions legislatives i presidencials de la tardor, la qual cosa suposaria un autèntic terratrèmol electoral. Per això, els partits polítics han intentat barrar-li el pas cap a la presidència del país.

Tanmateix, els partits no comptaven amb la possible oposició d'Essebsi, que durant els últims mesos s'havia enfrontat al seu propi partit per qüestions de distribució de les quotes de poder internes. El president es va negar a firmar les esmenes a la llei electoral, tal com l'obliga la Constitució, i, per tant, encara no sabem sota quines regles tindran lloc les eleccions i si Karoui podrà ser candidat. Segons els analistes polítics, la posició d'Essebsi podria estar motivada per una voluntat de venjança envers els seus excompanys de partit.

Essebsi haurà tingut l'honor de ser el primer president elegit en uns comicis lliures de la història de Tunísia. Després d'haver ocupat diversos llocs de responsabilitat durant el govern de Habib Bourguiba, pare de la independència, Essebsi va ser percebut per bona part de la població com l'estadista experimentat que necessitava el país per liderar la transició democràtica. No obstant això, la seva presidència va acabar amb un mal regust de boca, amb la sensació que el país amb prou feines va avançar durant el seu mandat a causa de les lluites intestines. Per exemple, el país no compta encara amb un Tribunal Constitucional més de cinc anys després de l'aprovació de la nova Constitució democràtica per falta d'acord entre els partits sobre els seus magistrats. La seva absència es farà sentir sobretot els pròxims dies, quan el país més necessita un àrbitre imparcial que actuï de mediador entre les diverses institucions.