Mor Daniel Arap Moi, l'expresident de Kènia que va governar el país amb mà de ferro

BarcelonaDaniel Arap Moi, president de Kènia entre el 1978 i el 2002, ha mort aquest dimarts als 95 anys. L'exmandatari feia mesos que entrava i sortia d'una clínica privada de Nairobi i arrossegava problemes respiratoris, però la causa precisa de la seva mort no ha estat confirmada. L'anunci del traspàs l'ha fet l'actual dirigent del país, Uhuru Kenyatta, fill del llegendari Jomo Kenyatta i protegit de Moi.

Com ja va passar en vida seva, és probable que el record de Moi divideixi l'opinió pública keniana i internacional un cop mort. Nascut l'any 1924 a Baringo, a l'oest de Kènia, la seva ascensió a la presidència va marcar una transició entre un primer període de pau i obertura política i un segon període de ferri autoritarisme. Després d'un intent fallit de cop d'estat l'any 1982, Moi va reformar la Constitució del país per convertir-lo en un estat de partit únic, el seu.

Mestre de professió, Moi va entrar en política als anys 50, amb Kènia encara sota el domini colonial del Regne Unit. Va participar en la formació del KADU (Unió Democràtica Africana de Kènia), un partit de tendències socialistes que s'oposava al KANU (Unió Nacional Africana de Kènia) de Jomo Kenyatta, el primer dirigent de la Kènia independent. Amb la descolonització del país, Moi convenç Kenyatta per unir els dos partits i es converteix en vicepresident del nou estat kenià.

L'ascens a la presidència arriba l'any 1978, amb la mort de Kenyatta. És llavors quan Moi abraça un ideari nacionalista que pretén superar les profundes divisions ètniques que esquerden el país, intensificades per les polítiques sectàries i conservadores de Kenyatta. Durant els seus primers anys posa en escena un règim obert i democràtic, conciliador. Allibera presos polítics i introdueix mesures per frenar la corrupció institucional que el govern anterior encoratjava. Tot i això, es manté en la línia ideològica conservadora del seu predecessor, abandonant del tot els postulats socialistes per mantenir el país a prop d'Occident en plena Guerra Freda. Part del seu discurs inicial inclou un atac agressiu contra el marxisme.

Els alts nivells de pobresa que pateix Kènia a finals dels 70 i la poca habilitat del nou govern per remuntar l'economia acaben afectant la popularitat de Moi, que trontolla amb l'inici de la nova dècada. L'any 1982, però, un intent de cop d'estat gestat entre estaments de les forces aèries del país i sindicats estudiantils li ofereix l'oportunitat de solidificar el seu poder. Moi reprimeix durament el cop, executa alguns dels seus líders i envia gent a la presó, on molts seran torturats. A partir d'aquí comencen els moviments per consolidar-se com a líder autoritari. Prohibeix tots els partits menys el KANU, que depura de simpatitzants de Kenyatta –pertanyent a una ètnia diferent de la seva– i durant deu anys governa el país amb mà de ferro, centralitzant els mitjans de comunicació i controlant el poder judicial. Durant aquest període la corrupció torna a convertir-se en una xacra familiar a Kènia.

Els seus simpatitzants, però, sempre han defensat que sota el govern autoritari de Moi Kènia va viure una època de certa pau, sobretot tenint en compte la proliferació de guerres civils i conflictes ètnics a l'Àfrica a finals del segle passat. Sigui com sigui, la pressió internacional i la creixent incomoditat al país als anys 90 acaba forçant Moi a readmetre els altres partits polítics, cosa que permet recuperar una certa normalitat democràtica. Les llibertats individuals, no obstant, continuaran coartades al país fins al seu últim mandat, que s'acaba l'any 2002. La Constitució keniana li prohibia presentar-se més, però l'expresident s'ha mantingut proper al poder fins als seus últims dies.