Mor el Comandante, Cuba mira endavant

L’havana“Aquesta no és l’Havana que jo conec”, diu un conductor de taxis col·lectius que, com tothom ahir en aquesta ciutat, es negava a revelar el seu nom als mitjans de comunicació i es mostrava reticent a parlar amb la premsa.

I era veritat. La ciutat es va llevar rara, estranya, com si tingués por a mostrar-se tal com és, sentint-se observada per tot el planeta, un cop més aquest 2016, l’any en què el president dels EUA, Barack Obama, va fer una històrica visita a l’illa. Els carrers de la capital estaven més buits de l’habitual i entre els vianants es deixava entreveure que alguna cosa passava. Els que treballaven s’agrupaven en petites rotllanes comentant la jugada, però callaven quan s’acostava algú que no sabien qui era. No era el típic cercle que es veu sovint als voltants de l’Hotel Habana Libre amb rialles i bromes desinhibides.

Hores abans, ben entrada la nit, la televisió havia interromput la seva programació habitual per oferir el missatge oficial de la mort del líder revolucionari Fidel Castro, un home estimat i repudiat alhora, que va dirigir el país, amb mà de ferro, durant 50 anys.

Molts ahir al matí a l’Havana encara amb prou feines es feien a la idea del que havia passat. Les trucades a amics i familiars per comentar la notícia es multiplicaven mentre un ambient de certa crispació es podia captar a la ciutat. Però, tot i les habituals discussions de trànsit i algun gest tens, el centre de l’Havana no va perdre la vitalitat i només una menor presència dels venedors ambulants feia pensar en la transcendència del moment històric.

Hi ha havia, però, els que intentaven restar tensió al que estava passant, com la venedora de la pizzeria del cinema Yara, que, en ser preguntada, s’encongia d’espatlles i assegurava que no se sentia sorpresa per la notícia, ja que considerava que la societat cubana estava preparada per al que ja es veia inevitable.

Diferència generacional

També es podia percebre una gran diferència generacional sobre l’impacte de la mort de Fidel Castro entre la població. Mentre que la gent més gran lamentava profundament -de manera majoritària- la mort del líder revolucionari, els més joves ho assumien amb més normalitat i eren més escèptics respecte als canvis que el decés podia aportar a les seves vides. De fet, és un col·lectiu que fa temps que té assumit el relleu en el poder, que ara ostenta el seu germà Raúl Castro.

Els turistes també van ser protagonistes involuntaris de la jornada, ja que molts van decidir deixar de fer les típiques activitats de la ciutat i es va concentrar a la recepció dels hotels consumint les targetes d’accés al wifi per informar-se de l’esdeveniment i comunicar a les seves famílies el que estava passant. “Ens agrada sentir-nos protagonistes i espectadors de la història”, assenyalaven una parella d’italians que explicaven com s’havien assabentat de la notícia de matinada a través de l’avís dels cubans que els llogaven l’habitació, i com l’arrendatari havia arrencat a plorar en explicar-ho.

La notícia va sorprendre els cubans quan se n’anaven a dormir i va provocar una estampa de carrers totalment obscurs a l’Havana amb les emissores de ràdio sonant com uns xiuxiuejos nocturns i converses entre veïns a peu de carrer. La impressió del diari Granma -l’únic de l’illa- va coincidir amb l’anunci de la mort del mandatari, i per aquest motiu va preparar una edició extraordinària que va sortir al carrer al migdia.

Castro, incinerat

Després de la intervenció de Raúl Castro a la televisió, durant tota la nit i bona part del dia es van emetre documentals sobre la vida de Fidel. Les autoritats parlaven d’una programació “històrica i patriòtica” i presentaven una allau de testimonis destacats de la societat cubana en què elogiaven el paper de Fidel en la Revolució Cubana i com a símbol per a Cuba i per a tota l’Amèrica Llatina.

Visiblement emocionat, Raúl Castro va anunciar que les restes del Comandante serien incinerades a les primeres hores d’ahir per voluntat expressa del seu germà. Posteriorment, les seves restes havien de ser traslladades al Memorial José Martí que hi ha a la plaça de la Revolució de l’Havana, on els ciutadans podran anar a acomiadar-se del líder revolucionari. Després s’iniciarà una marxa fins a Santiago de Cuba, rememorant a la inversa l’anomenada Caravana per la Llibertat del 1959, fins a arribar a la segona ciutat de l’illa, on tindrà lloc el funeral el 4 de desembre.

El món es va dividir ahir en dos blocs per valorar la figura de Fidel Castro. Mentre el mateix Obama deia que era la història qui l’havia de jutjar, Donald Trump, el futur president dels EUA, el va qualificar de “dictador brutal”. L’eix de països bolivarians van destacar el llegat de Castro i la voluntat de seguir el seu camí, mentre que a Europa la majoria de governs van apostar per la voluntat de mirar endavant, cap a la nova etapa que s’obre sense Fidel Castro. “Era un home fort i savi”, va dir d’ell el president rus, Vladímir Putin.

El govern cubà ha decretat nou dies de dol oficial durant els quals han quedat suspesos tots els espectacles i actes lúdics al país. Mentre l’Havana recuperava el seu pols a mesura que passaven les hores, va transcendir que les autoritats havien decretat la prohibició de la venda de begudes alcohòliques a tota la capital cubana.

Tot plegat no feia perdre l’humor a un home que comentava, quan se li preguntava per l’ambient que es percebia a la ciutat, que l’Havana feia “olor de llibertat” i que no li importava celebrar a casa la mort de l’expresident. Malgrat tot, el senyor va preferir no revelar el seu nom i va fer el senyal de posar-se un dit davant dels llavis demanant silenci quan se li acostava un altre ciutadà que no coneixia.

Per la seva banda, un extreballador del servei secret cubà i exlluitador de la Guerra d’Angola de finals dels setanta, en què van participar molts cubans, considera que es tracta d’una pèrdua “irreparable”, però que no suposarà cap canvi dràstic en el sistema polític i econòmic que impera a l’illa.

La revolució continua

Els defensors de Fidel asseguren que, tot i la desaparició del Comandante, les seves idees revolucionàries persistiran entre els governants de Cuba i no veuen cap risc que la seva mort acceleri o descontroli el procés d’obertura a l’estranger que el país caribeny està posant en marxa.

El futur de Cuba, que necessàriament passa per l’evolució de les relacions amb els EUA, és més incert que fins ara, ja que el restabliment de relacions impulsat per Obama i Raúl Castro s’ha vist impactat per dos fenòmens que podrien desviar-ne el rumb: l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA i la mort de Fidel Castro. Per a molts cubans avui és el final d’una etapa i per a d’altres el principi d’una altra.