Mor 'el carnisser de Pequín'

L'ex primer ministre de la Xina Li Peng va ordenar la repressió contra els estudiants de Tiananmen

Li Peng bebent d'una copa gegant, en una visita a Alemanya el 1994
Ara
23/07/2019
3 min

BarcelonaLa sagnant repressió que va ordenar contra els manifestants de la plaça de Tiananmen va fer que es guanyés el sobrenom d''el carnisser de Pequín'. Li Peng, primer ministre de la Xina entre 1987 i 1998, va morir dilluns a la nit als 91 anys amb el reconeixement de l'aparell polític xinès, que li ha valorat que no li tremolés la mà davant la revolta dels estudiants i declarés la llei marcial a la capital per contenir la protesta dels joves que es van pensar que podrien canviar el país i obrir-lo al món. La massacre policial va deixar un nombre indeterminat de morts, de ferits i de desapareguts que passades les dècades encara s'amaga.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La premsa oficial xinesa ha publicat aquest dimarts l'obituari de l'exdirigent comunista, a qui han cantat les lloances del "soldat Li" per haver fet costat al "camarada Deng Xiaoping", el longeu líder xinès que va portar les regnes del país i del partit entre el 1978 i el 1994. Li es va alinear amb la facció més dura del Partit Comunista i no va dubtar a "prendre decisions" per acabar amb els aldarulls de Tiananmen i "sufocar les revoltes contrarevolucionàries" [qualificació de l'oficialisme a aquestes mobilitzacions que es van televisar a tot el món] i estabilitzar la situació política i social. Mentre Deng ha passat a la història com a un tímid reformador de l'economia, Li no ha pogut treure's de sobre l'etiqueta de sanguinari degut a la repressió del 1989.

La seva mort, de la qual no s'han detallat les causes, coincideix amb una de les grans crisis del país, precisament des de la revolta de Tiananmen. La mobilització gairebé permanent i multitudinària de la ciutadania de Hong Kong desafia l'autoritat de Pequín sobre l'antiga colònia britànica exigint una obertura democràtica.

Vice primer ministre des del 1987 fins al seu ascens a la direcció del govern de Pequín i, després de la seva sortida del càrrec, la carrera de Li és una de les més llargues i també polèmica de la Xina moderna. Nascut a la ciutat de Chengdu, a la província sud-oriental de Sichuan el 1928, es va mantenir sempre fidel a les postures més conservadores i immobilistes del Partit Comunista.

La seva carrera es va veure beneficiada gairebé des del bressol, com a fill d'un màrtir revolucionari executat el 1930 i posteriorment adoptat per Zhou Enlai, un dels líders comunistes més estimats pel poble. Ni els rumors que era un corrupte van aturar el seu ascens polític, fins a arribar a ser el número dos tant del partit com del govern.

Segons els analistes, durant la crisi de Tiananmen Li es va alinear amb els sectors més durs del Partit per avançar en la seva carrera i va pressionar perquè es purgués el llavors secretari general del partit, Zhao Ziyang, que mostrava simpatia amb els estudiants, segons informa l'agència Efe.

No va ser fins després del 1989 que Li va començar a mostrar públicament el seu suport a les reformes econòmiques, un canvi que per als seus crítics no va ser més que una hàbil estratègia de supervivència que li va sortir bé. El 1993 va ser reelegit primer ministre, tot i que amb uns significants 200 vots contraris.

Li assisteix a l'obertura del 19 Congrés del Partit Comunista, l'any passat a Pequín

Malgrat que el text destaca que després de la seva retirada política Li va donar suport "la construcció d'un Partit net i honest i la lluita contra la corrupció", tant ell com la seva família es van veure esquitxats per escàndols de corrupció relacionats amb el ministeri d'Energia.

Ja com a primer ministre va donar llum verda al macroprojecte de la presa de les Tres Gorges, al riu Yangtze, que va resultar ser un dels més cars i polèmics perquè per a la seva construcció es van desplaçar milions de persones, es van submergir pobles i es va trencar l'ecosistema de la regió. A més, com recorda l'agència Reuters, l'obra faraònica va tenir un sobrecost de milers de milions de dòlars, que es van atribuir a malversació de fons i una xarxa d'amiguismes i clientelismes de la cúpula comunista.

Així mateix, mitjans nord-americans el van acusar d'ordenar la col·locació de 20 micròfons a l'avió de Jiang Zemin, el president xinès entre 1993 i 2003, per poder espiar les converses sobre aquestes acusacions de corrupció.

Després de la seva retirada de la vida política, Li va publicar una autobiografia l'any 2014 en la qual no va fer esment de la repressió a Tiananmen, ja que les vivències que relata arriben fins al 1983, any en què va accedir al càrrec de vice primer ministre.

Les xarxes socials xineses semblen haver estat fortament censudes, encara que algunes persones van fer referències oblidades a les protestes de Tiananmen arran de la mort de Li Peng.

stats