Mor 'el camarada Duch', el torturador de Cambodja

BarcelonaMolts l'anomenaven el torturador de Cambodja. Kaing Guek Eav, més conegut com el camarada Duch, va protagonitzar –i sobretot supervisar– infinites històries de terror contra la població cambodjana, quan ell era un alt càrrec dels Khmers Rojos, el grup maoista que va prendre el poder del país asiàtic el 1975 i hi va imposar un dels règims més brutals i sanguinaris de la història contemporània fins que en van ser expulsats, el 1978, per tropes vietnamites amb el suport de l'URSS. Aquest dimecres, amb 77 anys i mentre complia cadena perpètua després de ser condemnat el 2012 per crims de lesa humanitat, Duch ha mort per problemes de salut que encara no han transcendit.

"Duch ha mort el 2 de setembre a les 00.52 a l'Hospital de l'Amistat Khmer Soviètic. Els detalls sobre la causa de la mort no els puc donar", ha confirmat aquest dimecres un portaveu del tribunal internacional. En canvi, a l'agència de notícies AFP una font anònima del país assegurava que Duch hauria mort d'una malaltia pulmonar que arrossegava des de feia anys.

Sigui com sigui, la seva empremta és encara ben present en la memòria de molts cambodjans. Al seu currículum hi ha una pàgina destacada, que encara avui genera llàgrimes: haver dirigit una antiga escola que els Khmers van convertir en presó i on va supervisar les tortures i l'assassinat de, com a mínim, 15.000 ciutadants considerats enemics del règim. En aquest centre, anomenat Tuol Seng, homes, dones i infants malvivien en condicions inhumanes. La majoria van ser torturats i obligats a confessar crims ficticis que no havien comès contra els nous líders. Aquells que sobrevivien a les tortures després eren executats en camps d'extermini als afores de la capital, Phnom Penh.

"Normalment els hi tallàvem el coll. Els matàvem com pollastres", va arribar a reconèixer Duch durant una entrevista poc abans de ser detingut a tocar de la frontera amb Tailàndia. Fins a la seva detenció, el 1999, el torturador de Cambodja s'havia passat gairebé dues dècades fugint, amagat als camps de refugiats de la selva cambodjana on treballava com a professor de matemàtiques, el seu primer ofici. Ho va fer en l'anonimat fins que un fotògraf iralndès que treballava per a una ONG el va reconèixer i va informar les autoritats de la seva localització. Anys després, el responsable khmer va arribar a mostrar el seu penediment durant el judici.

Massacre silenciada

Ara la seva mort torna a subratllar la violència que van sembrar els Khmers Rojos. “Mantenir-te no és cap guany, perdre’t no és cap pèrdua”, deia un dels eslògans del règim, que també va sotmetre la població a treballs forçats i va perseguir qualsevol símbol de modernitat en la seva dèria d'emfatitzar la vida rural. Les xifres mai han estat clares, però es creu que gairebé dos milions de persones van morir de fam, per malalties o executades en una brutal i paranoica campanya de purgues internes.

Des que el 2006 el tribunal amb el suport de l'ONU es va posar en marxa, s'ha fet un esforç per intentar reparar danys. A banda de Duch, també es va condemnar a cadena perpètua el número 2 de l’organització, Nuon Chea, i l’excap d’estat del règim, Khieu Samphan, pels crims comesos durant l’evacuació forçada de Phnom Penh.

El tribunal també ha intentat donar veu al patiment de les víctimes. I és que, com en altres grans matances de la història, aquesta també es va fer en cert silenci. Enmig de la miopia internacional, els periodistes estrangers, expulsats igual que el cos diplomàtic, van desviar l'atenció cap a uns altres conflictes del planeta i no van saber veure què passava en aquell racó de l’Àsia, cosa que va contribuir encara més a l’aïllament propugnat pels Khmers Rojos, que actuaven amb total impunitat.