Monti porta els deures a Merkel

ROMAEl cap de l'executiu italià creu que el seu país ha fet un sacrifici enorme des que va arribar al poder, el novembre passat, i que ara li toca començar a recollir-ne els fruits. Monti espera respirar una mica aquesta tardor, després d'un agost amb els mercats més calmats i quan l'ombra de les eleccions anticipades a Itàlia sembla haver-se dissipat. L'excomissari europeu confia que podrà treballar fins a finals de legislatura, que s'esgota a la primavera.

El mandatari, però, sap que Itàlia s'examina cada setmana i viu sota l'amenaça de noves turbulències. Per això avui, quan es trobi amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Berlín, Monti li exposarà que Itàlia ha fet la feina i ara li toca a Europa ajudar-la en cas de noves tempestes en el mercat del deute.

Res de condicions draconianes, per tant, en cas d'haver d'accedir al fons de rescat. A diferència del govern espanyol, l'italià per ara no té previst utilitzar-lo, però li cal preparar el terreny en cas que els mercats tornin a incendiar-se. El que interessa a Monti és que, en cas d'haver d'utilitzar el fons, Europa no aprofiti la redacció del memoràndum d'entesa per collar Itàlia amb noves peticions de reformes i tisorades.

Monti, a més, vol demanar a la cancellera que lluiti per mantenir a ratlla els dirigents polítics i de banca alemanys que continuen veient Itàlia com el país de la disbauxa i li volen tallar l'aixeta a qualsevol ajut del Banc Central Europeu (BCE). La premsa italiana creu que no va ser casualitat que Monti es reunís ahir amb el papa alemany Joseph Ratzinger -el setè cop en deu mesos-, un presumpte gest de cara a líders catòlics de la dreta alemanya.

La pròxima reunió del comitè directiu del Banc Central Europeu es farà el 6 de setembre. Dos dies abans, Monti rebrà el president francès, François Hollande, a Roma.

La gasolina a 2 euros el litre

Monti creu que ja és hora que Europa entengui que Itàlia ha fet reformes importants. Amb ell al capdavant, el govern tècnic de Roma ha aprovat en temps rècord normes que els polítics no es van atrevir a tocar en dècades, com la reforma de les pensions i del mercat de treball, i la liberalització de sectors com els advocats, taxistes i farmacèutics.

A més, per poder garantir la sostenibilitat de les finances públiques, al desembre Itàlia va aprovar un decret conegut com a salva Itàlia que, si bé va contribuir a contenir l'hemorràgia borsària, ha representat un sacrifici per als italians que tot just ara es comença a notar. La gasolina, per exemple, acaba de superar els dos euros el litre, els italians han començat a pagar el nou impost per la casa, i tot just el 2013 i el 2014 és quan les famílies i les empreses toparan de cap amb nous augments d'impostos i retallades socials.

Es un procés dolorós que ja ha costat a Itàlia una recessió i la seguretat que no tornarà a aixecar el cap almenys fins l'any que ve. I tot, per la patacada del deute públic iniciada quan el primer ministre Silvio Berlusconi era al poder.

Consens tot i les retallades

Justament, ara la gran pregunta que es fan les seus de poder polític i econòmic internacional és què passarà amb Itàlia quan Monti esgoti el breu mandat. El mandatari nega cap intenció de presentar candidatura. Avui, el primer ministre explicarà a Merkel que confia poder esgotar la legislatura i aprofitarà el temps de gràcia per acabar de concretar les reformes encetades. El govern calcula que li calen 498 decrets, dels quals per ara n'ha pogut aprovar 50.

El fet és que, malgrat l'amarga medicina, Monti continua tenint al Parlament el suport de la que es coneix a Itàlia com "l'estranya majoria"; els principals partits de la dreta, el centre i l'esquerra italians. I això, malgrat que les relacions amb els dirigents d'aquests partits són tenses. Però aquests líders estan massa ocupats amb càlculs preelectorals i cap d'ells s'atreveix a tirar la primera pedra contra el govern Monti, conscients que l'electorat italià no confia gens en els partits i només es refia del catedràtic universitari que avui tenen de primer ministre.

El líder del progressista Partit Democràtic, Pier Luigi Bersani, va disparar fa pocs dies contra el govern per demanar-li que "canviï de pas" i adopti mesures més socials. Unes paraules adreçades sobretot a l'electorat d'esquerra, ja que Bersani s'haurà de batre en primàries amb dos rivals: l'alcalde de Florència, Matteo Renzi, i Nichi Vendola, el governador de la Pulla. A més, Bersani ha de lluitar contra el moviment antisistema del còmic Beppe Grillo i el partit del jutge Antonio Di Pietro.

El futur de Berlusconi

A la dreta italiana també bull l'olla, amb un Silvio Berlusconi que no acaba de decidir si es presenta o no a les eleccions de l'any que ve.

Amb aquest panorama, els partits han estat incapaços d'aprovar una nova reforma electoral, condició exigida pel cap d'estat italià, Giorgio Napolitano, com a pas previ a la dissolució de les cambres i la convocatòria d'eleccions.

El govern Monti, per tant, disposa fins al gener o el febrer de temps útil de feina abans de la dissolució del Parlament.