A Mongòlia falta gent
Fins fa quatre dies, els mongols no tenien cognoms. N'havien tingut abans però la revolució comunista, als anys 20, els va eliminar amb la intenció de destruir el sistema de clans i l'estructura familiar hereditària. Són d'aquest tipus d'idees que només sorgeixen en l'efervescència revolucionària. El 2004 el govern va reinstaurar els cognoms i va obligar els dos milions i mig de mongols a adoptar-ne un. El cas és que la majoria desconeixia el seu llinatge i en va escollir un qualsevol. Resultat: ara mig país es diu Borjigin, el nom ancestral de Gengis Khan. Esclar, posats a triar, per què no dir-se com l'heroi nacional? Si això hagués passat a Catalunya, ara la majoria ens diríem Guardiola i a Madrid es debatrien entre Mourinho i Ronaldo.
Mongòlia és un exemple canònic d'allò que anomenen començar de zero després d'una experiència política traumàtica com aplicar el comunisme en un país medieval que no tenia ni proletaris ni obrers, ni ciutats ni indústries. Dijous va celebrar eleccions i pocs mitjans de comunicació hi han dedicat espai o temps. Eleccions a Mongòlia? Estàs de conya? Doncs poca broma: moltes cancelleries asiàtiques i corporacions industrials estan atentes al resultat de l'escrutini. Es preveu una victòria justa dels liberals sobre els excomunistes. Però això no és l'important; l'únic que volen saber les societats financeres és el nom (i el cognom) de la persona amb qui hauran de parlar de negocis.
Resulta que Mongòlia és el país amb el creixement més gran del planeta (un 17% del PIB) i tot gràcies al descobriment d'importants jaciments minerals. Calculen que hi ha una veta de carbó que podria abastir la Xina durant més de mig segle i la mina d'Oyu Tolgoi guarda les reserves més grans de coure de la Terra. I també s'hi ha trobat or, urani i lantànids, és a dir, tot de pedres imprescindibles per al desenvolupament de les noves tecnologies. Els mongols estan ara escoltant ofertes i es deixen estimar. De moment, Río Tinto ja ha comprat un paquet d'accions d'Oyu Tolgoi i els canadencs han posat sobre la taula una oferta que cap governant pot rebutjar.
Un país atractiu per als inversors
Però això no és tot; a Mongòlia tot està per fer: infraestructures, aeroports, carreteres, centrals elèctriques, gasoductes, hospitals, mitjans de comunicació... i necessita promotors i mà d'obra especialitzada. Els inversors internacionals estan traient la pols dels vells atles per situar els indrets de la Terra on veritablement es poden fer negocis. La vella Europa, deprimida moralment i financerament, ja no és la terra de les oportunitats, sinó la terra dels riscos, i la importància econòmica i estratègica del Pròxim Orient es desinfla com una bombolla immobiliària a la Costa del Sol. No hi ha cap país europeu entre els trenta primers en creixement del PIB. Després de Mongòlia, hi ha Ghana, amb una borsa amb ràting A+, molt per sobre dels bancs espanyols, i després hi ha territoris com Panamà, Etiòpia, Moçambic, Laos i Turquia. En tots aquests països hi falta gent i si algú es vol aventurar a anar a Mongòlia en lloc d'anar a fer de cambrer a Londres, aquí avanço una mica de vocabulari: hola es diu sain uu , i gràcies , bayarlala .