La mort del pilot jordà posa en crisi la monarquia haiximita

BeirutJordània es va despertar ahir amb set de venjança. Amb les primeres llums de l’alba, els dos terroristes iraquians d’Al-Qaida empresonats al país, Sajida al-Rixaui i Ziyad Karboli, van ser executats a la forca, en resposta a la cruenta mort del pilot jordà segrestat per l’Estat Islàmic, Muaz Kasasbeh, de 26 anys, que va ser gravat mentre era cremat viu. El tinent Kasasbeh havia caigut presoner de l’EI després que l’avió que pilotava s’estavellés a Raqqa mentre participava en una ofensiva aèria de la coalició internacional el 24 de desembre.

Els jihadistes havien exigit l’alliberament de la kamikaze Al-Rixaui a canvi de la vida del periodista japonès Kenji Goto, que finalment va ser executat dissabte passat. El govern jordà havia demanat incloure en el tracte també el pilot. Però les macabres imatges de la mort del jove jordà, publicades dimarts, suposadament havien sigut gravades el 8 de gener.

Amb les execucions ahir dels dos terroristes, les autoritats jordanes buscaven apaivagar els ànims encesos de l’opinió pública, que culpa el rei Abdal·lah II de no haver sabut gestionar el segrest del militar jordà. Així mateix, un nombre cada vegada més gran de jordans creuen que els Estats Units han fet molt poc per donar suport a Jordània en aquesta última crisi.

El tinent Kasasbeh és el primer ostatge d’un país àrab que participa en la coalició internacional contra l’EI. La mort del pilot s’ha convertit en el desafiament més seriós que afronta el règim haiximita en més d’una dècada, ja que ha obert el debat en una societat dividida per la participació de Jordània en la intervenció militar. El succés podria desencadenar una onada d’ira i frustració i provocar una crisi política. Sens dubte, la mort del pilot jordà enfortirà la posició dels que creuen que Jordània s’hauria de retirar de la lluita contra l’EI.

“És la nostra guerra”

Quan es va fer pública la notícia de la captura de Kasasbeh, l’oposició islamista i uns quants diputats independents van reiterar la seva objecció a la decisió de Jordània d’unir-se a la coalició contra l’EI. El monarca va defensar la seva posició i va insistir diverses vegades que Jordània havia d’estar a l’avantguarda en la lluita contra l’extremisme. “És la nostra guerra”, deia.

El govern ha acusat els moviments islamistes, entre els quals els Germans Musulmans, d’estar intentant polaritzar la societat jordana, especialment les tribus, considerades la columna vertebral del règim. Darrere d’una façana de modernitat, Jordània és un estat àrab amb una base social tribal i la seva coexistència es fonamenta en les lleialtats tribals amb la monarquia haiximita. Si es trenca aquesta entesa podria precipitar la caiguda d’Abdal·lah, que presumia d’haver quedat al marge de l’agitació que viu la regió des de la Primavera Àrab del 2011.

El primer pas l’ha fet aquesta setmana la tribu Karak, a la qual pertanyia Kasasbeh, que ha trencat el pacte amb el govern en protesta pel suport del rei a l’aliança dels Estats Units.

“El deure de totes les dones i de tots els homes del nostre país és fer front a les dificultats i als problemes que ens han de fer més forts i fer que estiguem més units”, va declarar ahir Abdal·lah, conscient de la fragilitat de la unitat jordana. El rei va recordar que estan lliurant “una guerra sense quarter per preservar el credo musulmà, així com els valors i principis humans”, per la qual cosa va insistir que lluitaran contra “aquesta camarilla de criminals [de l’EI]” i els colpejaran “als seus bastions”.

El govern jordà també va defensar a ultrança una participació més gran en la lluita contra l’Estat Islàmic. L’executiu va sostenir que “aquest horrible crim demostra com de correcta ha sigut l’actitud de Jordània de sumar-se a aquesta guerra contra el terrorisme”.

Doble joc

Amman és conscient del preu que ha pagat per la seva adhesió a la coalició contra l’EI i sap que no pot donar l’esquena a les altres monarquies àrabs sunnites, aliades dels EUA, que donen suport als grups armats sirians que lluiten contra el règim alauita de Baixar al-Assad, com és el cas de l’Aràbia Saudita.

En aquesta lluita regional de poders entre sunnites i xiïtes, el regne haiximita, igual que les monarquies del Golf, ha jugat a un doble joc. Jordània ha estat exportant jihadistes a Síria per enderrocar el president Al-Assad, que s’han unit a l’Estat Islàmic.

La ironia de l’execució del pilot jordà és que ell finalment va ser víctima de l’herència violenta establerta per un altre jordà, Ahmad Fadhil Nazal al-Khalailah, conegut pel seu nom de guerra, Abu Mussab al-Zarqawi, originari de la ciutat jordana d’Al-Zarqa. A la fi de la guerra de l’Iraq el 2003, Al-Zarqawi va establir el grup terrorista que una dècada més tard es transformaria en l’Estat Islàmic.

Sajida al-Rixaui, la kamikaze a l’ombra

Sayida al-Rixaui va ser l’única supervivent de l’atemptat més mortífer de la història de Jordània. El 9 novembre del 2005 Al-Rixaui i el seu marit tenien una missió suïcida a l’Hotel Radisson SAS, on se celebrava un casament. Però el cinturó d’explosius de la dona es va encasquetar. Al-Rixaui es va amagar a casa d’uns familiars, on va ser detinguda l’endemà pels serveis d’intel·ligència jordans. Vestida amb el cinturó d’explosius va confessar a la televisió la seva participació en els atemptats, i es va convertir així en una de les primeres dones suïcides d’Al-Qaida a l’Iraq. El 2007 va ser condemnada a mort.