Apunts crítics d’un món que no canviarà tant
MALALTS. El món comença el 2021 malalt. Malalt per una pandèmia que continuarà marcant cada capítol de l’any que encetem ara. Ho farà, evidentment, des d’un punt de vista sanitari: que l’entusiasme per l’arribada de la vacuna no ens faci oblidar que bona part del planeta sembla ara condemnat a una tercera -o quarta- onada que tornarà a tensionar hospitals i cementiris. I també ho farà des d’un punt de vista polític: seqüeles com la bufetada econòmica gegant, la fatiga social i el desgast dels mandataris condicionaran tots els camins de la governança. Serà l’any de la Xina, que seguirà explotant el missatge d’haver aconseguit controlar el covid-19 millor que els Estats Units i Europa. I hi haurà un gran repte, que a la vegada serà un gran risc: que la vacuna arribi a tothom, també als països que sovint anomenem “pobres”.
ADEU A TRUMP? En els pròxims dies Donald Trump hauria d’acabar d’empaquetar les últimes pertinences de la Casa Blanca i marxar. Ho farà, segurament, sense admetre la seva derrota a les urnes contra Joe Biden. Sí, aquest 2021 Trump deixarà de ser president dels Estats Units, però ¿n’hi haurà prou amb això perquè Trump desaparegui? Rotundament, no. Tant ell com el seu llegat -als EUA i al món- continuaran ben vius. Prop de 75 milions de nord-americans van votar-lo en els comicis del 3 de novembre, cosa que evidencia que els quatre anys del president a Washington no han sigut una casualitat. Biden haurà de cosir ferides: es trobarà un país molt més crispat i un tauler internacional que Trump ha agitat quan i com ha volgut. Els mesos que venen seran claus per intuir la dimensió de la seva petjada.
OFEGATS. El 15 de març farà deu anys de l’inici de la guerra a Síria. Deu anys d’un conflicte en majúscules: mig milió de morts, milions de refugiats i un país que ha quedat destrossat enmig de grans silencis internacionals. Alan Kurdi, el nen kurd que el 2015 va aparèixer mort en una platja de Turquia després d’ofegar-se mentre intentava arribar a Europa, venia de Kobane, al nord sirià. La imatge del seu cadàver va situar en el focus mediàtic la tragèdia que es vivia als mars que voregen el continent. Va ser efímer. D’Alans Kurdis n’hi ha hagut moltíssims des de llavors. Aquest 2021 desenes de milers de persones provinents de múltiples països intentaran travessar mars per arribar a territori europeu, fugint de la violència, de la repressió o, simplement, buscant un futur. Moltes d’aquestes persones moriran ofegades. No hi ha cap indici per pensar que aquest serà el curs en què trobar-hi una solució passarà a ser una prioritat.