D’una infantesa humil i marcada pel record de la guerra a leningrad a espia del KGB
Vladímir Putin neix el 1952 a Leningrad, fill de Maria Ivanovna Putina i Vladímir Spiridonovitx Putin. La parella havia tingut dos fills abans que Vladímir, a la dècada de 1930, que van morir de petits, un d’ells durant el setge nazi a Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. La seva infantesa va transcórrer a la ciutat, on també hi cursarà la carrera de dret. Tot just acabat de graduar, s’unirà al serveis soviètics d’intel·ligència, el KGB.
Quinze anys d’oficial d’intel·ligència a l’estranger
Putin és oficial d’intel·ligència entre 1975 i 1990, inclosos sis anys a Dresden, Alemanya de l’Est, des d’on viurà la caiguda del mur. Els seus entrenadors del KGB deien que tenia una “percepció de perill minvada”. A tocar del final de l’URSS torna a Leningrad.
Entrada al món dela política russa
Putin es retira del KGB el 1991 i entra en política com a assessor del primer alcalde de Sant Petersburg escollit democràticament, Anatoli Sobtxak, coautor de la Constitució de la Federació Russa. Sobtxak havia sigut professor i mentor de Putin a la universitat.
Arribada a Moscou i ascensió meteòrica
Putin entra a treballar al Kremlin el 1996. En poc més d’un any serà nomenat director del Servei Federal de Seguretat (òrgan successor del KGB), i anirà guanyant-se la confiança del president de la Federació, Borís Ieltsin.
Borís Ieltsin tria un desconegut Vladímir Putin com a successor
Ieltsin nomena Putin com a primer ministre i l’apunta com al seu successor, per a desconcert de la societat russa i de les esferes polítiques, per a qui Putin era un desconegut. La mà dura de Putin en la guerra de Txetxènia el consolidarà davant l’opinió pública russa, que busca un governant que posi ordre al país després d’anys de corrupció i inestabilitat política. El 31 de desembre de 1999, Ieltsin dimiteix i Putin accedeix a la presidència en funcions. Guanyarà les eleccions de març de l’any següent amb poc més del 50% dels vots.
Creixement econòmic
Putin arriba al segon mandat (2004) amb el suport de més del 70% dels russos i una popularitat en alça per la millora de les condicions de vida lligades a l’auge dels beneficis per les exportacions de petroli.
Lideratge incontestable
El seu fort lideratge li permet esquivar les crítiques per la massacre de l’escola de Beslan, on l’operació de les forces d’assalt russes per alliberar els ostatges de terroristes txetxens acaba ocasionant més de 300 víctimes.
Persecució i mort de la dissidència
La periodista Anna Politkóvskaia, que investigava els abusos de Rússia a la guerra de Txetxènia, és assassinada, i el crític del Kremlin Aleksandr Litvinenko mor a Londres enverinat amb una substància radioactiva.
Interludi amb Medvédev
A causa del límit constitucional de dos mandats, Putin esdevé primer ministre amb Medvédev com a president. Moscou manté una guerra de cinc dies amb Geòrgia. Rússia reconeixerà els nous estats d’Abkhàzia i Ossètia del Sud.
Putin torna amb ànsies de recuperar l’antiga esplendor imperial russa
Putin torna a la presidència el 2012 (amb un 60% dels vots) i gràcies a una esmena a la Constitució introduïda per Medvédev, aquest tercer mandat s’allargarà sis anys en comptes de quatre. L’any 2014, després de la revolta proeuropea de l’Euromaidan que acaba enderrocant el govern ucraïnès pro-rus de Víktor Ianukóvitx, Rússia s’annexiona la península de Crimea. Poc després esclatarà una guerra al Donbass, entre el govern de Kíiv i sectors pro-russos, que compten amb el suport del Kremlin, en les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk.
La guerra convencional i les guerres híbrides
Rússia intervé militarment a la guerra de Síria i inclina la balança a favor de Baixar al-Assad. L’any 2016 Donald Trump guanya les eleccions a la presidència dels EUA enmig d’acusacions al Kremlin d’interferència a favor dels interessos de Rússia.
Inici d’un quart mandat enverinat
El març del 2018, l’exespia rus Sergei Skripal i la seva filla són enverinats a Anglaterra amb un agent nerviós. Tots dos sobreviuen, però mor una veïna que havia trobat el pot de verí que els assassins havien llançat. Moscou nega estar-hi implicat.
Una jugada repetida per fer callar les veus opositores
La cara més visible de l’oposició a Putin, Aleksei Navalni, és enverinat amb l’agent neurotòxic Novitxok. Navalni estava en llibertat condicional per un suposat cas de frau i malversació del 2014, i el fet que no comparegués davant la justícia, com havia de fer de forma periòdica, durant el temps que va ser a Berlín recuperant-se de l’enverinament serà l’excusa per empresonar-lo al seu retorn a Rússia. L’any següent, el febrer del 2022, Navalni s’enfrontarà a un judici que el sentenciarà a més de deu anys de presó. Amnistia Internacional el considera un pres de consciència i ha qualificat el judici de “farsa”.
Putin veu amenaçat el seu “coixí de seguretat”
La primavera del 2021 comencen a revifar les tensions al Donbass. Putin vol evitar que Ucraïna s’acosti cap a les potències occidentals i demana “garanties de seguretat” a l’OTAN i el compromís que no acceptaran el país veí a l’Aliança.
Tothom en alerta per unes ‘maniobres militars’
A finals d’any, el Kremlin mobilitza 100.000 soldats a la frontera amb Ucraïna. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, alerta d’un intent de cop d’estat fomentat per Rússia. Els aliats de l’OTAN reforcen la seva presència militar a Europa.
La guerra total: Rússia ataca Ucraïna i confirma el pitjor dels escenaris
Després de reconèixer les repúbliques del Donbass a la Duma, Putin hi envia tropes “de pau”. L’“operació especial per desnazificar Ucraïna” del Kremlin es tradueix en una guerra total, que s’acarnissa amb la població civil, amb ciutats assetjades i bombardejades fins a pràcticament fer-les desaparèixer. Occident hi ha respost amb sancions que volen aïllar Putin i convertir-lo en un “pària”. Milers de russos han sortit al carrer a manifestar-se arriscant-se a ser detinguts, però la popularitat de Putin, com en les seves altres guerres, segueix alta a Rússia.
