Molenbeek, altre cop sota la sospita del terrorisme

Brussel·lesMolenbeek significa, en flamenc, 'rierol d’un molí'. Un nom bucòlic per a una àrea on els espais verds són escassos i que antigament era ple de fàbriques. Molenbeek-Saint Jean és un municipi situat al nord-oest de Brussel·les i és on va viure, segons les investigacions, un dels terroristes que van perpetrar els atacs de divendres a París. Tres dels set detinguts a Bèlgica per presumptes vinculacions amb els atemptats són veïns de la zona.

Aquest municipi de la regió de Brussel·les, a la pràctica un barri de l'àrea de la capital, es la segona àrea més pobra i amb més densitat de població a la regió metropolitana: 95.000 persones viuen en poc més de cinc quilòmetres quadrats de territori. Una zona “oblidada” per les autoritats, tal com es queixen la majoria de veïns que volen parlar. Durant un temps, va ser una part vital de l’economia industrial belga, però a partir dels anys 60, després de la reconversió, la tendència pròspera del barri es va truncar i molta gent que depenia de la indústria va perdre la feina.

Ara mateix, Molenbeek és el barri amb la taxa d’atur més alta de Brussel·les, un 30,7%, tres vegades més que la mitjana nacional. Una xifra que es dispara quan es tracta del percentatge juvenil: el 41,6% dels joves no tenen feina. “Aquest és un dels problemes del barri, joves que no tenen res a fer i que es passen el dia al carrer”, reconeix Reda Caïb, conductor de tramvia a la capital belga, i originari de Molenbeek.

“El problema és l’educació, el govern no fa res amb aquests joves”, es queixa M. Hermmans, una jubilada que viu al barri des de fa 25 anys, i que passeja el gos davant de la parada de metro d’Osseghem, on van atrapar tres sospitosos relacionats amb els atemptats de París. “És molt trist veure en què s’ha convertit el barri”, afegeix. Hermmans explica que quan hi va anar a viure hi havia més botigues i cines. No en va, Molenbeek és on va néixer el setè art a Bèlgica, ja que la primera pel·lícula, del 1912, es va rodar allà. “Però d’això ja no en queda res”.

Una zona abandonada

Un vigilant de la parada de metro d’Osseghem d’origen marroquí explica que el barri ha canviat sobretot els últims “cinc o sis anys”. “S’ha tornat un lloc per als radicals, abans s’hi podia viure millor”, reconeix. I tot i que diu que el barri sempre ha sigut multicultural, creu que això no és cap problema. Més aviat ho és l’oblit a què el govern el sotmet. Ho diu mentre l’estació és plena de fulles dels arbres, fins al punt que gairebé costa caminar-hi, en una imatge d’abandó inusual en altres parts de la ciutat.

“Som un barri tranquil, no és un lloc de terroristes, perquè ells [els atacants jihadistes] no són veritables musulmans, són assassins”, defensa el Hachim, un veí que dissabte va viure de prop les operacions policials. Al carrer Dubois-Thorn es va localitzar un cotxe gris utilitzat suposadament pels terroristes i que havia sigut abandonat en aquesta zona.

L’ombra de la sospita fa temps que plana sobre Molenbeek. No és la primera vegada que es relaciona aquest barri amb el jihadisme radical. Gairebé tots els últims atemptats han tingut algun tipus de lligam amb aquests carrers. Els cervells dels atemptats als trens de l’11-M a Madrid; l’autor de l’atac antisemita al Museu Jueu de Brussel·les, el maig del 2014; un dels terroristes que van irrompre a la redacció de 'Charlie Hebdo' el gener passat, Amedy Coulibaly, i Ayyoub al-Kahzzani, que va intentar atacar el tren d’alta velocitat Thalys a finals d’agost. Tots ells tenen un vincle comú: Molenbeek.

Però per què gairebé totes les pistes de les investigacions antiterroristes conduexien a aquest barri? Segons Françoise Schepmans, l’alcaldessa de la localitat [a Brussel·les, cada barri, conegut com a comuna, té els seus propis representants], molts joves tenen “un replegament identitari, religiós”.

En declaracions a la televisió RTL, l’alcaldessa va admetre que “no hi ha hagut polítiques per afavorir la integració”, en un barri on gairebé el 30% de la població és estrangera, majoritàriament marroquina. I, tanmateix, el titular d’Interior, Jan Jambon, no està per integracions: “Farem neteja a Molenbeek”, va dir. El ministre va lamentar en una entrevista a la cadena VTM que la lluita contra el terrorisme hagi funcionat en altres ciutats del país, però en canvi hagi fracassat a Molenbeek, i que ara hi ha un “problema gegant”. Per això, es va comprometre a elaborar un programa específic. “Que el [govern] federal s’interessi per Molenbeek és bo”, va positivar-ho Schepmans. Més escèptica es va mostrar una resident: “Ara fan promeses, i això està molt bé, però sempre passa igual. Es preocupen al principi i després tornem a estar com abans”.

Sigui com sigui, segons el ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, els atacs de París es van planejar des de Bèlgica, precisament un dels països amb més joves que han viatjat a Síria per sumar-se a la jihad, uns 500.