La Mocro Maffia, la màfia holandesa que taca de sang els carrers d'Amsterdam

SabadellEl periodista holandès Peter R. de Vries es debat entre la vida i la mort des que dimarts al vespre va rebre cinc trets, un dels quals al cap, en un carrer del centre d'Amsterdam. La policia manté detinguts dos sospitosos (entre els quals hi hauria l'autor material de l'atac), però de moment no n'ha revelat la identitat. En qualsevol cas, totes les mirades apunten cap a la Mocro Maffia, un conjunt d'organitzacions criminals que basen el seu negoci en el tràfic de drogues (especialment la cocaïna) i que en els últims anys havien estat a la diana de les investigacions periodístiques de De Vries. Aquestes bandes, formades principalment per persones d'origen marroquí, tenen l'epicentre al port de Rotterdam (a través del qual importen les substàncies que després distribueixen per Europa) i operen sobretot als Països Baixos i a Bèlgica, però els seus tentacles arriben fins a l'Amèrica Llatina i també a la Costa del Sol, una de les portes d'entrada tradicionals de droga a Europa.

Al capdavant del principal clan de la Mocro Maffia, conegut com els Àngels de la Mort, hi ha Ridouan Taghi, un home amb doble nacionalitat neerlandesa i marroquina que, abans de ser detingut a Dubai el 2019, era considerat el criminal més buscat dels Països Baixos. Taghi està sent jutjat per la seva presumpta implicació en onze assassinats, entre els quals el de l'advocat Derk Wiersum, que va ser tirotejat el setembre del 2019 quan sortia de casa seva, a Amsterdam. Wiersum era el representant legal de Nabil B., un membre penedit de la Mocro Maffia que havia acceptat testificar contra Taghi i s'havia convertit, per tant, en una peça clau del judici. Dos anys abans, el germà de Nabil B., que no tenia cap vincle amb el crim organitzat, també havia estat assassinat d'un tret al cap.

De Vries també té una relació molt estreta amb Nabil B.: era la seva "persona de confiança", una figura jurídica orientada a assessorar una persona durant un procés judicial i a fer-li de portaveu. L'any 2019 el periodista havia revelat que el seu nom apareixia a la llista negra de Taghi com a persona a eliminar, tot i que el presumpte criminal ho va negar. "No tinc por, però el germà del Nabil i el seu antic advocat van ser assassinats, o sigui que val més no posar-se histèric pensant que podria passar alguna cosa. Forma part de la feina", va declarar De Vries, fa tot just cinc setmanes, en una entrevista a la revista holandesa Vrij Nederland.

Més de cent víctimes

La Mocro Maffia (batejada així per l'escriptor holandès Marijn Schrijver en un llibre homònim sobre aquestes bandes publicat el 2014) va començar a operar durant els anys 90, però va ser a partir del 2012 quan va consolidar el seu poder. Aquell any, el robatori d'un carregament de 200 quilos de cocaïna al port belga d'Anvers va ser l'origen d'un enfrontament entre bandes que va tacar de sang els carrers d'Amsterdam i d'altres ciutats neerlandeses i que no va baixar d'intensitat fins al 2017, quan va començar l'ascens de Taghi. El nombre de víctimes mortals d'aquesta guerra (que va creuar fronteres i va arribar fins i tot a Barcelona, on hi va haver un assassinat vinculat a la Mocro Maffia el juliol del 2018) supera el centenar, i inclou algunes persones innocents que van ser assassinades per error. Un dels episodis més truculents d'aquesta batalla va ser l'aparició d'un cap tallat davant d'un bar del centre d'Amsterdam.

La gravetat de la situació va quedar recollida en un informe que el Sindicat Nacional de Policia holandès va fer arribar al Congrés del país l'any 2018 en el qual alertava que els Països Baixos presentaven "molts trets d'un narcoestat". "Els petits delinqüents de la droga es transformen en rics empresaris de l'hostaleria i del mercat immobiliari i recreatiu. El tràfic d'estupefaents prolifera i amb els efectius [policials] actuals només es pot detenir un de cada nou grups criminals del sector", deia el document.

Un any més tard, la situació no havia millorat. "Tenim, indubtablement, les característiques d'un narcoestat –va dir el president del sindicat policial, Jan Struijs, a la BBC–. No som Mèxic, esclar. No tenim 14.400 assassinats. Però si mires la infraestructura, la gran quantitat de diners que ingressa el crim organitzat i l'economia paral·lela, sí, tenim un narcoestat".

El segrest de Heineken

La Mocro Maffia ha sigut fins ara l'últim dels objectius de Peter R. de Vries, que té 64 anys, però la seva llarga trajectòria com a periodista d'investigació ja l'havia portat a enfrontar-se a altres grups criminals organitzats, en aquest cas d'origen holandès, coneguts com a penose. El cas més emblemàtic va ser el del segrest, l'any 1983, de l'empresari Freddy Heineken, president i principal accionista de la companyia cervesera fundada pel seu avi i que porta el seu cognom. De Vries va publicar diversos articles sobre el cas per al diari De Telegraaf, en va escriure dos llibres i fins i tot va aconseguir localitzar un dels responsables del segrest, que havia fugit al Paraguai, i portar-lo davant de la justícia. El 2014, un altre dels segrestadors, Willem Holleeder, un dels criminals més coneguts del país, va ser condemnat per amenaces a De Vries, que havia col·laborat en la investigació dels cinc assassinats de què se l'acusava, entre els quals hi havia el del seu antic amic, cunyat i soci en el segrest de Heineken, Cor van Hout. Holleeder va ser condemnat a cadena perpètua per aquestes morts.

El periodista es va fer molt popular als Països Baixos gràcies al programa de televisió Peter R. de Vries, misdaadverslaggever [reporter criminal], que es va emetre entre el 1995 i el 2012 i que es dedicava a investigar casos de crònica negra.