El 'moc marí' que envaeix el mar d'Istanbul

El fenomen, lligat a l'activitat econòmica de la ciutat, castiga el Màrmara i avança cap el mar Egeu i el mar Negre

Una imatge aèria que mostra el 'moc marí' envaint la costa d'Istanbul.
15/06/2021
3 min

IstanbulUn còctel mortal que ha degenerat en mucílag envaeix les costes del mar de Màrmara, zones del nord de l'Egeu i ja comença a fer-se visible a les costes turques del mar Negre. També a Istanbul, on la població i la indústria creixen des de fa dècades a una velocitat vertiginosa. És una mena de 'moc marí' que genera una substància de color groguenc, espessa i viscosa, que cobreix i enterboleix l'aigua. I mentre els polítics es posen les mans al cap per un mar que any rere any ha tingut el mateix problema, tot i que en menys mesura, els científics ja s'ho esperaven. L'aigua del mar, que ja és 2,5 graus més calenta respecte de la mitjana dels últims 40 anys, representa l'abocador de 25 milions de persones i de tota l'activitat econòmica: fàbriques, agricultura i domicilis, tot va a parar al Màrmara. “El canvi climàtic és el factor desencadenant, però la causa principal són les aigües residuals no tractades de les grans ciutats”, explica a l'ARA Bayram Öztürk, cap de la Facultat de Biologia Marina de la Universitat d'Istanbul.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Mentre el mucílag ja ha deixat estampes desoladores al llarg de la costa d'Istanbul i certes zones de l'Egeu, el que més preocupa els científics és el que podria desencadenar. “A causa de la gruixuda capa de mucílag hi ha un problema de falta d'oxigen, pèrdua massiva d'espècies bentòniques i, per tant, pèrdua de biodiversitat”, assegura Ozturk. I segons l'expert, gran part del problema ve per les clavegueres: “A les costes turques el mucílag ha aparegut per l'acumulació de fitoplàncton (plàncton vegetal) i la descàrrega de nutrients de les grans ciutats que no s'han tractat degudament”. Però les clavegueres són simples missatgeres: la mala praxi de les grans empreses i l'immobilisme polític durant dècades han portat a l'ofegament d'un Màrmara que és tan petit que amb prou feina té horitzó.

“Salvarem els nostres mars, especialment el de Màrmara”, va dir un convençut Recep Tayyip Erdogan el 5 de juny, en el marc del Dia Internacional del Medi Ambient. Conscients que cal una actuació ràpida, oposició i govern han començat a treballar de forma conjunta per curar el mar de Màrmara. Sota la coordinació del ministeri de Medi Ambient i Urbanització, i en una cerimònia que bé podria tractar-se d'un acte polític, diversos ajuntaments de l'àrea afectada van donar el tret de sortida a la gran neteja en un total de 15 localitzacions. "Estem aquí per estar units contra el problema que afecta directament els nostres 25 milions de ciutadans de 7 ciutats que limiten amb el mar de Màrmara", va dir el ministre de Medi Ambient, Murat Kurum. També va assegurar que es prepararà un pla estratègic que detindrà la contaminació originada per l'agricultura i la indústria declarant tot el mar de Màrmara "zona de protecció" a finals del 2021.

Dard a Europa

Més enllà d'un problema que es genera a casa, el ministre també va assenyalar Europa: “Ja podem netejar tant com vulguem. Si altres països contaminen, aquesta contaminació ens tornarà a arribar. Ara mateix, un dels rius més contaminants del mar Negre és el Danubi”, va dir en referència a un corrent que neix a Alemanya i desemboca a Romania. Tot i les demandes del ministre cap a la comunitat internacional per tenir més cura del medi ambient, Turquia no ha ratificat l'Acord de París.

L'alcalde d'Istanbul, Ekrem Imamoglu, també sap que una simple neteja no és la solució a un problema que ha sorgit ara, però que porta temps gestant-se: “L’amenaça a què s'enfronta el Màrmara és una amenaça d’anys, és el resultat del procés d'urbanització i industrialització massiva, de totes les estructures que hi ha al voltant, de gairebé un terç de la població de Turquia i gairebé tres quartes parts de l’economia”. De fet, l'oposició acusa l'AKP de no haver escoltat les peticions al Parlament fa deu i cinc anys, respectivament, de posar fil a l'agulla al problema.

stats