La missió impossible de sortir de l'Afganistan per terra
Una cinquantena de dones es manifesten per exigir respecte als seus drets
SabadellLa culminació de la retirada de les tropes nord-americanes de l'aeroport de Kabul, dilluns a la nit, va marcar la fi d'una operació d'evacuació que va deixar a terra milers de civils afganesos que volien fugir dels talibans. Tancada aquesta porta, molts busquen ara, desesperadament, vies alternatives de sortida de l'Afganistan, però marxar del país per terra és, ara mateix, una missió pràcticament impossible.
El Pakistan, que comparteix 2.670 quilòmetres de frontera amb l'Afganistan, ha avisat que no acceptarà l'entrada de més refugiats afganesos al seu territori i ha tancat la majoria dels passos fronterers davant l'arribada massiva de persones que els volen travessar. Un dels pocs llocs on sí que es permet el pas entre els dos països és a Spin Boldak, uns 100 quilòmetres al sud de Kandahar i el segon més transitat. Segons explica la CNN, les autoritats pakistaneses només permeten que creuin aquest pas les persones que necessitin tractament mèdic o que acreditin que resideixen habitualment al Pakistan, però tot i això s'hi han acumulat milers d'afganesos que esperen poder entrar al país veí.
Aquest dimecres, l'acumulació de persones i la tensió de la situació van desembocar en una estampida que va deixar, com a mínim, una víctima mortal, segons el mateix mitjà, que cita un funcionari pakistanès segons el qual dimecres es va denegar l'entrada al país a un mínim de 5.000 afganesos només en aquest pas fronterer. Es dona per fet, però, que molts altres han aconseguit travessar-lo il·legalment, ajudats per traficants de persones.
Segons els registres oficials de l'ACNUR, al Pakistan hi viuen actualment 1,4 milions de refugiats afganesos, que hi han arribat al llarg de les últimes quatre dècades, marcades per una successió inacabable de guerres. Ara bé, es calcula que la xifra real es pot acostar als tres milions de persones. "Som el país amb un nombre més grans de refugiats afganesos. No en volem més", ha dit Asim Ahmad, portaveu del ministeri d'Afers Exteriors del Pakistan, en declaracions recollides pel diari Wall Street Journal. Durant la segona quinzena d'agost, uns 9.000 afganesos van aterrar al Pakistan procedents de l'aeroport de Kabul, però pràcticament tots van continuar després el viatge cap a altres països.
Milers de persones s'han acumulat també a la frontera amb l'Iran, que tampoc no està disposat a acollir més refugiats afganesos i només deixa passar els que disposin de visat o algun document similar. L'Iran és el segon país del món amb una presència més gran de refugiats afganesos: oficialment n'hi ha 780.000, però l'ACNUR admet que probablement la xifra real supera els tres milions.
La resta de veïns de l'Afganistan (el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan) també han deixat clar que no estan disposats a assumir refugiats, però com a màxim han accedit a permetre'ls una estada temporal fins que siguin acollits per altres països. En el cas de l'Uzbekistan, per exemple, s'ha compromès a permetre que, un cop reobri l'aeroport de Kabul, aterrin al seu territori els afganesos que formin part de la llista de persones considerades en situació de risc pel govern alemany, i que immediatament hauran de volar cap al país europeu.
De moment no hi ha data perquè l'aeroport de la capital afganesa torni a entrar en funcionament, tot i que aquest dijous el govern de Qatar ha anunciat que està treballant conjuntament amb els talibans per poder reobrir-lo "com més aviat millor". En l'operació hi participaria també Turquia, que hi aportaria "suport tècnic", mentre que el govern holandès ha anunciat que està disposat a aportar un milió d'euros i personal qualificat per poder reobrir l'aeroport i reprendre les tasques d'evacuació.
El nou govern
Mentrestant, els talibans es preparen per fer públics els noms dels membres del nou govern de l'Afganistan, un anunci que podria tenir lloc aquest mateix divendres. La composició de l'executiu i les polítiques que implementi seran claus per determinar el grau de reconeixement i de col·laboració que pugui esperar per part dels països occidentals, que ja fa dies que deixen clar que els talibans seran jutjats pels seus fets, i no per les seves paraules, i que el respecte pels drets humans (especialment en el cas de les dones) i el fet d'oferir un pas segur als qui vulguin sortir del país seran línies vermelles en aquest sentit.
A l'espera de conèixer qui formarà el nou govern, aquest dijous una cinquantena de dones s'han manifestat a Herat, la tercera ciutat del país, per exigir que es respectin els seus drets i que hi hagi presència femenina a l'executiu. Aquesta possibilitat sembla remota, especialment després que un líder dels talibans, Sher Mohammad Abbas Stanikzai, hagi dit a la BBC que es permetrà que les dones treballin, però que "pot ser" que no n'hi hagi cap ni al govern ni en altres càrrecs de responsabilitat. "Un govern sense presència de dones no durarà i no serà estable. No acceptarem un govern sense participació de dones i ens hi oposarem", ha dit a Efe una de les manifestants, Basira Taheri.