Culte ininterromput en una església d'Holanda per protegir una família refugiada

BarcelonaTrenta-nou dies. Són 936 hores sense parar. L’Església protestant de l’Haia ha trobat una manera particular de protegir una família originària d’Armènia amenaçada de deportació. Des del 26 d’octubre fan culte permanent, perquè la llei holandesa prohibeix a la policia entrar en un temple quan s’està celebrant el servei religiós. Així, per torns, 400 pastors fan torns les 24 hores de manera ininterrompuda a l’església de Bethel, on s’han refugiat els Tamrayzan, una família d’armenis amb tres fills que es van exiliar a Holanda fa nou anys fugint de la repressió política.

“És una situació dura, però estem emocionats per l’enorme resposta de les esglésies holandeses. Nosaltres vivim i actuem per l’esperança i aquesta és la nostra força”, explica a l’ARA Theo Hettema, el pastor que va impulsar la iniciativa, que també és el que va dirigir el primer ofici i alhora és president del consell general de Ministres Protestants. “Estem en la cinquena setmana i encara necessitem més voluntaris. Potser haurem de continuar una temporada més”, afegeix. Ha fet una crida a Facebook per animals els noctàmbuls a arribar-se a l’església. El pastor detalla que els diumenges al migdia hi ha un centenar de fidels, però de matinada amb prou feines són un parell de feligresos.

Els Tamrazyan -una parella amb tres fills de 21, 19 i 15 anys- van arribar a Holanda el 2009 perquè el pare havia patit amenaces pel seu activisme polític. Inicialment els van concedir el permís de residència, però el govern va apel·lar tres vegades fins que va aconseguir que el permís fos revocat. La família va recórrer aleshores a l’anomenat perdó dels nens, una figura legal que protegeix de la deportació els nens refugiats que han viscut al país durant més de cinc anys. Paradoxalment, la llei preveu que el “perdó” s’apliqui només a les famílies que han “col·laborat en la seva sortida” del país, cosa que els Tamrazyan no van fer, perquè consideren que si tornen la seva seguretat encara està amenaçada.

El ‘perdó dels nens’, denegat

Vista la situació política al país, amb els partits antiimmigració amb el 18% d’escons al Parlament, més de nou de cada deu de les sol·licituds són denegades. I la seva també ho va ser. Al setembre la família, que vivia en un centre d’acollida a Katwikj, al nord de l’Haia, va rebre l’ordre de deportació. Inicialment es van refugiar a l’església del poble. “Hi havia una mena de pacte entre cavallers segons el qual la policia no entrava a les esglésies, però quan la família ja feia un mes que vivia dins l’edifici van avisar que no el respectarien més temps -apunta Hettema-. L’església ens va comunicar el cas i vam decidir acollir-los i posar en marxa les misses ininterrompudes”.

L’objectiu és “crear un espai de temps i diàleg” per a aquesta família i per a les 400 criatures que hi ha a Holanda en la mateixa situació. La comunitat reclama al secretari d’estat, Mark Harbers, que faci servir la seva autoritat discrecional per congelar les ordres de deportació de famílies amb menors. Per ara la família viu dins l’església, en una habitació on poden dormir i dutxar-se sense trepitjar el carrer sota l’amenaça de ser detinguts.

Anja van Heelsum, professora de ciències polítiques a la Universitat d’Amsterdam, recorda que “la immigració és un tema molt sensible i que divideix el país”. “Els partits antiimmigració estan molt lluny de tenir una majoria al Parlament, però les formacions de centre tenen por de la retòrica antiimmigrant i crec que s’estan adaptant massa a aquest discurs”, diu.

Lobi antiimmigració

No obstant això, l’Església protestant de l’Haia no és l’única que s’ha mostrat solidària. “Durant l’anomenada crisi de refugiats [el 2015], la meitat dels holandesos es van mobilitzar per recollir roba, donar classes de neerlandès, organitzar activitats o fer àpats comunitaris... I moltes d’aquestes iniciatives encara funcionen. Però el petit lobi antiimmigració fa molt soroll: a les xarxes, en manifestacions i fins i tot protagonitzant amenaces. És preocupant, i els partits holandesos de centre no volen que creixin i pensen que si assumeixen el seu discurs podran neutralitzar-los”, afegeix la investigadora.

La solidaritat amb les criatures amenaçades de deportació és especialment rellevant, com explica Van Heelsum: “Cada cop que tenim un cas, normalment comença a l’escola, entre els pares que coneixen directament la família. I sempre es polaritza el debat entre els que senten compassió per les criatures i els sectors antiimmigració, que diuen que no s’hauria de donar permisos quan les peticions d’asil han sigut rebutjades”. Mentrestant, a l’església continua la missa ininterrompuda. “No sabem fins quan. Nadal seria un bon moment perquè el govern canviés d’idea”, diu el pastor.