DRETS HUMANS

Cada minut es casen 28 menors de 15 anys al món

Una cinquantena de països encara permeten en les seves lleis les bodes d’adolescents

UNIÓ ADOLESCENT 
 La Tala Soboh, de 14 anys, el dia del seu casament amb l’Ahmed, de 15, a Gaza.
Marta Rodríguez
01/03/2015
4 min

BarcelonaFa set anys, el 2008, un grup d’activistes van muntar una ONG a Malawi per lluitar contra els matrimonis infantils; al capdavall, matrimonis forçats. Ara Genet Malawi celebra que el Parlament acaba de prohibir les unions de nenes menors de 18 anys, el límit de la majoria d’edat. La decisió, és evident, no és la victòria d’aquesta guerra que des de fa anys lideren l’ONU i les organitzacions pels drets dels infants, perquè el pes de la tradició i la pobresa dificulten que les famílies posin fre a una pràctica arrelada en totes les regions del globus.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Cada any 15 milions d’adolescents de menys de 15 anys es converteixen en dones casades, i algunes ho fan tot just amb la primera menstruació. Per fer-se’n una idea, dos cops el cens total de Catalunya o el de tot el Senegal. Per als que els agrada l’estadística, hi ha dades molt gràfiques: 41.000 noies al dia. I, filant més prim, 28 al minut o una cada dos segons. Així, mentre es juga un partit de futbol o es veu una pel·lícula de metratge convencional, a 2.520 nenes se les fa fer un pas que marcarà les seves vides.

El 10% de la població mundial

Segons l’Unicef, avui en dia hi ha 720 milions de dones que es van casar de nenes. La xifra equival a tot Europa o, encara més il·lustratiu, és el 10% de la població del món. Tot i que s’ha avançat, com amb la prohibició de Malawi -que pena amb fins a deu anys de presó els matrimonis forçats amb menors-, a les àrees rurals encara hi ha camp per córrer. “Si no fem res, cap al 2030 en tindrem 950 milions i, seguint la progressió, el 2050 seran 1.200 milions de dones casades de nenes”, vaticina Laura Dickinson, de Girls Not Brides [Són Noies, No Núvies], una plataforma que aplega més de 400 ONG de defensa dels drets humans de tot el món.

El de Malawi no és malauradament un cas aïllat i, malgrat que la majoria de països del món han blindat les seves legislacions per evitar els matrimonis amb menors, una cinquantena mantenen legalment viva la tradició. En la llista negra, elaborada pel Council on Foreign Relations, els països amb més nenes casades són el Níger, on tres quartes parts de les dones es casen en l’adolescència; el Txad, la República Centreafricana i Mali, amb més del 60%, i Guinea, el Sudan del Sud i Malawi, on ho són prop de la meitat.

Però encara hi ha situacions més crítiques. A l’Aràbia Saudita, Guinea Equatorial, Gàmbia i el Iemen no hi ha ni tan sols una edat mínima. En el cas del Iemen cal dir que, abans que tornés a caure de nou en el caos polític i governamental fa tan sols un mes, el president s’havia compromès a acabar amb aquesta pràctica i fixar l’edat mínima en els 18 anys.

Amb consentiment

El mapa dels matrimonis infantils inclou una altra categoria. És la dels països on es permet la unió matrimonial per sota dels límits d’edat establerts si hi ha consentiment de les noies, estan embarassades o tenen autorització judicial. És el cas dels Estats Units, Sud-àfrica, l’Iran, l’Equador, França, Suècia i Espanya, entre d’altres. En total, són 146 els estats que inclouen aquests supòsits en la legislació si els menors són noies. La xifra baixa a 105 si són nois perquè, tot i que la majoria d’afectades són noies, també els afecta a ells.

Encara que és una pràctica associada a països en desenvolupament i pobresa, no hi ha cap regió del món que se n’escapi, denuncien les organitzacions. Les dades de l’Unicef ho constaten. Als països desenvolupats una de cada nou unions té una cònjuge menor. Malgrat tot, les més afectades són les residents als estats pobres i en vies de desenvolupament: un terç de les dones s’hi casen sent menors de 15 anys. Les xifres parlen d’un “problema global que creix perquè la població no para d’augmentar”, explica Dickinson.

En línies generals les entitats de defensa dels drets dels infants reclamen que l’edat mitjana se situï a tot el planeta als 18, una edat en què es creu que la noia ja és prou madura emocionalment i, sobretot, ha pogut completar un cicle educatiu. Així ho recull una resolució recent de les Nacions Unides, que ha trigat dècades a consensuar un text en aquests termes, davant les diferències culturals i les singularitats dels estats membres.

Preservació de la societat

Per a la investigadora Rachel Vogelstein, del Council on Foreign Relations, una nena casada a la força ultrapassa l’estricta “violació dels drets humans” i suposa “una amenaça per a l’estabilitat” perquè perpetua molts mals socials.

“No és només un problema del dia del casament”, assenyala la portaveu de Girls Not Brides. Es refereix a tots els problemes derivats, com, per exemple, que les noies menors casades tenen moltes més possibilitats de patir malalties, de ser víctimes de violència emocional i física i també de deixar l’escola en el cas que estiguin escolaritzades.

L’organització assenyala que una mare adolescent té un 75% de probabilitats de contreure malalties de transmissió sexual per la seva falta d’experiència sobre com protegir-se, i a més pateix la violència del marit i de la família política, que la tracta gairebé com una propietat.

A Etiòpia vuit de cada deu noies són violades en la primera relació sexual dins del matrimoni. A més, el risc de morir per dificultats en l’embaràs o el part es quintuplica respecte a les mares de més de 18 anys. Cada any, de fet, moren per aquesta circumstància 50.000 menors; és la principal causa de mortalitat en aquest col·lectiu en països subdesenvolupats.

Pobresa i analfabetisme són les dues variables que gairebé mai fallen en l’equació de casaments i adolescents. Dickinson assegura que “l’educació” de les nenes és crucial i aporta l’experiència de l’estadística: set anys d’estudis (la primària, per entendre’ns) frenen fins a un 58% la taxa de mortalitat del nadó.

El projecte Berhane Hewan, finançat pel Regne Unit en una àrea rural d’Etiòpia i basat en el compromís de les famílies d’escolaritzar les nenes, va suposar reduir un 90% els casament de nenes menors de 15 anys i triplicar l’escolarització de les de 10 a 14. A canvi, els pares que complien els dos anys del programa rebien com a incentiu una ovella o una cabra valorada en 15 euros.

stats