Minnesota mobilitza la Guàrdia Nacional i el país crema amb el toc de queda

MartorellTotalment sobrepassat per les manifestacions i els aldarulls de la nit anterior, el governador de Minnesota tenia divendres a la nit (hora catalana) tots els efectius de la Guàrdia Nacional de l’estat a punt. Més d’un miler d’agents per evitar sense èxit una cinquena nit amb incidents a la ciutat de Minneapolis en protesta per l’assassinat de l’afroamericà George Floyd a mans de Derek Chauvin, acomiadat del cos i acusat d’assassinat en tercer grau. És el primer cop que es recorre a aquest cos de reserva, una decisió que el demòcrata Tim Walz va dir que era indispensable per posar fi “als atacs a la societat civil, la instigació a la por i pertorbació de les ciutats”.

A la Casa Blanca, a Donald Trump encara li semblava poc i posava a disposició de Walz els militars, però el governador va declinar l’oferta. “Tenim l’exèrcit preparat i disposat. Si [les autoritats de Minnesota] volen, podem tenir les tropes sobre el terreny molt de pressa”, va dir el president gairebé quan marxava cap a Florida per assistir a l’enlairament de l’SpaceX. El president, sempre a punt per assenyalar bons i dolents i per repartir culpes, va acusar directament les autoritats estatals de deixar que les protestes es fessin cada cop més violentes, en una escalada en què s’han cremat dues comissaries de la policia de Minneapolis, sense que es produïssin víctimes. En una d’elles, els policies van sortir corrent abans que arribés la multitud, un gest que per a Trump és la mostra d’“estupidesa” més gran de la seva vida. Les autoritats han de ser “més dures i, sent més dures, honoraran la memòria” de Floyd, va dir Trump.

Com petits focus, el mapa dels Estats Units segueix cremant per l’enèsim cas de brutalitat policial contra la minoria negra. Des de Minneapolis, a l’estat de Minnesota, la ràbia i la ira s’han anat encomanant de Los Angeles a Nova York i d’Atlanta a Seattle per l’assassinat de George Floyd. A

Ni la inusual rapidesa en la resposta contra el policia justicier ha apagat les ganes de protestar i les alcaldies de les grans ciutats s’han vist sorpreses per una multitud farta del racisme institucional. Els enfrontaments amb la policia s’han convertit en autèntiques batalles campals, amb saquejos de botigues i vehicles i edificis cremats i vandalitzats.

És un escenari que es repeteix. Divendres va dibuixar un pic en el conflicte amb la mort d’un jove de 19 anys a Detroit al rebre un tret disparat des d’un vehicle sense identificar que va fugir del lloc dels fets. El governador Tim Walz va admetre llavors que els cossos policials no van saber calibrar la persistència dels manifestants i van creure que amb el policia entre reixes i el toc de queda nocturn decretat tothom tornaria a casa. S’equivocava, i la situació ara és calcada a la que es va generar a tot el país arran dels assassinats de Rodney King, de Trayvon Martin o de Michael Brown. Abans Trump havia fet de Trump, a través de Twitter, la xarxa social que li marca les piulades si es passa de frenada. Com que divendres a la nit centenars de manifestants es van congregar davant de la Casa Banca, el president va explicar que estava dins de la residència i que en cas que la multitud hagués amenaçat el recinte estava preparat amb “gossos rabiosos i les armes més amenaçadores” per rebre’ls.

Gent de fora

Més gasolina al foc per atiar els ànims i la ira. El governador Walz afirmava que entenia i podia compartir certa ràbia dels que protesten, però també alertava que el to pacífic de la primera nit de manifestacions s’ha esvaït per la presència de grups radicals de fora de la ciutat de Minneapolis. A Atlanta, una altra ciutat que va viure una nit d’aldarulls, l’alcaldessa, Keisha Bottoms, demanava calma i es posava en la pell dels que protesten perquè, com a mare afroamericana, també pateix pel seu fill. Des de l’autoritat política i moral, Bottoms qüestionava la violència com a via de transformació i demanava als milers de manifestants que s’afanyessin a registrar-se per a les eleccions del novembre.

George Floyd i Derek Chauvin, el policia acusat d’haver-lo asfixiat fins a la mort, havien treballat a la mateixa discoteca llatina de Minneapolis, tot i que la propietària del local ha dit que dubta que interactuessin abans del fatídic dia en què els dos homes es van trobar en un carrer de la ciutat de Minneapolis. Darrere del cotxe patrulla aparcat a l’exterior d’una botiga, Chauvin va posar el genoll sobre el coll de Floyd i durant vuit minuts i 46 segons no va parar de pressionar fins que a poc a poc l’home, de 46 anys, va morir asfixiat. “No puc respirar, senyor”, se li sent dir en repetides ocasions a les imatges enregistrades per testimonis oculars que han servit perquè hi hagi un cas judicial. En la denúncia que ha presentat l’advocat del comtat de Hennepin s’explica com l’agent es va estar en silenci mirant a terra, impertèrrit davant de les súpliques de la víctima, que es queixava que li feia mal tot el cos. Fins i tot després que la veu de Floyd s’apagués Chauvin va continuar amb el genoll fent força durant dos minuts i 53 segons.

La història de l’assassinat de Floyd, un afroamericà de 46 anys que deixa una filla de sis, comença a les 20 hores del dilluns al vespre, quan va entrar a una licoreria. A l’anar a pagar unes cigarretes de mentol el dependent el va acusar d’intentar colar-li un bitllet fals de 20 dòlars i va trucar a la policia. Floyd ja havia sortit a l’exterior de la botiga quan va arribar la policia, que li va ordenar que entrés al cotxe patrulla. L’home s’hi va resistir i va ser llavors que Chauvin el va tirar a terra i li va pressionar el coll amb el genoll. “Estàs parlant bé”, li respon un dels agents que acompanyen Chauvin davant de la desesperació de la víctima, que no podia respirar. A les 20.24 Floyd ja no respirava.