El ministre francès d'Exteriors demana des de Bagdad un govern d'unitat nacional a l'Iraq
Laurent Fabius ha fet una visita sorpresa al país i s'ha reunit amb membres de l'executiu
BagdadEl ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, ha assegurat avui a Bagdad que l'Iraq necessita "un govern d'unitat nacional que inclogui totes les faccions iraquianes" per fer front al terrorisme del grup jihadista Estat Islàmic (ISIS). Després d'arribar en una visita sorpresa a Bagdad i reunir-se amb membres de l'executiu iraquià, Fabius ha dit, en una roda de premsa, que "tots els iraquians han de sentir-se representats en el pròxim govern per combatre junts el terrorisme".
L'ISIS controla Mossul, la segona ciutat de l'Iraq, des del 10 de juny i lluita al nord del país per ampliar el seu autoproclamat califat a l'Iraq i Síria. La inestabilitat al nord es reflecteix en les turbulències polítiques que recorren Bagdad, on encara no s'ha format un nou govern després de les eleccions generals de l'abril, tot i que el primer ministre interí, Nuri al-Maliki, de la coalició va ser la més votada, ha anunciat que pretén continuar al capdavant.
El viceprimer ministre iraquià, Hussein Al Shahrastani, ha dit en la mateixa compareixença que Fabius ha pres la iniciativa de visitar l'Iraq per tal de donar-los suport en la seva lluita contra els grups terroristes i condemnar els crims realitzats pels combatents de l'ISIS. El responsable iraquià ha afegit que Fabius es dirigirà a la regió del Kurdistan per entrevistar-se amb els responsables governamentals kurds i supervisar el repartiment de l'ajuda humanitària de França.
Els avenços de l'ISIS amenacen la comunitat kurda, que fins ara havia vist com els combats deixaven al marge la regió autònoma del Kurdistan, una illa de prosperitat i estabilitat en el convuls Iraq post Saddam Hussein. No obstant això, la pressió dels extremistes sobre les línies de contenció kurdes han obligat el govern regional a llançar una crida desesperada d'ajuda als Estats Units, que ha decidit intervenir a través d'ajuda humanitària des de l'aire, amb la col·laboració del Regne Unit i França, i amb bombardejos "selectius".